Rodolf Llorens
Aquests darrers anys, d’una manera lenta però insistent s’ha anat recuperant des de l’independentisme i en una àrea que va d’ERC fins als sectors alfabetitzats de les CUP’s, la figura de Rodolf Llorens Jordana, l’exsecretari de la Unió de Rabassaires i també el filòsof i polític més enfant terrible que va produir la cultura catalana al segle passat. La publicació de l’antologia Catalunya des de l’esquerra (Ed. Afers, 2005) i la reedició més recent del seu text de polèmica contra Ferrater Mora: Com han i com som els catalans (Pòrtic, 2009) ha resultat un èxit de dimensions superiors al que esperaven els seus impulsors. Llegit ara, Notícia de Catalunya de Vicens Vives, per dir només un nom que està d’aniversari, és un text força més envellit que el de Llorens.
La reaparició en llibreries del quasi provocador oficial de la cultura catalana entre 1930 i 1968 val, en primer lloc, com a reparació d’un greuge. Fa vint-i-cinc anys només Carles Muñoz Espinalt parlava de Llorens. I poca gent com Llorens i Espinat han estat tan ningunejats a Catalunya. Però el sorprenent és que el seu diagnòstic de país resulta perfectament legible, vista la situació d’aquesta curiosa pàtria dissortada tan plena de gent feliç, per dir-ho en les seves paraules. No tan sols les seves tesis sobre la Renaixença i la seva afirmació de la superioritat de la 1ª República sobre la 2ª, s’han convertit en referents quasi obvis. Una mica arreu es nota el retorn de les seves idees. Potser és que ara toca temps de rauxa. La democràcia fula, per dir-ho en els seus mots porta a buscar clàssics alternatius i Rodolf Llorens era el candidat millor situat.
http://www.totselsnoms.org/arxius/biografies/rodolfllorens.pdf
http://www.grup62.cat/ca/llibre/com-han-estat-i-com-som-els-catalans_10751.html