L’home que mira

Octubre 20, 2013

IN MEMORIAM FERNÁNDEZ BUEY

Guardado en: Filosofia — ralco @ 3:20 pm

A l’ Ateneu Barcelonès dimarts vinent recuperarem la figura i l’obra de Paco Fernández Buey amb la presentació del seu llibre pòstum ‘Por la Tercera Cultura’, publicat a El Viejo Topo. 

En Paco va morir un mes abans de la gran manifestació de 11 de setembre de l’any passat que ha canviat el panorama de la política i de les idees. Si això nostre és una ‘revolució’ es fa a partir de Locke i de Mill -i no de Marx. Però un lector de Gramsci i de Marx (del Marx que va escriure que a Espanya els carlins eren més revolucionaris que els liberals i de l’Engels que ecriví que Barcelona era la ciutat més revolucionària d’Europa), reconeixeria els elements nacional-populars del projecte. No seria bo que en l’etapa que estem iniciant s’oblidi gent com en Paco.

Septiembre 13, 2013

Cocteau - Journal

Guardado en: Filosofia — ralco @ 10:01 pm

«El terrible d’una època és que cal viure-la en detall».

Julio 13, 2013

Adéu siau, fotut estiu barceloní

Guardado en: Filosofia, Societat — ralco @ 10:20 am

És difícil no posar-se de mal humor veient el panorama del trist estiu cultural barceloní. Hem quedat definitivament fora de la segona divisió cultural europea (a la primera només hi juguen París, Londres i Berlin), sense opcions per força temps; i això fa mal. O almenys a mi em fa mal, potser perquè encara no he aconseguit fer pell dura entre tant cínic vulgaríssim. Poca cosa de bo aquest estiu a la ciutat aturada. Mariachis de tercera divisió, músics que van tenir un moment de glòria fa vint anys i festes per a cacatues verdes, sovint joves i cultes - cosa més trista encara. I en mig de la desolació de les exposicions, només resta en primera línia el museu Picasso, amb els autoretrats i especialmente amb l’obra mestra absoluta que és l’Autoretrat pòstum (Autoretrat de la calavera, també en diuen) de 1972, on Picasso, que moriria al cap de pocs mesos, expressa amb la força dels ulls esbatanats immensos la perplexitat i la força de la vida.

Trista Barcelona,sense un euro, amb teatres buids, amb biblioteques desabastides, amb cacics que toquen la pera i només mostren la seva supina estultícia, i amb entitats com l’Ateneu Barcelonés obligades per la Conselleria de Cultura a presentar-se a concursos de subvencions per esgarrapar quatre quartos. Vulgar festival Grec que només té de ‘grec’ la retallada en qualitat dels espectacles. Patètic any Espriu, que el dia de Sant Jordi ni tan sols tenia a les parades cap llibre de l’Espriu per regalar a la nòvia. Misèria  del silenci sobre Amat-Piniella, que anuncia silencis a venir. Convicció que la pura tristor cultural d’enguany (heu trobat bons llibres d’assaig per llegir?) , només prefigura la misèria cívica i política de demà. Quan tothom del món cultural s’ha de citar per a la inauguració d’una llibreria de 90 metres quadrats, i de nom Impossible, vol dir que tot plegat està molt fotut. Al pas que anem, a base d’oferta cultural patrocinada per marques de cervesa (i que durin!), amb sort competirem amb Bratislava.

Marxo a Pals fins al setembre; em tanco a preparar classes i a escriure qualsevol cosa (els escriptors catalans sempre escrivim qualsevol cosa; aquí no et deixen un forat ni per pinso, i menys ara!) i preparo una escapada a Marsella, un lloc on sempre m’he trobat bé perquè, a diferència de Barcelona, la gent no dissimula allò que és. Els toca capitalitat cultural, museu nou de Stefano Boeri i bones exposicions a Aix. Vull pasar un matí a Saint Paul de Vence a l’exposició de VHL sobre Art i filosofía. I Barcelona? a Barcelona confonen escriure un assaig amb fer-se una palla mental parlant sobre independencia. La ciutat cansa; i cansa, sobretot, la falta d’espectatives.

Junio 20, 2013

FEAR, UNCERTAINTY AND DOUBT

Guardado en: Filosofia — ralco @ 10:27 pm

Fa molts anys (tants com des del primer tripartit) que Catalunya és un dels laboratoris bàsics dels programes ‘fear, uncertainty and doubt’ aplicats a la teoria política, que són com si diguéssim la darrera tendència dels estudis de psicologia social en manipulació de l’opinió pública.

No hi ha estudiós de l’agnotologia arreu del món que no hagi passat per Barcelona des de fa set o vuit anys (si no heu sentit el mot ‘agnotologia’, prepareu-vos, la guerra cultural passa per aquest mot!). I, contra tot pronòstic, aquest país no es rendeix ni se suïcida. Ni tan sols es deixa impressionar pels profetes de la catàstrofe. I és que l’home que mira ja ho va explicar a un agnotòleg notori: si us passeu en la dosi, la medicina no funcionarà.

http://es.wikipedia.org/wiki/Fear,_uncertainty_and_doubt

http://en.wikipedia.org/wiki/Agnotology

http://lacadernera.blogspot.com.es/2011/11/agnotologia-la-produccion-deliberada-de.html

Junio 2, 2013

“Susto” (ensurt)

Guardado en: Filosofia, Societat — ralco @ 11:47 pm

El susto és una malaltia (o si ho voleu dir més tècnicament, és un ‘desordre’) emocional molt habitual a Mèxic, i Amèrica Central i del Sud -i específica dels latinos als USA- que té com a símptomes el fet de viure perpètuament esgaiat, la torbació, l’insomni, etc. És provocat per una visió esgarrifosa, un mal presentiment o una situació davant la qual hom pot perdre fàcilment el control.  A Mèxic en diuen també: espanto, pasmo o pérdida del almaEn llengua maia l’anomenen xibriquil (que es tradueix per “por súbita”, perquè arriba a la impensada). Per curar aquesta malaltia, el guaridor ha de fer el xikbal, el ritual de la “crida de l’ànima”. Però cal fer-lo molt aviat. D’altra manera el malalt té risc de morir, perquè sense ànima (des/animats) els cossos no sobreviuen.

