Comunistes, cristians i Vattimo
“”Jo no crec en un possible futur de la religió que no sigui també el futur del comunisme””, escriu Gianni Vattimo a la plana set de l’edició catalana del seu darrer llibre, Ecce commu, que, tradUít amb ofici per Oriol Ponsatí-Murlà, acaba de treure Accent Editorial i que del 9 al 13 de juny serà la base del curs del pare de la postmodernitat a la Universitat de Girona. Ecce comu (en llibreries a partir de la setmana vinent), que va ‘sobre la retrobada (o per retrobar) esperança comunista’ constitueix una inesperada contribució a un diàleg complex, el que separa la comunitat de comunisme, (o la ‘cosa pública’ de la República i la iniciativa d’Iniciativa). Vet aquí conceptes que haurien d’anar junts i que sovint són incompatibles. Conceptes en què alguna cosa no va a to i que segurament necessiten una mica de feblesa (d’autoironia) per acabar de ser creïbles.
Si voleu emprenyar un socialista feu-li una pregunta molt senzilla: ‘¿.. i vostè què ha socialitzat?’ Si vostè és igualitarista… per què és tan ric? Preguntes ingènues i quasi infantils –tothom sap que els socialistes privatitzen i els conservadors revolucionen- que per això mateix, perquè toquen les obvietats, ens deixen sempre en mal lloc i no se sap com respondre-les. D’aquí la importància d’aquest Ecce commu (amb implícit homenatge al develador de nihilisme ja en títol). Una ontologia de l’actualitat (el programa d’investigació de Vattimo) pot ser útil per a repensar conceptes que constitueixen el cor mateix d’algunes ideologies potser enterrades massa precipitadament? El seminari gironí de Vattiimo (última cita d’aquest curs acadèmic abans de la temporada de cursets d’estiu, que aquest any ve bona!) serà un lloc molt interessant per debatre sobre la distància entre el desig de puresa (comú a cristians i comunistes) i la realitat de les ontologies grises.
Per llegir Vattimo: http://www.alcoberro.info/planes/vattimo0.htm
i per matricular-se al curs de Gianni Vattimo a Girona (9 a 13 de juny, matí i tarda) cfm@udg.edu Hi ha tren (i fins i tot funciona puntalment).
Comment by ralco — May 23, 2008 @ 1:43 pm
Touché, professor! Els punts de contacte pragmàtics entre el comunisme i el cristianisme són evidents (atenció, entengui’s cristianisme com justament allò que no és, o que tan sols és de manera marginal: el cristianisme de les comunitats monàstiques preferentment petites, que és el que més s’assembla a la comunitat dels Fets). La gran pregunta (que no em sembla que Vattimo respongui) és si més enllà de les aparences en “l’estil de vida” són conciliables dues filosofies de la història com la marxista i la cristiana. O és que es pot interpretar la revolució del proletariat en clau escatològica, com una mena d’escatologia immanent? O dit d’una altra manera, un cristianisme ateu, és encara cristianisme?
Comment by Catherine — May 23, 2008 @ 4:45 pm
wikipedia de Vattimo: Una búsqueda afirmativa, amable con el catolicismo, señalada por su tradición y su concepción de la verdad, desemboca en un auténtico pensamiento religioso, crítico de la Iglesia, pero a su vez su deudor agradecido. (una dualitat com les que apuntaves)
Una altra pregunta, Catherine, seria si el comunisme que vol reivindicar (?)Vattimo és el de la falç i martell.Com eclèctic-eclecticista goso contestar també a això de si “són conciliables dues filosofies de la història com la marxista i la cristiana” -jo també opino que tenen alguna cosa important en comú-:només seria possible des de l’eclecticisme ;amb flexibilitat i imaginació. O sigui no. El que es porta son les etiquetes.
Comment by E. Maspons — May 23, 2008 @ 9:08 pm
Suposo que totes les ideologies en general estan una mica en crisi, perdudes
Comment by Jesús M. Tibau — May 24, 2008 @ 10:06 am