L’home que mira

Diciembre 15, 2012

Nova Esquerra Catalana?

Guardado en: Política — ralco @ 11:51 pm

Tinc una indissimulada curiositat pel nou projecte d’Ernest Maragall, que al meu entorn tothom contempla amb més que escepticisme. En fi, que ningú en dóna ni cinc cèntims. Se’l considera el partit dels ex-alguna-cosa, no ens enganyem. El desprestigi personal d’Ernest Maragall com a conseller d’Educació (amicus Plato sed magis amica veritas), i l’aaarrrribisme contrastat d’alguns antics Ciutadans pel Càrrec no ajuda al projecte. Couen encara les ferides que va deixar el Tripartit, una opció amb què jo em sento vinculat, i de la qual no tinc ni la més mínima intenció de desdir-me. Però caldria superar la frustració, perquè no ens podem permetre el luxe de mirar al passat amb tanta misèria i tant pessimisme com veiem avui.

Potser el destí de l’opció Maragall serà similar a la de la vella Acció Catalana Republicana, que tenia raó i no tenia vots. Però el Manifest i la Declaració Fundacional de la Nova Esquerra Catalana diuen coses que alguns volem escoltar - tot i no compartir ja a hores d’ara cap esperança europeista i tot i no creure en les màgiques virtuts d’una nova llei electoral en ordre a l’equitat. Per als qui, com jo mateix, no tenim ni la més mínima confiança en l’actual ERC i ens hem tancat a la biblioteca o al Jardí, el projecte d’Ernest Maragall és una opció respetable. Veurem com evoluciona i si aporta aire fresc a un país que el necessita. Tant de bo.

http://www.novaesquerracatalana.cat/llegeix-el-manifest-i-la-declaracio-fundacional

Diciembre 6, 2012

Cinquanta anys d’una de les nostres cançons

Guardado en: Societat — ralco @ 10:08 pm

Aquests dies J. i l’home que mira els dediquen al conreu de la nostàlgia. Ara la nostàlgia està de moda i fins i tot s’hi apunta en Fukuyama (que aquests dies ha debatut amb Habermas sobre el futur dels Estats Units). Però la nostra nostàlgia és més íntima. Fa cinquanta anys d’aquesta cançó de François Hardy. Quan d’adolescents l’escoltavem sota el franquisme ens sabiem especials. I encara ens sentim especials, és clar.

http://www.youtube.com/watch?v=0aLoezucIzk

Diciembre 2, 2012

Cremar el pare Noel

Guardado en: Filosofia — ralco @ 12:46 am

El dia 5 de desembre de 1951 el bisbe de Dijon, a França, va cremar públicament, a la catedral i davant una munió de nens petits, una figura del Pare Noel per protestar contra la paganització de les festes de Nadal. El fet divers (per cert, quina mania això d’anar cremant!), va donar peu a un article de Lévi-Strauss: Le Père Noël supplicié, que no s’acostuma a esmentar gaire, per si les mosques. Un dia o altre, s’hauria de recuperar el text i preguntar-nos què va passar amb el vell Nadal.  

http://classiques.uqac.ca/classiques/levi_strauss_claude/pere_noel_supplicie/pere_noel_supplicie_texte.html

http://agoras.typepad.fr/regard_eloigne/2009/12/en-1952-cl-levi-strauss-publiait-un-texte-dans-les-temps-modernesle-p%C3%A8re-no%C3%ABl-supplici%C3%A9ce-texte-est-moins-connu-puisqu.html

Entradas siguientes »

Gestionado con WordPress