Més sobre cinema
Una de les actituds que més mal han fet al món occidental després de l’11-S ha estat interpretar el món en termes de western dels anys cinquantes, amb Bush junior en el paper de sheriff Will Kane a Sólo ante el peligro. I no és broma que aquestes coses les busquen i les saben fer prou bé. Els nens que surten del cinema imaginant-se que són el prota del film prefiguren els adults disposats a salvar la humanitat d’ella mateixa. Pocs dies després de l’atemptat a les Torres Bessones, la Casa Blanca convidà a dinar dues vegades els capos de Hollywood, amb qui va negociar la manera com farien negoci i propaganda amb els morts (aquests farien negoci amb qualsevol cosa). El resultat fou que el mateix desembre de 2001, una quarta part dels cinemes dels Estats Units van projectar The sprit of America, una peli de muntatge que ressuscitava ni més ni menys que a John Wayne. I d’aquest mal, creient-nos encara que són com cowboys, en patim tots. Especialment, els que de vaquers no en tenim gran cosa.
És impossible entendre la manera de pensar d’alguns autodenominats salvadors de la humanitat sense el món ensucrat de Qué bello es vivir de Frank Capra. Cada vegada que llegeixo alguna burrada catalana sobre filosofia de l’educació, acabo pensant en el mal que pot fer empassar-se-la cada Nadal a la tele. Vivim en el món de les simplificacions i la mania de ser John Wayne o James Stewart (o Robin Williams a El club de los poetas muertos) no seria perillosa si no s’infiltrés en l’inconscient.
Enero 7th, 2010 at 4:46 pm
hola Ramon,
estudie en el IPSE hace unos dos años.
me llamó la antención la última frase de tu publicación “no seria perillosa si no s’infiltrés en l’inconscient” puesto que el tema de el inconsciente y su manipulación es un tema bastante recurrente en nuestra sociedad, marcada por la propaganda abusiva y el márqueting desmesurado, acompañado de una economia capitalista abusiva.
¿se sabe realmente como influyen en nosotros el cine y la televisión?, ¿como ponemos límite a este abuso? o ¿a alguien le interesa poner limite a este abuso?…
saludos,
Enero 7th, 2010 at 5:24 pm
Hi ha filosofia de l’educació!? Ostres, ostres, si que estem fotuts…
Enero 7th, 2010 at 8:20 pm
Tiene la virtud de sorprenderme.
Mi cultura no llega ni a la suela de sus zapatos. Tal vez esta sea la razón de no comprender algunas de sus reflexiones. En este caso el cine. En mi opinión creo que Marshall MacLuhan lo dejo ya muy claro hace más de 40 años: La Era Electrónica ha creado a un hombre supercivilizado, subprimitivo. Siguiendo al antropólogo Edwart T. Hall, que fue el primero en advertir el vínculo formado entre hombre y tecnología, McL. sintetizo ese pensamiento en pocas palabras: Todos los medios son prolongaciones de alguna facultat humana psíquica o fisica. Partiendo de esas premisas se deben realizar ciertos análisis ya que de lo contrario nuestro pensamiento puede quedar estancado en el pasado sin posibilidad de avanzar y/o comprender . Siempre, en toda época. se infiltraron “cosas” en determinados insconsciente. En otros no. Así seguira siendo en el futuro. Bienvenidos los que deseen ser John Wayne.
Bon Any.
Enero 7th, 2010 at 8:27 pm
Molt interessants els seus darrers posts. El cinema (televisió) és la religió dels temps actuals. La cultura avui dominant, l’americana (de matriu europea) manté la seva unitat ideològica a través dels relats de la industria cinematogràfica (televisiva). La història ja només es concep com una “pel·lícula”. Una pel·lícula maniquea (la simplificació que vostè denuncia). El be: una esforçada família emprenadora (la nació) que té l’ajud d’alguna ànima contradictòria (policia, soldat, …). El mal: els alienígenes (indis -abans de ser part de la nació-, comunistes -marcianos, zombis,…-, i ara el terroristes -pèrfids islamistes). Em sembla, però, que ens equivoquem d’objectiu si només apuntem contra els productes d’una forma de domini, les pel·lícules. Actuant així fem com el luddisme anglès i els iconoclastes catalans de principis del XX. Hi ha catedrals molt belles, i fetes amb la finalitat explícita més retrògrada (la contrareforma). Qui són els veritables guionistes que contracten els guionistes (quins grups politico-socials)?
Per a mi en l’actualitat el principal problema nostre és que nosaltres no disposem de capacitat per a bastir la nostres catedrals, les nostres pel·lícules (si els espanyols i els francesos ja tenen aquest problema, nosaltres…).
Enero 9th, 2010 at 6:51 pm
M’han agradat aquests post sobre el cinema. Hi estic d’acord. Però penso que durant la postguerra i el franquisme el cinema va servir perquè la gent s’evadís una estona d’una realitat dura on gairebé tot estava prohibit, la gent anava al cinema a somiar una mica. En aquell temps la gent no menjava crispetes, però s’enduien l’entrepà i la graciosa. Pel preu d’una entrada la vida se’ls feia una mica més suportable. No obstant, inconscientment, se’ls anava infiltrant totes aquestes simplificacions i tots els gestos i tics dels artistes. Abans imitaven Humprey Bogard i James Cagney i ara hom camina, hom parla, hom escup i hom vesteix com els esportistes i els actors que surten per la tele. Ara observo massa clons tallats pel mateix patró.
Enero 9th, 2010 at 7:25 pm
Això val per algú com Jeffrey Sachs?