L’home que mira

Noviembre 1, 2014

Dispensin

Guardado en: Uncategorized — ralco @ 12:56 pm

«Una chiesa che non ha paura di mangiare e di bere con le prostitute e i pubblicani», vol dir una església a favor del PP, oi?

El 24 d’octubre no va ser un bon dia

Guardado en: Uncategorized — ralco @ 10:48 am

Merda de dia del matí a la nit.
me’l vaig passar escoltat vulgaritats tot el punyetero dia.

Matí. Vulgaritats sobre política i sobre el futur de les humanitats.

Migdia. Vulgaritats sobre religió i ateisme (un paio que no sap que els ateus són gent molt religiosa m’ha amargat el viatge en tren).

Tarda. Vulgaritats sobre didáctica (mestres desesperats busquen bocs expiatoris).

Catalonia is Vulgaria.

Feia anys que no entrava en un bar per prendre un conyac, però a quarts de set de la tarda he tingut la sensació que sense un conyac les cames no em portarien. Un Rémy Martin en auxili dels pobres, si us plau. El cambrer desconegut m’ha entès immediatament.

Recito en silenci Garcia Lorca, convençut com estic que ens espera una llarga fase de garcialorquisme.

Los relojes se pararon,
y el coñac de las botellas
se disfrazó de noviembre
para no infundir sospechas.

De què ens haurem de disfressar la gent que encara sabem llegir en els temps que s’acosten?

Em tanco a casa i escolto Wes Montgomery. Un altre món és possible. Segurament, aquesta nit no dormiré gaire, però les cinquanta planes del pròleg de Joel Lefevre a l’edició francesa de La Pau Perpètua i una mica de jazz fan més soportable el viure.

Halte aux idées reçues !

L’última conferència a l’Ateneu

Guardado en: Uncategorized — ralco @ 10:44 am

Nou anys de tirar endavant la filosofia a l’Ateneu. Torno a casa, però el lloc queda ben cobert

LA LLIBRERA D’AMPOSTA

Guardado en: Uncategorized — ralco @ 10:40 am

Vaig poc a Godall; amb sort cinc o sis cops cada any i sempre d’esquitllentes. Culpa meva o de la feina que em mata. Però quan hi vaig, cada dissabte a la tarda, havent fet la visita de rigor a la Plana, agafem el cotxe per baixar a Amposta i comprar llibres a la increíble botiga de Clara Salvadó. I per prendre una orxata en un bar prop del canal amb decoració de 1970, un d’aquells llocs on sembla que hagi de sortir a despatxar un modern amb pantalons acampanats.

Amposta no sap ser capital. Aturada en el temps, la ciutat no ha sabut trobar ni el seu punt ni l’empenta que marca. Potser li falten tres o quatre mil habitants més i un jovent trencador. O potser jo estic del tot equivocat perquè em bellugo massa i viure al marge del temps és el luxe dels déus. Amposta té un punt de setmana santa, de silencis eterns que reconec molt a dins meu però que em fa por. Fins i tot els paquistanesos dels call-centers d’Amposta són d’una tristor immensa. Però també té un punt de noblesa i de dignitat moral capaç de superar l’absoluta falta d’ironia d’una ciutat vençuda, entestada a ser cap de Consell Comarcal, que és una de les coses més tristes que pot ser una ciutat catalana. Potser si algún dia Marta Cid fos alcaldesa la ciutat faria un tomb espectacular, però aquest dia no arriba.

Què seria d’Amposta sense la llibreria de la Clara Salvador, també un punt aliena al temps i, tanmateix, amb un gust exquisit i la millor tria de novetats del Sud de Catalunya? On trobaria un montsianenc els llibres de l’Oriol Ponsatí-Murlà , els de Rafael Dalmau, els de Tres-i-Quatre, els de Fragmenta o Meteora, si ella no els tingués allí inexplicablement? On podria jo recuperar llibres introbables de Muriel Spark sinó a La Gavina?

