L’home que mira

Ahir (dijous, 18 de juny) es van fer a França les proves de ’Sele’ de Filosofia . Copio del Le Monde d’avui (p. 13) els continguts de les proves:

“ Els candidats dels batxillerats generals (L, ES i S) han tingut quatre hores per tal de respondre un dels tres temes que els havien estat proposats; un comentari de text i dues dissertacions, els títols de les quals eren els següents:

A la sèrie literària (L): L’objectivitat de la història suposa  la imparcialitat de l’historiador? , i El llenguatge traeix el pensament?

A la sèrie econòmica i social (ES): Què es guanya en l’intercanvi? i Els desenvolupament tecnològic transforma els homes?

A la sèrie científica (S): És absurd desitjar l’impossible? i Hi ha preguntes que la ciència no respon?

Els comentaris de text han estat sobre textos de Schopenhauer (‘El món com a voluntat i representació’) en la sèrie L; Locke (‘Assaig sobre l’enteniment humà’)  en la sèrie ES i Tocqueville (‘De la democràcia a Amèrica’) en la sèrie S. “

Aquest és el pa que es dóna per França (on només hi ha un curs de filosofia al batxillerat!). I mentre tant en una llista de debat de professors de filosofia  (catalana i internàutica) encara hi ha algun progre disposat a defensar seriosament que els alumnes poden facin faltes d’ortografia…  No ens falta feina ni poca als partidaris de les Llums.

Postdata: trobareu els exàmens resolts al web de la revista http://www.philomag.com Això si: aquesta revista està en francès.

Primer la culpa era de les universitats que, com sap qualsevol lector del Diccionari de Tòpics, malformen la gent. Amb les diverses lleis educatives va quedar ‘clar’ que la culpa era del Batxillerat i de la Secundària, que té un profesorat burocràtic i mal format. Però com que les ciències adelanten que és una brutalitat, gràcies al conseller Maragall  acabem de descobrir que un 25% dels alumnes surten de la primària amb incompetències basiques. Pur material de rebuig amb 9 o 10 anys.

Tal com estan les coses, d’aquí a poc m’espero que un geni de la didàctica ens reveli el secret afrós: la culpa del fracàs educatiu a Catalunya la tenen els ginècòlegs i de les respectives mares de la canalla, que el deuen parir de canto. Mira que es necessita ciència pedagògica per fotre sempre la culpa a un altre!

D’aquí a poc

Fins que l’any 1836 la Royal Society de Londres no va publicar l’obra del professor alemany Tiedemann On the brain of the negro compared with that of the European and the Orang-outang es creia que els negres eren una mena d’entremig entre els blancs i ela grans simis. Avui això sembla estrany i fa riure, però encara en nom de no se sap quina ciència es continuen passant absurds test  d’intel·ligència i de ‘comprensió lectora’ a criaturetes indefenses, a còpia de textos en què no hi ha res a comprendre

Més aviat hauria de ser al revés: des del punt de vista científic una persona que entengui els discursos de Bibiana Aido  (o els articles de Jordi Barbeta) molt normal no em sembla. Allunyar-se’n i menysprear-los, en canvi, és símptoma de bon sens que, com va dir irònicament Descartes, és la cosa més ben repartida del món. Per això La Vanguardia perd lectors i els socialistes perden vots.

Nit d’eleccions i de baixa participació. De manera que ara sabem què pensen els creients i quin és el nucli dur incondicional (més o menys incondicional) de cada partit. No és gaire però podria ser menys. Tal com estan les coses i a cop calent sembla que no ha passat gran cosa. ERC amb una campanya de menys a més ha superat els traumes recents i millora respecte a les autonòmiques (ergo, no hi ha espai electoral per al Carretero, tot i el seu ressò internàutic). A més el tripartit suma i no sumen CiU+ PP ni CIU+ ERC: per tant més valdrà desitjar el que podem tenir i treballar per la independència des del Govern.

Per la resta, Vidal Quadres només fa pujar una dècima el PP. Que CiU puja és obvi. Que no atraparà el tripartit en deu o quinze anys també és obvi. Però per un cop en la vida els ecopijos ten raó: més val que aquest estiu el govern de progrés s’assegui i replantegi la seva feina. Menys ingenuïtat amb la immigració, més atenció als problemes educatius, més diners per a la gent gran. I posar en clar tres o quatre coses al ZP (cavall perdedor segur si no puja a Catalunya). O no guanyarem per til.la.

Ahir a la tarda em van dir eduardíà. Consti que és el primer cop que em passa en la vida i tampoc no estic gaire segur que qui m’ho va dir entengués la magnitud de l’elogi. Eduard VII, fill de la reina Victòria d’Anglaterra, va reinar de 1901 a 1910 i els eduardians són recordats com una gent elitista, culta, snob, viatjada i rica. Cap problema, doncs, si algú es confon i em pren per un tal. Fins i tot estic disposat a recomanar-vos la lectura de John Galsworthy, si podeu passar un estiu reposat. I si el cor us dóna per la Sackville-West, doncs que hi farem. Però ja sabeu que el món eduardià s’esfondrà amb el Titanic. Potser en aquest aspecte vivim encara en un món eduardià.

Una de les bromes de més mal gust que repeteixen els opinadors professionals del país (sociates o neocons, tant li fa), és dir que la crisi no la podia preveure ningú. Cal una molta barra o una ignorància enciclopèdica per dir una bestiesa com aquesta, perquè les obres de Hans Jonas, Jacques Ellul, Ivan Illich, Marshall Sahlins Paul Virilio, Jean-Paul Michea o André Gorz porten anys a les llibreries. Una altra cosa és si les han llegit o no.

El Barça fa el triplet. Consecutivament augmenta un 15% el consum de cervesa a Catalunya. A més, els mossos d’esquadra se senten policia de debò: fan 134 detencions i, poc acostumats de fer servir pilotes de goma, es confonen d’objectius. Tres ferits greus que cal afegir a un parell de morts per infart davant la tele mentre veien el partit. Tampoc es descarta que Foment del Treball tregui una nota demanant que algú els pagui per les hores perdudes pels treballadors parlant de futbol.