L’home que mira

Junio 28, 2013

Com canvia el llenguatge

Guardado en: Educació, Societat — ralco @ 4:29 pm

M’arriba el nou vocabulari terminològic LGBT (lèsbic, gai, bisexual i transgènere) del TERMCAT. I com que sóc persona disciplinada dedico una tarda de divendres a la lectura. Així descobreixo que les expressions ser de la familia i ser del gremi signifiquen ’ser homosexual’ en catalana llengua. Us juro que no ho sabia.

Jo que tinc la mania d’usar l’expressió ‘gremi dels filòsofs’ per parlar de la gent del meu ofici, ja veig que m’ho hauré de fer mirar. A veure què en diuen els de la màfia, ells que sempre s’havien considerat familia.

Per cert, l’acreditada paraula marieta no surt al vocabulari terminològic.

http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/164/Fitxes/català/S/

Junio 22, 2013

Graduació

Guardado en: Educació, Societat — ralco @ 7:06 am

Acte de graduació de medicina. La meva filla ja és metgesa amb un promig de notes superior a vuit i mig. L’acte a l’auditori Axa de L’Illa té el punt just d’autobombo (Vall d’Hebron, Vall d’Hebron, Vall d’Hebron), d’homenatge als mestres (nomenar padrí el Dr. Vilardell és també un encert) i de reconeixement de l’esforç de tanta gent (famílies, parelles…) que indirectament han fet la carrera amb ells i elles aquests sis anys. Elles són força més de quatre cinquenes parts de la promoció.

Em sembla simptomàtic (simptomàtic és un mot de medicina, oi?) el lema que han adoptat: Som el que hem decidit ser. Juraria que en l’acte tots els graduats que han repetit la frase, han pronunciat la paraula ’decidir’ en lletres majúscules.

Mayo 23, 2013

Sense Moustaki

Guardado en: Educació, Societat — ralco @ 11:28 am

Ha desaparegut en carn mortal l’immens Moustaki. Els qui vivim acompanyats de les seves cançons:

Avec mon âme qui n’a plus
La moindre chance de salut
Pour éviter le purgatoire

sabem també que és immortal i blau com la mar. La seva música és com Alexandria.

Elle ramène mes seize ans
Elle me les remet au présent
Pardonnez-moi si je radote
Je n’ai pas trouvé l’antidote
Pour guérir de ma nostalgie
Ne riez pas si je rougis
On me comprendra, j’en suis sûr
Chacun de nous a sa blessure

Abril 5, 2013

Cercle d’Economia. Videos de filosofia molt interessants

Guardado en: Filosofia, Educació — ralco @ 7:53 pm

El Cercle d’Economia ha penjat al seu Canal YouTube, una sèrie de vídeos amb conferències més que interessants sobre temes de Filosofia i Economia. Cada conferència, feta per un especialista de primer nivell, dura una mica més d’una hora, però paga la pena seguir-les amb llapis i paper.

Adam Smith - Anton Costas: http://www.youtube.com/watch?v=mv2RctqJRJM

J. -J. Rousseau - Jaume Casals: 
http://www.youtube.com/watch?v=2MgB39_BH8I

Kant - Ángel Gabilondo:  http://www.youtube.com/watch?v=mX2dnBKAsyI
 

Bentham - Juan José Moreso: http://www.youtube.com/watch?v=92Yb8m5R2zY
 

Darwin - Jorge Wagensberg: http://www.youtube.com/watch?v=rAHtjHvrWp0

Marx- Enrique Gil Calvo: http://www.youtube.com/watch?v=MlhIGh2Ujvc

Nietzsche - Josep Ramoneda: http://www.youtube.com/watch?v=-jtlJ4GQx70
 

Freud - Xavier Rubert de Ventós:
http://www.youtube.com/watch?v=fwT_HmOup2k

Schumpeter - Alfredo Pastor: http://www.youtube.com/watch?v=lmOPe7O7Ck0

Keynes - Teresa Garcia-Milà: http://www.youtube.com/watch?v=qtj0-GjF7zI

Hayek - José Luís Oller: http://www.youtube.com/watch?v=MSlg85r5cl4

 

Enero 30, 2013

Dia Internacional en memòria de l’Holocaust - Barcelona

Guardado en: Filosofia, Educació, Societat — ralco @ 11:26 pm

Magnífica conferència de Rosa Sala-Rose a l’Ateneu Barcelonès, en ocasió del Dia Internacional de l’Holocaust, sobre el dramàtic cas de Jenny Kehr, una dona jueva, perseguida per ser-ho, que va posar fi a la seva vida a Barcelona.  Té alguna cosa de sarcàstic i brutal pensar que on hi havia la presó de dones de Les Corts sota al franquisme, ara hi ha El Tall Anglès (o aixina). Memòria històrica? La que guardem uns pocs.

            http://www.youtube.com/watch?v=CPyMc-E2AoM&list=PLA441D75DFBC69FD8&index=1

Julio 13, 2012

Treballant per damunt de les meves possibilitats

Guardado en: Filosofia, Educació — ralco @ 7:13 am

Des que tinc ús de raó (i fins i tot abans, historia docet!), a Catalunya les coses sempre han anat igual: una classe dirigent farcida de pallassos, amb algun polític fent el trist paper del boxador sonat, i unes classes populars sofertes al màxim, que treballen molt per sobre de les seves possibiitatats i exigeixen molt per sota de les seves necessitats.