Entrant a mà dreta, a la llibreria hi ha des de temps immemorial un exemplar polsegós de la primera edició de ‘Primavera Silenciosa’ de la gran Rachel Carson, la bióloga marina i zoòloga que ens va ensenyar a malfiar-nos del DDT. Cada vegada que entro a La Gavina (una botiga esteta i atapeïda decorada amb fotos de Montserrat Roig i de la Marçal, que valen per una declaración d’intencions) miro el llibre i somric. Han passat trenta anys i encara és allí. No l’ha venut i, potser ni el vendrà mai. Dubto que a Amposta ningú sàpiga qui va ser Carson. Però el llibre està allí i a Amposta hi ha com a mínim una persona, ella, Clara Salvador, que sap per què és important tenir Carson allí. Amb això n’hi ha prou.

Ara li han donat el Premi al Mèrit de les Lletres Ebrenques. Però, amics d’Amposta, aneu molt enganyats. És ella qui us ha donat un premi. Tota una vida d’oferir-vos lectura, d’envoltar-vos de llibres i de dignitat. Tota una vida d’estar allí, oferint saviesa, llibres i roses per Sant Jordi. És un premi que no sé si us mereixeu.

Cansant-me d’obvietats

Guardado en: Uncategorized — ralco @ 10:38 am

M’he proposat no escriure res ni sobre el tema de la independència, ni sobre el president Mas fins l’endemà del 9N. I de moment ho estic complint, malgrat jo mateix. Com deia Nietzsche: “tota paraula és un prejudici”.

Però observo, preocupat, que en aquest tema cada dia hi ha més exègetes i menys notícies. Aquí acabarà passant com al seminaris de l’església catòlica. Com més va, més teòlegs i menys evangeli.

Palamedes

Guardado en: Uncategorized — ralco @ 10:36 am

Una petita editorial de Girona, que viu bàsicament a Internet, Palamedes Editorial, acaba de publicar una nova traducció catalana de Les Bucòliques de Virgili,en versió d’un jove professor gironí, Antoni Cobos. El text està molt bé i en fan prsentacions arreu.

- Dijous 6 de novembre a les 19:30h a la Biblioteca de Llagostera. (C/ Carrer de Lleó I, 1, Llagostera).

- Dijous 13 de novembre a les 19:30h a la Biblioteca de Sant Feliu de Guíxols. (C/ Suris 28 - 34, Sant Feliu de Guíxols).

- Dissabte 15 de novembre a les 19:00h a la Galeria Ventós a Figueres. (C/ Pi i Margall, Figueres)

Octubre 18, 2014

CARLES GUITART HA MORT

Guardado en: Uncategorized — ralco @ 5:16 pm

Per a la immensa majoria de vosaltres el nom de Carles Guitart no vol dir res. Però va ser un personatge entranyable, un lluitador sindical de les hores més dures, empresonat sota el franquisme com a membre del PSAN i membre actiu de l’Ateneu durant 45 anys.

Va ser tambe ponent de la secció de Filosofia (1998-2002) i home de considerable entregent, L’Ateneu produeix una mena de personatge curiós, devorador de llibres i apassionat de la conversa, que, de fet, viu al palau Savassona (entre la biblioteca i el jardí) i va a dormir a casa seva. En Carles, considerablement obès, irònic, conversador implacable i home de totes les lectures, fascinat per Jüng, la psicoanàlisi i l’òpera, era una mica el prototip d’aquesta mena d’ateneista A casa seva va morir sembla que per un atac de cor, en algun moment entre dilluns i dimarts. El dimecres passat el va trobar la seva assistenta,

Només era feliç quan discutia, m’ho va dir fa anys conversant al jardí, Si hi ha Déu (ell hauria volgut que hi haguessin déus en plural) deixeu-li al Cel una taula de cafè i un llibre de filosofia. Jüng, Spinoza o Leibniz de preferència.

https://www.youtube.com/watch?v=9w1qFTDrBZg

Un dilema per al President

Guardado en: Uncategorized — ralco @ 5:11 pm

Diumenge passat a La Vanguardia van publicar un article en què tres “especialistes” (ho poso entre cometes, perquè un era jo i em conec prou!) donaven consells (no demanats) sobre com hauria d’actuar (en abstracte) un President de Catalunya ara mateix.

