L’home que mira

De debò, moltes gràcies per aquest comentari.

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/04/18/catalunya/1334761001_519166.html

Davant el perill de desaparició de l’ètica a Secundària i contra la marginació de la filosofia al batxillerat, el 14 d’abril concentració i cercavila de protesta a Barcelona. Comença a les 11 del matí a l’Ateneu Barcelonès i durarà fins quarts de dues (davant la catedral). Us hi esperem.

http://adhocfilo.wordpress.com

L’admirat John Stuart Mill al primer paràgraf del cap. III de Sobre la llibertat va dir que una cosa era escriure a la premsa que ‘els comerciants de blat fan morir de fam els pobres’ i una altra excitar en una assemblea un munt de persones furioses contra els comerciants de blat - i que això havia de ser ‘justament castigat’.

I continuava: Siguin del tipus que siguin, els actes que de manera injustificada perjudiquen altres persones poden ser, i en la majoria dels casos han de ser, controlats per sentiments actius de desaprovació i per la interferència activa de la humanitat si és necessari.  

No tot s’hi val. Va essent hora d’aplicar amb claredat aquest principi no només als qui desencaden la violència als carrers amparant-se en una manifestació (siguin antisistemes o provocadors a sou), sinó també a alguns idiotes que corren per fòrums d’internet creient que tenen patent de cors. Precisament perquè les coses estan prou fotudes, evitar fer coses a cap calent ha de ser una obligació de tots a hores d’ara.

El Congrés de Convergència ha acordat iniciar el viatge a Ítaca. Val a dir un viatge que és preferible que duri molts anys. Ítica és una illa grega, ja se sap. Retorna la il·lusió!

Potser és que aquesta tarda estava llegint Slawomir Mrozek (un contista polonès genial!), però se m’ha acudit pensar que si fos director d’un zoològic, Artur Mas retallaria el coll de la jirafa.

http://www.acantilado.es/catalogo/el-elefante-492.htm

Voleu que us expliqui perquè aquest país està paralitzat? Doncs perquè la gent no llegeix i qui no llegeix no pensa. Així de clar. Només un exemple. L’ONU va presentar el darrer dia de gener d’enguany l’informe.  Resilient people, resilient planet: a future worth choosing. És la diagnosi més pesimista i més radical que ha fet aquest organisme en anys i constitueix la base dels debats de Rio+20.

Qui se n’ha fet ressò a Catalunya? Ningú, excepte la Fundació Catdem. I després voleu estar en el debat de la modernitat? Vinga, siusplau, poseu-vos al dia!

http://www.un.org/gsp/sites/default/files/attachments/GSPReport_unformatted_30Jan.pdf

“…yo no tengo miedo a opinar, tengo miedo de convertirme en otro imbécil más que por el hecho de ser notorio se cree que al público le interesa su opinión. ¿Por qué un artista o un tipo notorio tiene que andar diagnosticando, tirando la precisa? ¿Acaso uno por tener un cacho de fama sabe más que un albañil, que un colectivero? Por favor, dejémonos de jorobar…”

L’home que mira té una mala relació amb la primavera. Seria llarg explicar per què. Ens tornarem a veure, potser, al setembre.

Un dels espectacles més penosos que he vist en la meva vida és el de la baralla constant de l’independentisme. Sempre havia cregut que el radicalisme verbalista i idiota era una mena de malaltia infantil de l’independentisme i que un dia o altra es curaria. Les coses en la vida pugen i baixen. Però a senyors entre cinquanta i seixanta anys queda com de molt mal gust recomanar-los el pediatra. L’infantilisme independentista és com una condemna de Sísif i en podria explicar tantes històries miserables en trenta anys llargs que avui de bon matí he decidit que ja en tinc prou. No en passo ni una més.

El descrèdit, el caïnisme i la frivolitat, per usar els mots de Toni Soler a l’Ara ha aconseguit superar els extrems de la pornografia política més dura. No compteu amb mi per parlar seriosament d’en Laporta, d’en López Tena, d’en Carod o d’en Puigcercós. I encara menys de tota la colla de sonats que estan a Solidaritat per la Independència i haurien d’anar de pet al manicomi. Em van venir unes arcades insoportables. Que s’ho facin. Me’n vaig a casa i apa siau.

Nota lingüística  ARCADES: Contracció de les vies digestives altes que acompanya les nàusees i precedeix sovint els vòmits. DIEC2

A les primeres línies de la Introducció al seu llibre LA SOCIEDAD DECENTE (ed. original, 1996, trad. española, 1997), el filòsof comunitarista (i jueu) Avishai Margalit diu textualment: «Distingo entre una sociedad decente y una sociedad civilizada. Una sociedad civilizada es aquella cuyos miembros no se humillan unos a otros, mientras que una sociedad decente es aquella cuyas instituciones no humillan a las personas». Després de la sentencia del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, Espanya ha deixat de ser una societat decent en la mesura que la gent s’ha sentit humiliada i qualsevol que vegi Tele 5 sap que no estem vivint tampoc una societat civilitzada. Què hem de fer, doncs, les persones decents i civilitzades? Marxem i ho deixem per inútil? Intentem el darrer combat? Margalit fa una confe dilluns a Barcelona. No sé si algú la plantejarà aquesta pregunta. 

Quan l’home que mira sent parlar de mesures justes al govern, no pot deixar de recordar aquell passatge de Les Lleis en què Plató declara que la constitució espartana és conforme a la ‘justa mesura’ (to metrion), perquè uneix a la institució reial el consell dels ancians.