Menú desgustación
Una de les feines més difícils que hi ha en filosofia és escriure llibres que pretenen ser ‘introduccions a la filosofia’, perquè sense ni adonar-se’n l’autor fàcilment acaba caient en la literatura d’encàrrec (simple resum d’idees d’altri), en el paternalisme (tu calla que jo t’ho explico) o en la trivialitat (la famosa xuminada de la filosofia crítica que de tant repetir la parauleta l’ha convertida en insofrible). Introduir la filosofia és tasca benemèrita però carregada de perills que difícilment surt bé. Hi ha un parell de bones introduccions a la filosofia fetes aquí (les de Xavier Rubert de Ventós i la de Josep-Maria Terricabras) i al mercat català es troba també l’obra mestra del gènere, Els problemes de la filosofia de Bertrand Russell (Angle Editorial) en una edició cuidada al detall. Però en general és una feina que, com diu XRV costa tant que sembla que no costi.
Per escriure bones introduccions a la filosofia, i sospito que a qualsevol altra art humanística, hi ha una condició imprescindible: cal tenir una mica de geni aforístic. S’ha de saber escriure prou bé com perquè una sola frase (ni que sigui una mica forçada, com de pinyolet). No és cap casualitat que Rubert (Manias i afrodismes), Terricabras (Pensem-hi un minut) i Rusell siguin també autors de bons llibres aforístics. Sense un estil literari que arrrossegui, resulta quasi impossible desperar el lector.
Però les introduccions a la filosofia tenen encara un altre problema: ha de ser actuals, han de permetre lligar allò que el lector troba en la seva experiència de cada dia amb el que necessita conèixer i trobar encara que no en tingui una consciència gaire clara a l’inici. Per això és molt interessant la darrera aportació al gènere ‘introductori’, que acaba de servir-nos amb el títol Menú degustación el professor Manuel Cruz (Península).
Menú degustación és un text que compleix amb escreix les demandes del gènere. Prou gadamerià per saber que la auténtica pregunta és aquella en que corremos el riesgo de dejarnos sorprender por la respuesta. Prou aforístic per parlar dels minuts de les escombreries per a la filosofia a Secundària ara mateix, i amb prou experiència política per saber que els filòsofs busquen refugi en la literatura quan el seu discurs dóna mostres d’exhauriment. I prou savi com per recordar-nos amb Rorty que una de les metàfores que més ha obstaculitzat la comprensió de la llibertat humana és la del llibre en blanc. Si d’en tant en tant us cal refrescar la vocació filosòfica o si voleu entrar al món apassionant de les idees, el llibre de Manuel Cruz és una eina perfecta. I ara s’acosten quatre dies de pont immaculadament constitucional. Aprofiteu-los llegint-lo.
Noviembre 29th, 2009 at 4:40 pm
Rusell es va dedicar a escriure introduccions a la filosofia quan, precisament, va abandonar la filosofia. Això passa…
Noviembre 30th, 2009 at 9:22 pm
Després de llegir el post reemprenc El Criticon i Casualment trobo coses que em fan pensar que els tres estem d’acord. A la mateixa plana: “el bien se vende a mal precio, és mercaderia poco estimada” “muchas veces los sabios yerran para que no revienten los necios” (frases que són aforismes)
“Per escriure bones introduccions a la filosofia, i sospito que a qualsevol altra art humanística, hi ha una condició imprescindible: cal tenir una mica de geni aforístic” això -i moltes coses de les que escrius- és un aforisme. -altra cosa és que els compartim tots-. És condició important en un aforisme?
En definitiva -el teu amic Pla sempre ho deia i s’afegiria al que pensem-: Cal amenitat. El que jo volia dir és que no cal només a l’historiar la filosofia sinó a la filosofia mateixa! En tot. I no sempre ens surt.