L’home que mira

Abril 25, 2010

Dimecres amb Erasme

Guardado en: Uncategorized — ralco @ 9:05 pm

Si Erasme tornés de l’altre món, no escriuria un Elogi de la bogeria, sinó un estudi psicopatològic dels afeccionats al futbol. Algun dia haurem d’estudiar com aquesta mena d’insensats estan acabant amb un dels els avantatges de la civilització, que és el distanciament. Dimecres a dos quarts de vuit ens trobarem – en un pur acte de resistència – a l’Ateneu Barcelonès, en una conferència sobre Erasme a cura del professor Roca-Jusmet. Quasi és un acte polític, en defensa d’una societat que ens mereixem i que cada dia sembla, ai las!, més llunyana.

Abril 14, 2010

Sant Jordi

Guardado en: Llibres — ralco @ 12:30 pm

No sé si estem davant un dels ‘darrers’ santjordis, abans que el llibre electrònic es mengi el cerimonial de la signatura, perquè ¿com se signa un llapis USB? Vet aquí un enigma. Una de les meves alumnes suggeria avui que per comptes de llibres els autors signin samarretes, com els futbolistes. És una idea. En tot cas, Sant Jordi enguany vindrà carregat de novetats.

Per a interessats en temes d’asaig, la Utopia de More en català (Accent Editorial) és un llibre imprescindible. Però les memòries de Laporta: Un somni per als meus fills (Angle), tenen molt més interés que el purament episòdic (l’home que mira hi tornarà) i A favor d’Espanya i del catalanisme (Edhasa) de Joaquim Coll i Daniel Fernàndez (amb pròleg del president Montilla), hauria de donar per parlar.  No he vist encara la Història social de la filosofia catalana (1900-1980) de Xavier Serra (Ed. Afers), d’entrada el text promet i molt, tot i que en filosofia catalana -exilis a part- les coses importants només van començar a passar amb el Col·legi de Filosofia, justament a partir de l’any 1980 -però aquest és un altre tema. En fi, com un primer tats per escalfar motors, hi ha bona teca.

M’ha decebut, però, el supertòpic Quim Monzó d’enguany. Esplendor i glòria de la internacional papanates no aporta res (ja hem llegit Gregorio Luri, gràcies!) i més aviat mostra que quan un bon escriptor cau sota les urpes de La Retaguàrdia se li redueixen perillosament les idees. Ja va passar amb en Porcel, pobret, i ara sembla que hi tornem. Tants anys sense una novel·la d’en Monzó com perquè ara ens atzivi aquest ‘pestinyo’.

Abril 6, 2010

El meu pare ha mort

Guardado en: Uncategorized — ralco @ 2:31 pm

El meu pare es deia Ramon Alcoberro Simó. Va néixer a Godall al Montsià, l’any 1921 i ha mort avui al matí d’un atac de cor a Barcelona. Feia vint-i-tres anys que estava malalt i ens ha donat un exemple de lluita incansable. Dir qualsevol altra cosa seria fer literatura. Gràcies a tots i a reveure.

Entradas siguientes »

Gestionado con WordPress