Ho diré més senzill
Hi ha dies que em dec explicar fatal –i suposo que hi ha gent que té ganes de no entendre’m. O pooooootser ho faig massa complicat i al final no s’entén –o el personal entén el que vol entendre. Com que sempre es pot dir tot més senzill per evitar que el pensament desideratiu faci de les seves comemplementaré el post anterior: 1.- no em sembla una cosa seriosa fer una proposta política (ni més ni menys que l’exercici del dret d’autodeterminació) en una calçotada 2.- no té sentit tampoc -i més aviat fa riure- la por (el pànic) a la paraula “autodeterminació” que tenen els destinataris de la proposta en qüestió. 3.- I no s’ha de canviar un pacte –que funciona raonablement bé- als quatre mesos de fer-lo. Així ho veig jo.
Les formes d’en Vendrell han “deformat” la seva opinió personal sobre una qüestió (crec) de fons massa important com per haver-la de tractar en l’àmbit d’una calçotada, mentres vas xarrupant-te els dits…
El fons serà o no agosarat, però jo no hi sé veure més enllà d’una torpedinada a la línia de flotació del submarí “conver”. M’explico: a ERC saben sobradament que el Govern fa 4 dies que “sura”, i que aquesta era una manera d’obrir-se camí en el seu programa.
La resta (Mas s’entossudeix en anar amb el cul a l’aire, després de l’abaixada de pantalons amb ZP) ja la sabem tots, i el temps deixarà a cadascú al seu lloc.
En un lloc apart hem de deixar propostes serioses com el dret a l’auto-determinació del poble català i a fer-lo efectiu -si s’escau- en referèndum democràtic, del que no en tinc ni el més mínim dubte. La qüestió del post, però, crec que no és aquesta.
Salutacions cordials.
Comment by plleixa — March 27, 2007 @ 5:04 pm
Ralco: és possible que no haguem entès el teu darrer post. I, segurament, deu seu culpa nostra, perquè “no tenim ganes d’entendre’t”. Però, en resposta als teus 3 punts d’aclariment, jo crec parlant clar que:
1. El Vendrell l’ha cagada. Però que el que no és de rebut és l’actució d’en Ridao l’endemà. On eren els teus contertulians de sopars -o sigui, en Carod i en Puigcercós? Amagats sota una pedra? I, sobretot, és veritat que en Puigcercós es va dedicar a trucar a molts mitjans d’informació per negar el que deia Vendrell? I és veritat el què deia en Vendrell: “tinc el suport de la cúpula”?
2. El “pànic” a la paraula autodeterminació de qui és realment? En primer lloc, autodeterminació no és gaire cosa. En segon lloc, si aquesta “paraula” ja ens sembla prou, “malament rai”. Però, a banda de si ens sembla prou o no, qui la votada al Paarlament? Doncs, el PSC evidentment que no. O sigui que el partit del Montilla -i el PSC és això- va votar en contra. I ERC ha fet president de Catalunya la persona menys catalanista del PSC. Anem lluïts, nacionalment parlant.
3. El pacte funciona raonablement bé? n quina mesura? En la d’avançar cap a la independència? En la contrària, d’anestesiar precisament aquest avenç? Suposem que funciona bé en el tema social: perfecte, genial. Però més enllà, nacionalment parlant, quins són els objectius del pacte? O sigui, de la màxima del “patriotisme social”, en què es demostra el patriotisme?. I, filant prim, en què es demostra el social, quan aquest govern d’esquerres ha de veure crítiques de CCOO i d’UGT?
Comment by Montserrat — March 27, 2007 @ 6:34 pm
Sr. Alcoberro,
1.- El pacte NO FUNCIONA, des del punt de vista d’esquerra i nacional: invasió de competències (educació), esmicolament de l’Estatut (ja veurem si no acabem pitjor que al 1.979), aparcament de la millora financera fins no se sap quan, destrucció del marc comunicacional català (això de TV3 no té nom ni perdó de Déu), i l’ombra d’una màfia siciliana que controla la informació i l’opinió (afer Bolaño: per cert, per què va retirar el post de “Dies Bèsties”?) des del carrer Nicaragua. Cada cop que sento parlar al Sr. Iceta i al Sr. Zaragoza em poso la mà a la cartera i tinc el mocador apunt perquè penso que vomitaré de fàstic.
