L’home que mira

Noviembre 29, 2014

LLISTA CONJUNTA, NI GANES

Guardado en: Uncategorized — ralco @ 11:41 pm

Espero a veure què dirà en Junqueres dimarts, però d’entrada ni putes ganes d’una candidatura conjunta amb Convergència i, encara menys, de llista del President. Jo no em menjo ni les retallades, ni la corrupció de Convergència.

Jo no menjo amb la gent que va insultar el Tripartit per terra, mar i aire. Jo no puc acceptar un paio com en Boi Ruiz, perquè va dir que si algú volia estudiar llatí, s’ho hauria de pagar i perquè retalla la sanitat. Dóna la casualitat que tinc un fill que estudia Clàssiques (i li ho pago) i una filla metgessa que cobra l‘hora de guàrdia a 10 €.

No em ve de gust fer una llista conjunta amb el partit del cas Pallerols, ni amb el del cas Palau, ni tinc res a veure amb Rafael Español (La Seda), ni amb Line Invest, Fortia Vida, Norton Life i Personal Life. Ni he saquejat la Mútua del Comerç i la Indústria (allí li van robar la pensió a la meva sogra), ni he fet coses lletges amb el patrimoni del Barça. No sóc patriota a la manera d’en Carles Villarrubí, que (conjuntament amb la seva senyora Sol Daurella) tanca Cobega i se l’emporta a Madrid. Hi ha hienes més decents que aquesta gent.

La dreta d’aquest país necessita vots… doncs que se’ls busqui! La dreta d’aquest país té un partit en descomposició… doncs que sigui algú altre qui li salvi la cara. No veig perquè hem de ser els republicans. Comprenc que ara mateix hi ha molt “independent” amb ganes de càrrec i que es farà una campanya sagnant contra ERC, si rebutgem pasar per l’adreçador. Haurem de soportar (amb la rialla sota el nas) que vingui a donar-nos lliçons de patriotisme el partit dels fills d’en Pujol, el de la bruixa aburrida i el del pare carbasser, el de la Mercè Pigem, el d’Encarna Roca i el d’en Prenafeta. Comprenc que aquesta gentola necessiten algú que els tapi les vergonyes. Però no em dóna la puta gana de ser jo.

Jo vaig a treballar cada dia, m’aixeco a quarts de set del matí i vaig a dormir a la una. Escric en català, cosa que significa que les meves publicacions no tenen “valor científic” segons l’ordenament jurídic universitari espanyol (que CiU no va voler canviar quan va poder en temps d’Aznar). Faig un munt d’activitats gratuïtes i sóc soci (pagano) de mitja dotzena llarga d’entitats culturals. Tinc un web de filosofia des de fa catorze anys i mai ha rebut ni el més mínim reconeixement per part de cap conselleria d’Educació (ni l’he demanat), no m’ha caigut mai ni una conferència de cap conselleria (ni l’he demanada) i l’únic article que he publicat en una revista del Govern vaig trigar dos anys i mig a cobrar-lo.

Ni els dec res, ni em deuen res. Saludo a tothom, però trio els meus amics.

No hay comentarios

Aún no hay comentarios.

Suscripción RSS a los comentarios de la entrada. URI para TrackBack.

Disculpe, los comentarios están cerrados.

Gestionado con WordPress