L’home que mira

Noviembre 29, 2009

Menú desgustación

Guardado en: Filosofia, Llibres — ralco @ 11:34 am

Una de les feines més difícils que hi ha en filosofia és escriure llibres que pretenen ser ‘introduccions a la filosofia’, perquè sense ni adonar-se’n l’autor fàcilment acaba caient en la literatura d’encàrrec (simple resum d’idees d’altri), en el paternalisme (tu calla que jo t’ho explico) o en la trivialitat (la famosa xuminada de la filosofia crítica que de tant repetir la parauleta l’ha convertida en insofrible). Introduir la filosofia és tasca benemèrita però carregada de perills que difícilment surt bé. Hi ha un parell de bones introduccions a la filosofia fetes aquí (les de Xavier Rubert de Ventós i la de Josep-Maria Terricabras) i al mercat català es troba també l’obra mestra del gènere, Els problemes de la filosofia de Bertrand Russell (Angle Editorial) en una edició cuidada al detall. Però en general és una feina que, com diu XRV costa tant que sembla que no costi.

Per escriure bones introduccions a la filosofia, i sospito que a qualsevol altra art humanística, hi ha una condició imprescindible: cal tenir una mica de geni aforístic. S’ha de saber escriure prou bé com perquè una sola frase (ni que sigui una mica forçada, com de pinyolet). No és cap casualitat que Rubert (Manias i afrodismes), Terricabras (Pensem-hi un minut) i Rusell siguin també autors de bons llibres aforístics. Sense un estil literari que arrrossegui, resulta quasi impossible desperar el lector.

Però les introduccions a la filosofia tenen encara un altre problema: ha de ser actuals, han de permetre lligar allò que el lector troba en la seva experiència de cada dia amb el que necessita conèixer i trobar encara que no en tingui una consciència gaire clara a l’inici. Per això és molt interessant la darrera aportació al gènere ‘introductori’, que acaba de servir-nos amb el títol  Menú degustación el professor Manuel Cruz (Península).

Menú degustación és un text que compleix amb escreix les demandes del gènere. Prou gadamerià per saber que la auténtica pregunta és aquella en que corremos el riesgo de dejarnos sorprender por la respuesta. Prou aforístic per parlar dels minuts de les escombreries per a la filosofia a Secundària ara mateix, i amb prou experiència política per saber que els filòsofs busquen refugi en la literatura quan el seu discurs dóna mostres d’exhauriment. I prou savi com per recordar-nos amb Rorty que una de les metàfores que més ha obstaculitzat la comprensió de la llibertat humana és la del llibre en blanc. Si d’en tant en tant us cal refrescar la vocació filosòfica o si voleu entrar al món apassionant de les idees, el llibre de Manuel Cruz és una eina perfecta. I ara s’acosten quatre dies de pont immaculadament constitucional. Aprofiteu-los llegint-lo.

 

 

Noviembre 27, 2009

Sense voler

Guardado en: Filosofia — ralco @ 9:46 am

Sense voler porto un mes dedicat a llegir llibres sobre l’Apocalipsi.

Sense voler tanco una porta i peta el vidre.

Sense voler fa  mig any que enderrereixo trobades i viatges

Això de les filosofies de la voluntat no és per a gent de la meva edat. Vols escriure una frase i tan sols surt un rodolinet petitet.

Noviembre 22, 2009

Contra aquestes esquerres

Guardado en: Política, Filosofia — ralco @ 12:06 pm

A l’home  que mira li pregunten en una d’aquestes taules rodones que toca fer d’en tant en tant, perquè està en crisi l’esquerra política arreu del món. L’home que mira respon que lamenta la crisi però que les esquerres se l’han buscada. Amb ganes. I una de les causes és per no llegir Epicur. Fa molts anys Francesco Adorno ens ensenyava que el gran descobriment d’Epicur fou ‘la consciència de la necessitat’. No passar por, no passar gana, no passar fred, no témer la mort. Això, deia Epicur és el que de debò mou els humans. Ara, però, la por (por a perdre la feina, a perdre el pis) ens té atenallats i tenim un concepte tan lamentable de la felicitat que sembla que només sigui possible si guanya el Barça.