Per a la meva gran sorpresa, l’aryicle ha tingut un gran ressò en xarxes socials.

https://sites.google.com/site/gironaindependencia/12-10-14-silvia-hinojosa-un-dilema-per-al-president-la-vanguardia

Julio 7, 2014

MÉS RETALLADES?

Guardado en: Uncategorized — ralco @ 7:28 am

Previsió de més retallades en cultura. Cada cop més gent recorda que el Born va costar 84 milions i ells estan a l’atur. Esquerra es prepara per entrar al Govern a finals de setembre. 120 càrrecs convergents (i sobretot d’Unió) es preparen per explicar a casa que ells també aniran a l’atur com a conseqüència dels canvis. Ni perdent-te al cul del món t’estalvies rumors i mala llet.

Aznar va dir que abans que Catalunya fos independent, els catalans es matarien entre ells. De moment té tota la raó.

Junio 29, 2014

CLASSE MITJANA?

Guardado en: Uncategorized — ralco @ 11:14 am

Estic començant a recopilar materials per a un treball sobre les classes mitjanes al Sud d’Europa, i em surten un munt de problemes. conceptuals. Començant per la mateixa definició de classe mitjana (un concepte que ja no sé si és útil) i pel seu abast demogràfic més elemental.

Sospito que el que aquí s’anomena “classe mitjana” té molt poc a veure amb el que seria homologable en termes europeus. Situar com a “classe mitjana” famílies de quatre membres que ingressen fins a 60.000 € anuals és fer molta trampa. Per sota de 100 mil euros als principals països d’Europa Occidental les famílies no se situen en la classe mitjana.

També resulta que a Catalunya/Espanya amb la crisi han disminuït més els salaris dels qui cobren 60 mil euros/any que els de 30 o 40 mil. Qui més està patint la manca d’ingressos no són els oficinistes sinó els arquitectes, metges, advocats, enginyers, professors universitaris, etc. I el topic segons el qual “aquí la vida és més barata”, no funciona.

Això provoca una distorsió molt gran de les dades comparatives. I segurament explica l’agressivitat (bastant absurda en termes comparatius) de les classes mitjanes contra els seus propis representants politics.

Fa anys l’Oriol Bohigas defensava que un dels principals problemes de Catalunya és que els nostres rics són massa pobres. Això vol dir que tenen molt mal gust, que consumeixen cultura d’una manera purament grollera (poca “distinció” tipus Bourdieu a l’Upper Diagonal!), que no se senten vinculats moralment al seu país i que, en definitiva, ni manar no saben. Tinc la sensació que ara la classe mitjana catalana està també en un procés d’empobriment que els està tornant poc lúcids. Sense patriciat i sense una classe mitjana amb criteri el “future” són les adescolaus, (els professsinals del blablabla) i el provincianisme cultural més patètic.

No sé si el treball avançarà més enllà de la fase de recollida de dades, però s’admeten aportacions.

Junio 24, 2014

LA FILOSOFIA I LA 1ª GUERRA MUNDIAL

Guardado en: Uncategorized — ralco @ 12:19 am

Ja està a YouTube la meva conferència sobre la filosofia i la 1ª Guerra Mundial

http://www.youtube.com/watch?v=mnTyAw4Rf30&list=PLA441D75DFBC69FD8&index=2&hd=1

CAL ESTIL

Guardado en: Uncategorized — ralco @ 12:11 am

Estic molt preocupat pel futur de la nostra ‘enlightened élite’. No és un problema de subvencions, sinó de sensibilitat. La cultura catalana dels darrers temps està d’un vulgar que no s’aguanta. Necessitem gent ‘geek chic’ amb urgència.

