L’home que mira

Per Sant Jordi em faig tres llibreries i la parada de l’Ateneu Barcelonès. Sorpresa i una mica de perplexitat per un èxit relatiu i inesperat de l’ètica empresarial sobre el gènere memorialístic: signo 12 Ética economía y empresa per tan sols 7 L’home que mira. Serà que l’àrea que em toca, de Diagonal en amunt, no està per blocs ni per poesia. De tota manera a Laie i a La Central L’home… sembla que s’havia exhaurit al migdia, segons em diu el servei d’espionatge. Veurem si hi ha reposició.

Em regalen un llibre que intueixo destinat a un gran èxit o com a mínim a un soroll interessant: la història del com si diguéssim principi de l’ordre còsmic (o aixina), que es diu Con mentalidad propia. Historia cultural del pene de David M. Friedman (Península). Que els èxits d’assaig d’aquesta hora siguin una història del penis i una del cervell femení diu alguna cosa del temps que vivim? 

Compro el nou Josep Pernau: Humor de combat (La Campana) una interessant antologia de l’humor sota les dictadures que segur que també serà un èxit.  En canvi, després de pensar-ho una mica decideixo que les Poesies Completes d’en Salvat-Papasseit poden esperar a l’estiu. Com a mínima part que vaig ser de l’edició clandestina i integral d’en Salvat al 1974/75, la nova edició em posa nostàlgic. Sant Jordi no és dia de nostàlgies.