Epicur va ensenyar que la política es torna senzillament detestable quan només serveix per a al que no és ni natural ni necessari i posava l’exemple de ‘aixecar estàtues’ als reietons del seu temps. Fa quatre dies, per dir només l’última bestiesa egòlatra, Omnium Cultural s’ha gastat 4.000 euros en el lloguer d’una sala per una conferència perfectament insubstancial de Josep-Lluís Carod Rovira (un altre abduit pel costat  fosc de la força!). Per cert en Carod va dir que continuaria ‘servint’  Catalunya - això si, a un preu que potser no ens podrem pagar tal com van les coses.


En definitiva, com voleu que triomfi una esquerra política que viu de promocionar la por i de lluir la prepotència per comptes de lluitar contra la misèria (econòmica i mental) amb totes les seves forces? Per fer el de sempre (i vendre’s l’Estatut com l’Artur Mas en la traïció més fastigosa a Catalunya des de 1975) ja tenim les dretes, que saben fer por de tota la vida sense l’estil perdonavides del parvenú. Ens cal una política epicúria, una política de l’amistat, que recordi una cosa tan elemental com el fet que els humans hem vingut al món a ser feliços (cosa que no s’identifica per a res amb el consumisme angoixant). Però d’això aquestes esquerres no en saben, ni ho entenen.


Que s’esfondrin, doncs. Ara toca defensar allò que per Sèneca era imprescindible per ser feliç: una biblioteca i un jardí. Mal està dir-ho, però l’home que mira ha dedicat moltes hores els darrers anys a l’Ateneu Barcelonès, precisament perquè hi ha biblioteca i jardí. Els elements mínims de la dignitat humana. La condició per fer possible que algun cop reneixin les esquerres i, amb elles, el dret dels humans a ser persones i no bèsties de carrega deshumanitzades pel treball.

Noviembre 18, 2009

Plató contra pessimisme

Guardado en: Filosofia, Llibres — ralco @ 1:29 pm

Fa dies que cada cop que vull escriure al bloc acabo esbotzant els materials. No em ve gens de gust contribuir al pessimisme ambiental perquè és ridícol i sobreactuat.  Per això la bona notícia d’avui és que la Fundació Bernat Metge acaba de treure en un volum les Cartes de Plató en edició de Raül Garrigasait i que l’obra es troba fins i tot a Googlebooks. Quan masa sovint l’accidental i absurd de la politiqueria catalana es menja la part que hauria de ser millor de les nostes vides, llibres com aquest són tot un luxe.

http://lacasaenobres.wordpress.com

 

 

 

Noviembre 8, 2009

Sòcrates i Plató al web

Guardado en: Filosofia — ralco @ 11:32 pm

Aquest cap de setmana hem afegit al web http://www.alcoberro.info  alguns materials que potser us poden ser d’interès.


Al Dossier Sòcrates i Sofistas:

http://www.alcoberro.info/planes/sofistes0.html


*
Un article de Michel Onfray en què explica la seva imatge de Sòcrates: http://www.alcoberro.info/planes/socrates14.html


* Una apunts sobre Sòcrates i els socràtics menors: http://www.alcoberro.info/planes/socrates9.html


Al Dossier Plató:

http://www.alcoberro.info/planes/plato0.htm


*
Un fragment de Hans Blumenberg: ‘No saber qué es una caverna’
http://www.alcoberro.info/planes/plato23.html


* Un recull esquemàtic de mitja dotzena de crítiques recurrents a les teories polítiques platòniques:
http://www.alcoberro.info/planes/plato22.html


Al Dossier ‘Fedó’:


* 75 preguntes sobre el Fedó:

http://www.alcoberro.info/pdf/fedo10.pdf


* Un resum del Fedó a cura de Joan Ordi (en 22 planes)

http://www.alcoberro.info/pdf/fedo9.pdf


Tant de bo pugui ser de profit per a la gent que s’interessa en aquests temes.  

Noviembre 7, 2009

Anem a caçar corruptes!

Guardado en: Política, Filosofia — ralco @ 12:32 am

René Girard va explicar molt bé en totes les seves obres l’esquema de les persecucions i em sobta que no es tregui més profit de les seves tesis ara que, davant la crisi econòmica, Catalunya sembla obsessionada a buscar culpables i corruptes per tot arreu. L’esquema mític que explica el boc expiatori segons Girard (tret de l’Èdip de Sòfocles per si voleu informació culturana addicional) és el següent: 

1.- Hi ha una pesta a la Ciutat (ara una crisi econòmica) 

2.- Es busca un culpable i es descobreix Èdip (ara Prenafeta o en Bartu, o qui sigui) 

3.- L’oracle (ara la premsa i els tertulians radiofònics) diuen: ‘No tingueu por, feu justícia, desembarasseu-vos de l’home pervers i us curareu del mal’ (ara la crisi). 

