Eros pedagògic?
Fa massa temps que sento a parlar de la crisi de l’ensenyament secundari i com més trompetegen la qüestió, més tendeixo a creure que està mal plantejada. El que està en crisi és l’ús de la paraula. I l’educació és una aposta per l’ús de la paraula.
Quan tants de professors -i tants pocs mestres!- sembla que tinguin més passió per la disciplina que per l’alumne o pel coneixement, repensar l’Eros pedagògic, que havia estat un dels grans temes (avui semioblidat) de la tradició filosòfica catalana des de Xirau fins a Octavi Fullat, s’està tornant urgent.
Em sap greu cambiar una mica de tema, pero crec que interessaria aquest “”documental”" (encara estic flipant). Ciudadanos de segunda? com ens ho hem de pendre?
http://youtube.com/watch?v=UB9DehZYEAw
Comment by Sergi — April 11, 2007 @ 6:49 pm
Jo no sé que és això de l’Eros Pedagògic, però el que sí que sé és que cap Eros gosa entra en una aula si a dins hi ha 10 brètols incontrolats i incontrolables (ai, la disciplina i les mesures per imposar-la, on han anat a parar?) tirant-se les motxiles pel cap, insultant als tres senegalesos que a mig curs s’han incorporat al sistema educatiu català, i engegant a pastar fang (per no escriure cap paraulota) al professor que intenta expulsar-los perque els altres vint-i-cinc alumnes puguin aprofitar una mica el temps.
Tot això de les tradicions filosòfiques i les repensades pedagògiques està molt bé per elocubrar, però potser caldria, de tant en tant, que pensadors i elocubradors de la cosa es passesin per les aules (no les de la universitat sinó per les de secundària) per saber el pa que s’hi dóna i poder teoritzar amb una mica més de coneixemnt de causa.
Pere
Comment by Pere — April 12, 2007 @ 1:25 pm
Pere: totalment d’acord. Conec a molts bons mestres vocacionals i el primer que comenten és la gran dificultat que tenen per a aconseguir que dues o tres persones no els “espatllin” la seva voluntat d’ensenyar. Oi que si anéssim, per exemple, al concert d’un mestre i uns quants intentessin boicotejar-lo ens queixaríem i diríem que són uns brètols? Doncs per què no podem dir el mateix en el cas de les aules? Que potser no és políticament correcte?
I si l’educació és una aposta per l’ús de la paraula vol dir que també és un aposta per l’ús de l’oïda i, per tant, siguem valents i fem front a aquells que no deixen escoltar. Tots hi guanyarem.
Comment by Montserrat — April 13, 2007 @ 4:24 pm
El professor només teoritza sobre l’actuar. El mestre actua.
Comment by Toni — October 3, 2007 @ 11:00 pm