Junio 15, 2014

CONTRA EL QUE REPRESENTA ADA COLAU

Guardado en: Uncategorized — ralco @ 11:38 am

Inevitablement, amb tants anys de crisi i amb tantes portes, tancades van tornant els vells fantasmes. Els morts vivents surten de la tomba (no estaven morts, feien vacances), es reencarnen els vampirs i es torna a confondre el ser d’esquerres amb no dutxar-se i el ser progressista amb ser analfabet.

Catalunya com a nació sense Estat sempre ha viscut en perill de caure en la temptació anarquista; un antiestatisme fet de pura impotència política. D’aquesta temptació n’han sortit coses bones, el que de vegades s’anomena ‘anarquisme fraternal’ (un model d’educació popular, l’ateneisme obrer, la petja de Tolstoi, etc.). Però també n’han sortit coses sinistres, i tipus com el Cojo de Málaga (la FAI, el xuliputisme del Paral·lel, el pistolerisme, l’els morts a l’Arrabassada i l’acabar pixant dins el mar a la platja d’Argelers). Quan l’anarquia més bèstia triomfa, el país pateix una reculada d’anys.

Al voltant d’Ada Colau es pot congriar una tempesta i aviat tindrem problemes si no s’atura a temps el model polític que ella representa. El moviment al seu voltant és l’expressió de la pura impotència i de la frustració que busca dreceres sense entendre no hi ha solucions fàcils per a problemes difícils, ni respostes ingènues que no amaguin totalitarisme i impotència. La vella temptació anarquista, la gresca com a ideologia, la retòrica, els ‘compañeros del metal’ i l’assemblearisme més grotesc són un símbol de decadència política. I no tenen res de progressisme.

Cal reaccionar contra la caricatura de l’esquerra, el totalitarisme assembleari, el ‘echame argo’ i la subvenció per comptes del treball. Cal reaccionar contra els paios que no acaben ni la carrera i ja es creuen que poden donar lliçons. Cal reaccionar contra el llenguatge de la intimidació i el ressentiment. Cal reaccionar contra els professionals del ‘cuentu xinu’, contra tota aquesta gent que sempre té raó però no saben ni fer res, ni deixen fer res.

La renovació de l’esquera no vindrà d’una coalició de fracassats de la vida, d’aventurers polítics i de firaires. Bons, potser, com a símptoma del que no funciona, però incapaços de fer funcionar res.

El que representa Ada Colau ja ho coneixem. I també sabem com va acabar. L’herència de la FAI no ens interessa per a res. Repetir fracassos històrics és d’ases. Espero que ERC, el PSC i ICV ho tinguin clar.
Precisament perquè hi ha crisi, precisament perquè la crisi és dura, cal evitar els camins perdedors.

Enero 5, 2014

EL WEB ALCOBERRO.INFO AL 2013 - XIFRES I DIAGNÒSTICS

Guardado en: Uncategorized — ralco @ 11:25 am

BALANÇ DEL 2013 AL WEB FILOSOFIA I PENSAMENT

Benvolguts amics, coneguts i saludats del web www.alcoberro.info

Només uns mots per desitjar-vos un 2014 SíSí i per dir-vos que enguany el web ha augmentat una mica més del 6% en nombre de planes vistes. Som lluny dels temps precrisi quan el web oscil·lava entre 970 mil i una mica més del milió de planes vistes, però sembla que l’any passat com a mínim es va aturar el cop. Respecte al 2012 hem progressat en un modest 2,25 % en visites úniques.

No és la llum al final del túnel (ja sabeu que la llum del fons del túnel va ser apagada per les retallades!), però potser no estem exactament al fons del pou, que es va tocar l’any 12.

Aquestes son les nostres dades bàsiques segons Google Analítics:

488.411 visites al web
385.853 visites úniques
865.196 pàgines vistes
0 euros de benefici

Amb aquestes dates estem segur entre el Top Ten de les webs de filosofia al món hispànic i molt possiblement (la competència no facilita dades!) en el Top Five. No està malament per a un esforç que és bàsicament personal, ni pagat, ni agraït - o agraït només per gent sense poder.