4.- La Ciutat arrossega pel llot els qui ha designat com a culpables de fer el mateix que tothom qui podia feia quan podia (això és obvi, oi?). 

5.- La ciutat se sent neta i curada (en principi). 

Aquest és l’esquema de tots els linxaments jurídics, morals o professionals des de Job (santo Job sólo ha habido uno, va dir un desinformat que ni s’imagina quants Job hi ha cada dia a tot arreu). Amb mi que no hi comptin, si us plau. No sé si en Bartu, en Prenafeta i tutti quanti són culpables o no. Fins i tot em sembla plausible. Però suposant que fossin culpables no canviaria res. Tots els linxaments són repugnants. Si existeix la justícia -amb les seves garanties formalistes- és per evitar precisament espectacles que serveixen tan sols per donar carn a les feres (a les masses). Confondre la justícia amb l’escarment mata la justícia.

A part que ni cap Pretorius ni encara menys en Garzón escarmentaran mai. Oblidar la forma sàdica com Garzón va portar el cas dels independentistes torturats i empresonats abans dels Jocs Olímpics seria oblidar massa. Per aquell episodi l’Estat Espanyol va ser condemnat al Tribunal europeu dels drets humans d’Estrasburg. I a les novel·les s’aprèn que el criminal torna sempre al lloc del crim.  

 

Noviembre 5, 2009

La Universitat de Barcelona puja en el ranking

Guardado en: Educació — ralco @ 12:03 am

M’acaben de passar el ranking Time d’enguany de les 200 universitats més importantants del món. No deu estar tan malament Catalunya quan la Universitat de Barcelona és l’única espanyola (i quasi l’única del sud d’Europa) en aquesta llista. I pujant. Felicitats.

 http://www.timeshighereducation.co.uk/Rankings2009-Top200.html

 

Noviembre 4, 2009

Un llibre de Miquel Siguan

Guardado en: Política, Llibres — ralco @ 11:32 pm

L’home que mira ha passat d’anar a la presentació de l’Esperit federal del president Maragall a l’Ateneu (per esperits i altres fantasmes estem a hores d’ara!) i ha pensat que patiria massa escoltant el discurs d’en Carod a la Pedrera; com sempre és un text ben construït, com sempre bàsicament hi estic d’acord i, com sempre, arriba massa tard.  

Ha preferit anar a la presentació del llibre El projecte català: del passat al futur (Aresta Editorial), del vell savi Miquel Siguan, el fundador de la Facultat de Psicologia a la Universitat de Barcelona, un home que va néixer l’any 1918 i que sap acabar una conferència parlant sobre projectes de traducció multilingüística a través de la xarxa. Salvador Giner a la taula i Heribert Barrera, el jesuïta Coll i Alemany o la vídua de José-María Valverde entre el públic. Una festa. Festes i no funerals necessita aquest país.

Noviembre 2, 2009

Poder i corrupció

Guardado en: Filosofia — ralco @ 7:48 pm

Una de les tesis bàsiques de la filosofia política de Sant Tomàs d’Aquino és la que afirma que totes les esferes de l’acció humana són concèntriques i estan conectades entre si. El dimoni habita exactament allí on hi ha algun element que no té connexió amb cap altre i que reivindica la seva autonomia absoluta. Quan es parla, doncs, d’autonomia de la política s’està cridant el dimoni. 

Massa anys escoltant bestieses sobre que la política és explicable des de si mateixa (o l’equivalent tot és política) havien d’acabar on han acabat: a les portes de Soto del Real i amb un alcalde socialista i dos històrics de Convergència emmanillats. No tot és política: també hi ha l’ètica i la cara dura dels humans pel mig. Són coses que passen amb una classe política poc llegida.

Les eleccions

Guardado en: Política — ralco @ 12:22 am

Com més o menys tothom, diumenge l’home que mira va llegir les enquestes d’intenció de vot al parlament de Catalunya. Només ha entès una cosa: en l’any que queda fins les eleccions els assessors d’imatge i els especialistes en màrqueting polític d’aquest país guanyaran una pasta. 

Entradas siguientes »

Gestionado con WordPress