Això és un post per a catalans: o cridem de pressa l’ànima o l’ensurt se’ns pot menjar.

Mayo 28, 2013

La pasta del futbol

Guardado en: Política, Filosofia — ralco @ 8:05 am

Al darrer llibre de Margarita Boladeras, El impacto de la tecnociencia en el mundo humano. Diálogos sobre bioética (2013), Jean-Nöël Missa, un dels més respectats especialistes en bioètica que hi ha ara mateix a Europa, defensa que el Tour de França és inmoral, perquè obliga els ciclistes a fer autentiques bestieses del tot insalubres, mentre que dopar-se és moral, perquè és l’única manera possible de resisistir davant exigències brutals, inhumanes. Passa una cosa similar amb el futbol. No és immoral per la pasta que mou, ni per les passions que manipula, sinó  per la pasta que no permet moure en altres coses i per les passions que no deixa canalitzar cap altres temes.

Mayo 5, 2013

Segon Centenari del Naixement de Kierkegaard

Guardado en: Filosofia — ralco @ 9:41 pm

Avui, cinc de maig, fa 200 anys que va nèixer Kiekegaard. Per conmemorar-ho s’ha publicat en català una traducció sobre la qual practicarem la virtut de la pietat i a finals d’aquest mes a l’Ateneu es fan unes Jornades sobre la seva obra estètica. No he notat, tot cal dir-ho, més activitat al Dossier Kierkegaard del meu web. Kierkegaard mereixeria més sort, entre nosaltres sigui dit. En la década de 1960 Xavier Rubert de Ventós el va fer servir d’una manera innovadora -i no gens tocada per la ’lectura Adorno’ típica del progressisme posterior. Ja sé que dir-ho queda pedant i estrany, però ningú m’ha explicat el filòsof danès millor que Jesús Aguirre, que ja era duc d’Alba si no vaig malfixat, en un dinar a Barcelona fa molts i molts anys. Des d’aleshores sé que Kierkegaard només el pot entendre una mena de gent: els insaciables, els qui mai no es donen per sadollats amb res. Els qui aspiren a la puresa insofrible. Cal portar molt gep per entendre Kierkegaard. I poca gent, per no dir ningú, no accepta que porta gep en aquest país. Dispensin-me, jo sé de què parlo.

http://www.alcoberro.info/V1/kierke.htm

Abril 29, 2013

El perill de la metàfora

Guardado en: Filosofia, Societat — ralco @ 2:19 pm

Ho comentava avui en Bernat Dedéu. Si hem d’anar a Ítaca seria bé recordar que Ulisses hi va arribar tot sol; tots els companys havien mort durant la travessia. Si algú vol ser Moisès cal saber que Moisès va morir abans d’entrar a la terra promesa

Abril 6, 2013

Els principis de Google estan aquí

Guardado en: Uncategorized, Filosofia — ralco @ 11:00 pm

Els principis de Google estan aquí:  http://www.eleconomista.es/gestion-empresarial/noticias/4721217/04/13/Google-actualiza-sus-10-principios-que-reflejan-su-filosofia-empresarial.HTML

Ara caldria veure’n els finals i els fins.

Abril 5, 2013

Cercle d’Economia. Videos de filosofia molt interessants

Guardado en: Filosofia, Educació — ralco @ 7:53 pm

El Cercle d’Economia ha penjat al seu Canal YouTube, una sèrie de vídeos amb conferències més que interessants sobre temes de Filosofia i Economia. Cada conferència, feta per un especialista de primer nivell, dura una mica més d’una hora, però paga la pena seguir-les amb llapis i paper.

Adam Smith - Anton Costas: http://www.youtube.com/watch?v=mv2RctqJRJM

J. -J. Rousseau - Jaume Casals: 
http://www.youtube.com/watch?v=2MgB39_BH8I

Kant - Ángel Gabilondo:  http://www.youtube.com/watch?v=mX2dnBKAsyI
 

Bentham - Juan José Moreso: http://www.youtube.com/watch?v=92Yb8m5R2zY
 

Darwin - Jorge Wagensberg: http://www.youtube.com/watch?v=rAHtjHvrWp0

Marx- Enrique Gil Calvo: http://www.youtube.com/watch?v=MlhIGh2Ujvc

Nietzsche - Josep Ramoneda: http://www.youtube.com/watch?v=-jtlJ4GQx70
 

Freud - Xavier Rubert de Ventós:
http://www.youtube.com/watch?v=fwT_HmOup2k

Schumpeter - Alfredo Pastor: http://www.youtube.com/watch?v=lmOPe7O7Ck0

Keynes - Teresa Garcia-Milà: http://www.youtube.com/watch?v=qtj0-GjF7zI

Hayek - José Luís Oller: http://www.youtube.com/watch?v=MSlg85r5cl4

 

Entradas siguientes »

Gestionado con WordPress