Tan seriós com un conte d’infants
L’equivalent de les sirenes en la mitologia catalana és masculí i s’anomena el Peix Nicolau: era un nen petit que es passava el dia a l’aigua fins que un dia la seva mare li va dir tant de bo et convertissis en peix. I tal dit, tal fet: en Nicolau es va autodeterminar i des d’aleshores regna feliç sobre les aigües dels catalans països. Tendre i rondallístic, oi?
Doncs amb això de l’autodeterminació sembla que volen fer una versió postmoderna del conte del Peix Nicolau: un dia d’indigestió de calçots (els calçots són cebes al caliu que repeteixen molt) algú que anava una mica passat de rosca digué: Arturet tan de bo et converteixis en líder de l’autoderminació. Però, ai carai, resulta al revés del conte l’Arturet no vol ser sirena (les sirenes són vaques marines) sinó conseller d’Albertis que de bones a primeres sembla més reditici.
Quina tropa, bon déu, quina tropa! Entre un que proposa canviar les aliances electorals en mig d’una calçotada i un altre que quan li ofereixen que mani li tremolen les cassoletes… De debò que ja no sé si demanar la jubilació anticipada al Mont Athos o si suïcidar-me llegint Asha Miró que pel que em diuen escriu amb una emotivitat laxant (¿o era re/laxant ?) .
Apèndix per a interessats en rondallística: veure el Peix Nicolau porta mal averany (s’emprenya i t’enfonsa la barca) i un cop a l’any en Nicolau surt a visitar la terra. Ho fa pel març però no consta si li agraden els calçots.
Perdonin el to d’aquest post; però és que “això” no m’ho puc prendre seriosament ni fart de garnatxa. Que un proposi un canvi de govern en una calçotada i que l’altre es cagui a les calces només de pensar en liderar l’autodeterminació, dóna l’exacta mesura de la misèria política ambiental. Tot plegat trist i miserable. O purament idiota.
Comment by ralco — March 26, 2007 @ 8:19 pm
No t’amoïnis per la gosadia irònica, Ramón! Ja la trobàvem a faltar per aquestes comtrades, d’ençà de l’aparició del llibre sobre el blog de “L’Home que mira”. Si en voleu, allà dins hi ha vessada ironia de la fina a grapats.
I pel que fa a la política del país, hi ha qui es menja una calçotada, i com diu el Mestre “hi ha qui es caga a les calces”. Els uns es fan pesats per un costat i els altres es fan lleugers per l’altre. Els uns pequen de golafres, i ela altres -ai, Asha!- per massa re-laxats… =) Ni en política tenim dret els ciutadans a tindre una digestió comdéumana.
Salutacions cordials, i disculpes si aquest post us repeteix…
Comment by plleixa — March 26, 2007 @ 10:15 pm
Disculpes. Volia dir “… si aquest comentari us repeteix”, que el post no és meu!… =)
Comment by plleixa — March 26, 2007 @ 11:43 pm
Recordo un post sobre cargols amb “callos” . Sembla que no s’han posat gaire bé, tot i que sospito que en realitat ni uns ern dels que mengen callos ni els altres dels que mengen cargols a la llauna. Vull dir que ens vam confondre: Montilla si representa algú és l’escalador funcionarial fidel a la jerarquia estatal i no pas als interessos dels treballadors.
En recordo un altre, de post, sobre “el geni i figura” de l’Heribert Barrera… Es veu que finalment la cosa no era com la volíem veure, oi Ramon?
Amb tot, abans d’anar morint sense piular i a sobre ajudant-los en la seva feina (calen exemples?), es bo que es dispari el xivarri, la tensió i el malestar. Espero que això sigui l’inici d’una temporada ben convulsa. Com ens hem d’expulsar la clofolla que ens té les ales plegades, si no?
Ànims i canya. Fóra la constitució pactada amb els franquistes! Fóra l’Estatut que no ens reconeix com a nació de dret! I referèndum ja!
No hem de patir per a res. Estem a Europa i aquest és el marc legal que majoritàriament tots volem per sobre nostre. Aquest i l’ONU. Al costat d’Espanya i França. Aprofitem i burxem tots cap aquí. No es tracta d’una declaració desafortunada en una calçotada: es tracta d’una sentència del Tribunal Constitucional. Qui no la veu a venir?
I si no hi ha res a fer, què hi fem amb el PSC-PSOE?
No ens pot anar pitjor, provem-ho!!! Referndum ja!
Comment by Marcel — March 27, 2007 @ 12:43 am
Jo també recordo aquests posts i algun altre de ben abrandat a favor de la nova etapa de govern. Però realment mai es pot dir d’aquesta aigua no en beuré i potser demà mateix o dijous haurem de tornar a escriure sobre qui va laxat realment.
Comment by Montserrat — March 27, 2007 @ 7:58 am