L’home que mira

La pèssima organització de les jornades de Madrid a Barcelona (el dia de Sant Jordi encara no ens havien comunicat des de Vila-en-Cort quins conferenciants portaven, l’acte el van programar a una hora impossible (2/4 de sis de la tarda)  i, a més, van passar un títol incorrecte…), va fer que hi hagués molt poca gent a l’Ateneu per escoltar un debat que ben divulgat hauria estat interessant però que va passar desapercebut. Garrido, Sádaba, Cruz i Gómez Pin són tots ells prou significatius en l’àmbit del pensament i no es mereixien la sala amb la dotzena escassa d’indígenes catalans que els va acollir –però, és clar, s’ha de saber almenys una setmana abans que parlen i s’han de posar a una hora assumible. Això si: hi havia un munt de funcionaris autonòmics madrilenys, fàcils de detectar per la quantitat de gomina que gasten. Gràcies a què es van situar estratègicament suposo que les fotos no sortiran tan malament.
Significativament a l’acte de dos quarts de vuit –una bona conferència sobre Wittgenstein d’Antoni Defez–hi havia unes quaranta persones (la quantitat normal de públic que acostumem a tenir als actes de l’Ateneu). Més endavant miraré de posar uns posts resumint algunes idees importants de l’acte madrileny i de la conferència d’en Defez. Quedi ara la sorpresa per la pèssima organització (des d’allí i no des d’aquí) de l’acte.