Extra Ecclesiam
Al Concili de Florència de 1441, el papa Eugeni IV va decretar: la santíssima Església romana creu fermament, proclama i predica que ningú que no sigui membre de l’Església catòlica podrà prendre part en la vida eterna. Amb el principi Extra Eclessiam nulla Salus, el papa s’extralimitava d’una manera fins i tot teològicament absurda (en la tradició catòlica qui pot condemnar és Déu i ningú més). El problema és que això de l’extra Eclessiam va tenir èxit a tot arreu. De vegades sembla que no hi ha salvació fora de la màfia, fora del Partit, fora de la capelleta universitària o fora del que vostès vulguin. La condició és ser fidel com un gos a la veritat revelada i a la comunitat que la substenta. Però per sort cada cop hi ha menys gent amb ganes o amb necessitat de ser salvada. Almenys a segons quin preu. Són coses que passen quan puja el nivell de vida.
Al respecte li recomano, Mestre, la lectura de l’article d’avui a LV d’en Jordi Barbeta. Les últimes línies ho borden.
Salutacions cordials.
Comment by plleixa — April 29, 2007 @ 10:16 pm
Però a mí me preocupa una cosa. Els humans necessitam pertànyer a un grup, casta, família…. Quan la societat crèix desmesuradament i puja el nivell de vida i ja no necessitam ser salvats és quan perdem les arrels i ens trobam navegant enmig del marasme social sense saber a on anam. És llavors quan tornam a ingressar en grups que ens fan sentir segurs, còmodes i estimats i no ens importa el preu a pagar. Si la cultura no puja al mateix ritme que el nivell de vida aquests grups poden ser molt perillosos perquè se’ns torna a manipular. No sé, és com si mai madurassim com a éssers socials.
Comment by Margalida — April 30, 2007 @ 11:02 am
Auto-suficiència i nivell de vida com a forma peculiar de redempció? En tot cas, trobo, el rebutj de la transcendència (entesa com l’espai que garanteix la nostra eternitat supervisada per Déu) no fa gaire més que postergar allò inevitable: la consciència de la nostra finitud…
Aprofito la benentesa per agraír-te la presència d’aquest espai Ramon.
Comment by Ferran — May 1, 2007 @ 2:54 am
Vols dir que avui en dia no és un problema de llibertat i responsabilitat? Acceptar acriticament les instruccions o mandats del partit, empresa, sindicat o esglèsia no és més còmode? Exercir la llibertat i la responsabilitat individual de no seguir el mandat institucional no és més arriscat?
Comment by ef — May 1, 2007 @ 9:56 pm