Com a catalanet, al cap i a la fi comparteixo el vici laboral. Per això aquest estiu hem ampliat el web amb un munt de nous arxius de filosofia que no serviran perquè ningú (i menys cap dels pallassos que ens governen) digui ni tan sols gràcies. Els trobareu a: http://www.alcoberro.info/planes/novetat.htm

Enero 31, 2011

Els clàssics

Guardado en: Educació, Llibres — ralco @ 11:35 pm

Una cosa que francament m’emprenya dels espanyolistes és que coneixen molt malament els seus clàssics. No és que a Catalunya hi tinguem una familiaritat com la del promig francès o italià, però comparats amb aquesta colla que només poden repetir com un mantra quatre tòpics de Machado, tipus: caminante no hay camino, cal reconéixer que en sabem força més. L’altre dia quan un hispanogironí va dir-me que en un suposat referèndum d’independència haurien de votar també els espanyols i, per tant, no el guanyariem mai, se’m va acudir recitar-li l’Archipreste de Hita. L’home em va confessar que no l’havia llegit mai. Nem pas bé. 

¿Qué poder ha en Roma el jues de Cartagena?
o ¿qué jusgará en Françia el alcalde de Requena?
Non debe poner omen su fos en miese agena,
fase injuria e daño, e meresçe grand pena.
     

Octubre 5, 2010

Vell com el món

Guardado en: Educació — ralco @ 11:30 am

Fa segles la mort de Sòcrates ja es va justificar com avui: era responsable de fer malbé els joves. Ara també es dóna la culpa de la crisi a la desmoralització de la societat que és una suposada herència del permisivisme nihilista del post maig-68. L’arbre no va créixer dret i per això no dóna fruits. És a dir, la gent no es deixa enredar i pretén ser feliç; cosa que representa un escàndol considerable per als benpensants. 

Cal tenir una cara molt dura per aprofitar-se de la llibertat sexual derivada del 68 i criticar la seva herència. Sarkozy a França ho fa sense complexos. I més a prop nostre el personal fliparia si se sabés com han educat els seus fills alguns dels qui reivinidiquen els vells temps i la ferrenya disciplina escolar. Per enfocar de debò algun dia els problemes de l’educació primer caldria que el qui en parlen (o els qui atien el foc des dels mitjans de comunicació) ens expliquessin no pas els seus títols didàctics sinó la seva història personal. Convindria fer ‘intrahistòria’ per explicar com funciona el negoci de l’educació i com han entrat en crisi els models pedagògics; en aquest àmbit l’argument ad hominem comença a ser fonamental. Saber qui parla, qui calla i perquè calla també forma part del misatge pedagògic. Al cap i a la fi s’educa amb l’exemple - i a Catalunya la majoria dels predicadors sobre educació farien més goig calladets. Banda i banda. 

Julio 13, 2010

Er furbó

Guardado en: Educació, Societat — ralco @ 10:21 pm

També ha acabat aquesta mena de pesta emocional que es diu el Mundial de futbol. La mistificació del juntos podemos, l’agressió emocional de l’a por ellos (significa que van a per gent com jo i els meus, no us enganyeu). Fracassats de l’ESO que troben sentit a la seva vida botzinant perquè de parlar ni en saben. Xovinisme, idolatria, racisme i xenofòbia convertits en sentiments nobles i potenciats per les televisions: això és el futbol. Misèria de la vida qüotidiana.

La pesta defineix cada cop més la vida dels humans i el futbol expressa cada dia amb tota la força la maltempsada que vivim. Si als afeccionats els han pogut fer creure que en un aquari alemany hi ha un pop capaç d’endevinar els resultats dels partits, els podran fer creure qualsevol cosa. Per què cal la lobotomia si hi ha er furbó?

Mayo 31, 2010

Ensenyament i control de qualitat

Guardado en: Educació — ralco @ 5:42 pm

Fa molts anys, el 1996, vaig escriure a Expulsats del paradís que per millorar l’educació calia fer públics els resultats acadèmics dels Instituts i les Escoles catalanes. El que em va caure a sobre per haver proposat el que un il·lustre membre de CCCOO qualificà de tamaña excentricidad fou de campionat. Però senzillament, el dret a saber si l’escola dels meus fills és de qualitat és democràcia. Cada any a França els diaris publiquen els rànquings i no passa res que no tingui remei. Avui mateix surt al Monde le palmares dels lyceés, sense cap problema. Veurem mai aquí una cosa semblant?

 

http://www.lemonde.fr/societe/infographie/2010/04/14/le-palmares-des-lycees-2009_1333583_3224.html#ens_id=1229424

Entradas siguientes »

Gestionado con WordPress