El 27,50% del nostre públic té entre 18 i 24% anys i el 33,54% entre 25 i 34%, el que ens situa molt bé tant a batxillerat com a l’àmbit universitari. Donat que un bon nombre dels nostres lectors pertanyen al professorat, calculem que els materials diversos del web han arribat a un 7.000.000 de persones arreu del món.

Hem estat vistos a 131 països i només a partir del país 71 (Bulgària) hem rebut menys de 10 visites úniques per any.

Només el 33,79 del públic prové d’Espanya i aproximadament la meitat són dels Països Catalans. Això significa que a Sudamèrica, gràcies siguin donades al traductor de Google, no tenen problemes per llegir en català. 46596 visites han vingut via mòbil i 15516 des de la tablet.

Els tòpics més vistos són: empirisme, weber, locke, sartre, descàrtes, nicòmac, , montesquieu, grècia, utilitarisme, nietzsche i plató.

Fins al tòpic 22 estem per sobre de les 5000 planes vistes, fins al tòpic 134 per sobre de les 1000 i fins al tòpic 611 per sobre de les 100. En definitiva, hem conegut millors temps, però tant de bo hàgim aturat la baixada de visites.

Com ja us varem comentar al juny per al 2014 no podem anunciar novetats importants. De moment posem pocs arxius nous i no és el nostre millor moment emocional. Al voltant s’ensorren moltes coses (des del nombre de visites a exposicions, vins a la venda de llibres o l’assistència als teatres). Són uns temps pèssims per a la cultura, i fins i tot per a la dignitat. Hem tingut ganes de plegar, això és obvi. Però, després d’un llarg debat, al menys durant els dos propers anys seguirem a la xarxa, tot i que a un ritme més suau.

Som conscients que després de 14 anys, el web ha quedat envellit i que no podrem seguir el ritme de novetats tecnològiques, ni d’incorporació de novetats dels webs nordamericans de referència en humanitats. Tampoc ens ha subvencionat mai ningú (ni ho hem demanat, ni acceptem berkamis, gràcies!), però si, en tots aquests anys, des de la Generalitat algú ens haguès dit ‘gràcies’, de debò que hauria estat un estímul.

I aquí estem. Vius, de moment. I aturant la caiguda.

Gràcies a tots vosaltres per estar aquí. I per continuar usant els materials del web. I per passar-los als vostres alumnes. Es fa difícil tirar endavant en moments autènticament difícils per a tots els qui estimem la filosofia. Però fa anys que som la resistència

I de resistir en sabem un niu. De moment obrim un nou dossier sobre la Il·lustració el dia de Reis, per allò que no hi ha altra data més republicana: http://www.alcoberro.info/planes/illustracio0.html

Esperem que l’any SíSí obri noves perspectives, perquè les necessitem. No sembla creïble que sense un nou marc polític, pugui haver-hi futur per al pensament lliure. A veure si aquest any tots estem a l’altura del repte que tenim per endavant.

Enero 2, 2014

Dades web alcoberro.info, 2013

Guardado en: Uncategorized — ralco @ 12:51 am

Avui, primer dia gener de l’any 2014 (Any SíSí), 216 persones s’han connectat al web www.alcoberro.info i han vist 396 pàgines de filosofia. Al món hi ha gent molt estranya. O molta necessitat de filosofia. O totes dues coses.

Aquestes són les dades de 2013, segons Google Analitics:

488.411 visites al web
385.853 visites úniques
865.196 pàgines vistes
0 euros de benefici

Més endavant us passaré un informe més compldet sobre el tràfic al web.

Noviembre 30, 2013

Hem canviat la cara al web

Guardado en: Uncategorized — ralco @ 5:51 pm

Hem canviat la cara al web de l’Alcoberro. Li convindria més cirurgia, però no estan els temps…

Noviembre 9, 2013

Ho va dir el poeta…

Guardado en: Uncategorized — ralco @ 11:10 am

Hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot.

Vicent Andrés Estellés.

« Entradas anterioresEntradas siguientes »

Gestionado con WordPress