Les paraules les carrega el dimoni
Estava a punt ahir de fer un post destroyer sobre la política catalana d’ara mateix quan em va arribar la nota de l’Ateneu Barcelonès sobre la campanya Apadrina una paraula, que és poesia pura i recuperació de món –en la mesura que la paraula fa món.
Resulta que –real com la vida mateixa, o serà que la realitat imita l’art– en Carod ha apadrinat la paraula balafiar [malgastar] i en Mas la paraula mesell [acomodatici, traïdor] i si ho porten tan clar ja em direu què més hi pot afegir un filòsof… En tot cas, aquest parell m’han estaviat un post. Hi ha paraules com sonen com tests projectius. La meva és badomeria.
Bueeeeno. Si va per Esquerra (encara no ho sé, darrerament no t’entenc) quedes perdonat dels teus pecats de militància.
Salut i República.
Ves a veure El Coronel Macià i fes-ne un post. Au!
Comment by Dav — April 20, 2007 @ 4:42 pm
Bona observació! Curiosa i divertida.
Comment by F R A G M E N T S — April 20, 2007 @ 9:05 pm
Escriu més sovint, vinga !
Comment by Albertine disparue — April 21, 2007 @ 3:18 pm
Benvolgut Home que mira, ens pots ilustrar sobre la teva paraula apadrinada? No surt al diccionari.
Tanmateix un home que mira potser hauria de reivindicar la paraula “badoqueria”.
I com diu Albertine, escriu més sovint. I deixa’t anar. Ens agraden els teus apunts destroyers.
Comment by ef — April 22, 2007 @ 10:41 am
Feia temps que no em vagava d’entretenir-me a llegir els teus posts tan interessants. Avui, potser com a conseqüència d’haver comprat ahir el llibre L’HOME QUE MIRA, hi he entrat i he trobat aquest apunt execel·lent. És ben bé allò que dius sempre de saber mirar. Perquè els mots els vaig llegir al diari i no en vaig saber treure cap conseqüència.
Endavant per molts anys.
Comment by Xavier — April 29, 2007 @ 4:15 pm