L’home que mira

Marzo 4, 2011

Independentisme de puta pena

Guardado en: Política — ralco @ 9:45 am

Un dels espectacles més penosos que he vist en la meva vida és el de la baralla constant de l’independentisme. Sempre havia cregut que el radicalisme verbalista i idiota era una mena de malaltia infantil de l’independentisme i que un dia o altra es curaria. Les coses en la vida pugen i baixen. Però a senyors entre cinquanta i seixanta anys queda com de molt mal gust recomanar-los el pediatra. L’infantilisme independentista és com una condemna de Sísif i en podria explicar tantes històries miserables en trenta anys llargs que avui de bon matí he decidit que ja en tinc prou. No en passo ni una més.

El descrèdit, el caïnisme i la frivolitat, per usar els mots de Toni Soler a l’Ara ha aconseguit superar els extrems de la pornografia política més dura. No compteu amb mi per parlar seriosament d’en Laporta, d’en López Tena, d’en Carod o d’en Puigcercós. I encara menys de tota la colla de sonats que estan a Solidaritat per la Independència i haurien d’anar de pet al manicomi. Em van venir unes arcades insoportables. Que s’ho facin. Me’n vaig a casa i apa siau.

 

Nota lingüística  ARCADES: Contracció de les vies digestives altes que acompanya les nàusees i precedeix sovint els vòmits. DIEC2

Entradas siguientes »

Gestionado con WordPress