2- En Vendrell, i la cúpula d’Esquerra Republicana, han entrat a la subhasta i el mercadeig d’un concepte que per ells hauria de ser sagrat. Pel fons i per les formes. Quin contrast amb l’Ibarretxe!!. Al final haurem de demanar a l’avi Barrera que torni.
3- En Carod és un frívol, i en Puigcercós i en Vendrell un parell d’ineptes des del punt de vista intel.lectual. Ni en Vendrell és l’Arzallus ni en Puigcercós té talla moral ni intel.lectual per ser res més que un polític de brega i lluita de partit, i, com a molt, parlamentària. I, pel camí que van, l’única sortida que els quedarà serà tancar files per la via d’eliminar el pensament intel.ligent dins del partit. Si no fos per la por que tenen a les bases, i que no s’en sortiren d’eliminar l’assemblearisme, a ERC ara mateix aniríem a cop de pitu.
4- Els convergents i els socialistes són, en general, uns cínics. I l’única manera de lluitar contra un cínic i un sofista és amb determinació, coherència i tossuderia. La intel.ligència no n’és l’essència: només n’és un instrument.
Comment by PERE — March 27, 2007 @ 7:19 pm
Aquest concurs de veure qui és més sobiranista, és un remake, i no acostuma a tenir gaire audiència.
Cal ser més seriós, si de veritat es vol treballar per l’autodeterminació cal explicar a la societat el que això representa i cal fer-ho des d’una visió de país i no de partit. Ara és bon moment, doncs amb el tema de l’aeroport i Renfe la gent està sensible. La independència està deixant de ser una simple reivindicació identitària i áixò fa que hi “càpiga” més gent.
Salutacions.
Comment by B Lucas — March 27, 2007 @ 8:48 pm
Pere,
Que la gent estigui emprenyada amb Renfe o amb l’aeroport no crec que impliqui que la independència està deixant de ser una simple reivindicació identitària. Però tant de bo fos així.
A mi, el que realment em preocupa és que el PSC cada dia està més escorat cap a Espanya i que no dubten ni un segon a ultilitzar totes les males arts de què són capaços per aconseguir anestesiar-nos com nació. Només un exemple: entreu al document que recull la conferència que va fer el president Montilla pels 100 dies de govern. La paraula nació no hi surt enlloc. I diu que la seva aspiració és que ens reconeguin com a “subjecte polític”. Quina barra!
Comment by Montserrat — March 28, 2007 @ 3:09 pm
Ah! I per cert, Pere, no has pensat que potser la desaparició del post és fruit, precisament de l’actuació de la màfia siciliana?
Comment by Montserrat — March 28, 2007 @ 3:13 pm
Què funciona bé el Pacte? per a qui? per al País? per a Montilla? Ramon, ja no parles com un nacionalista, ara simplement parles com un militant més.
Per cert: el dia de la presentació del llibre coincideix amb un acte de la casa. No sé com, ni si, ens ho farem.
Comment by Dav — March 28, 2007 @ 10:15 pm
Entenc bastantes coses, perquè tots us expliqueu prou bé. I estic d’acord amb moltes de les coses que dieu. El que no entenc és que pinta aquí l’Asha Miró -bé, en l’anterior post, però no em deixa comentar-. Senyor Alcoberro, és lliure de dir el que vulgui, però no em sembla massa assenyat aferrissar-se amb una persona que potser no te la seva capacitat intelectual, ni potser tampoc la literària. És la segona vegada que el llegeixo enfotre-se’n d’ella. Que li ha fet? Treure’l de la llista d’ERC, potser?. Per cert, on va anar a parar aquell post que criticava ERC per posar l’Asha Miró a la llista de les municipals?
Comment by manel — March 29, 2007 @ 10:52 am
Mira, Manel, és molt senzill: la política dels “independents” és una cosa del PSUC i dels sociates en l’època Gal. I això s’ha d’acabar de soca arrel per sempre més i sense punyetes. I el “bonisme” mironià és l’antítesi de la política civil. A mi -si vols que parlem de mi- no em treu de les llistes ningú perquè mai no hi he entrat. No em presento, ni em presentaré a unes eleccions. Cadascú ha de saber què vol ser en aquesta vida i -al menys fins que sigui molt vellet- no vull càrrecs. En tinc prou amb encàrrecs que fins ara he procurat portar discretament. “De nobis ipse silemus”, deia Kant. I si ho deia Kant què vols que hi afegeixi?
Comment by Ramon — March 29, 2007 @ 4:24 pm