Defez parla de Wittgenstein
Deia Antoni Defez, l’altre dia a l’Ateneu que el problema de Wittgenstein -allò que el portà a pensar- fou el de com guarir les malalties de l’enteniment que s’expressen a través del llenguatge. Desconfiar del llenguatge (Hume ja havia dit que els perills de la filosofia són la melanconia i el deliri) és la condició del filosofar. Lluny de ser com una ciutat ben endreçada i gramaticalment ben construïda, el llenguatge té ravals i barris mal famats, té moments en què perdem de vista el significat i moments que ens fan dolorosament conscients de la nostra incapacitat per fer comprensible allò que voldríem dir. Els fets -i el llenguatge- no es poden canviar, però podem canviar la nostra manera de viure els fets -i de viure en el llenguatge (això és l’ètica). Podem intentar -la frase és de Wittgenstein- ser íntegres com els arbres.
Una filosofia de model wittgensteinià seria aquella que ens ensenya, en un doble joc potser contradictori, com són aparentment contradictoris els koans budistes, a desconfiar del llenguatge i a assumir que fora del llenguatge no hi ha res. La tendència humana és no conformar-se amb els límits del lenguatge. La filosofia, en canvi, és la forma de copsar la nostra llibertat a través dels límits. Potser -només potser- el projecte de W. no seria conceptual sinó místic. Paraula que en W. significa no només “el que no es pot dir”, sinó també “el que no es pot alterar”.
Wittgenestein era autista? Aquesta és la sensació que em sobrevé quan el llegeixo. A més, aquesta supervia i vanitat intel·lectual que l’impulsà a escriure un Tractat! W. és un dèspota… De totes maneres no entenc aquesta dèria dels acadèmics a estudiar wittgenstein; el tio és simple, idiotament superficial i a més, els seus raonaments filosòfics són incoherents; Wittgenestein és incapaç de coordinar més de tres conceptes seguits, i l’anomenen filòsof? Em sembla que no es sap què és un filòsof; W. és un operari del llenguatge, els raonaments del qual arriben fins a l’absurd i naufreguen per totes bandes. Sóc injust potser?
“Fora del llenguatge no hi ha res” En serio m’haig de creure aquesta imbecilitat? “Ser digne com els abres”… això demostra degeneració, impotència, misèria intel·lectual “La veritat o la falsedat de les nostres proposicions depenen de la seva correspondència amb la realitat” W. no té ni puta idea de què és la Realitat i pretén establir el seu critèri científic sobre quelcom que considera indeterminat; quina farsa escolàstica hi ha muntada aquí! Em podria dilatar més amb aquesta misèria de tio, però demà tinc coses interessant per fer.
Pd/ L’única cosa que he trobat interessant de llegir d’ell fou quant se’n rigué del calçases den B. Russell i el seu consell per jutjar a EEUU pels crims de guerra. De totes maneres, W. no és més que un pessimista i un nihilista… gent fatigada i cansada de tot… no en va es va retirar ben lluny.
Comment by RDC — May 3, 2007 @ 12:31 am
He quedat amarat després de llegir uns arguments tan refinats i concloents com els del filòsof RDC. Wittgenstein un autista, Russell un calçasses… i encara sort que tenia coses a fer que si no tenim cartellets per a tots els filòsofs!
No n’hi ha prou amb resseguir lletres amb els dits, hem de llegir amb propietat, sabent a qui llegim i no agafar un llibre com qui agafa la propaganda del Corte Inglés!
Després passa el que passa!
Comment by Un que es sorprèn — May 4, 2007 @ 10:19 am
I després què passa? Mira llest, em rellisca que em vulguis menysprear inclús ridiculitzar però si no em dones raons et deixaré per imbècil. De totes maneres, i per donar-te un cop de mà, jo mateix em faré alguna crítica al text que he escrit a d’alt.
Una dels punts a criticar és haver dit que Wittgenstein no és filòsof (lo d’autista -una enfermentat degenerativa- és cert; W. en presenta tots els símptomes). No és que tingui dubtes al respecte sinó que aquesta afirmació depèn del punt de vista des d’on es tracti. Reconec que a W. s’el pot tractar de filòsof des del moment que dóna un sentit a la vida: buscar l’estat místic, el silenci. Però para de comptar.
En qualsevol cas reconec que W. en certa manera em repugna -intel·lectualment parlant-; el trobo simple, insípid, avorrit i, sobretot, il·lògic; en aquest sentit, el considero l’antifilosofia que es fa apreciar per filosofia; ergo, reconec que m’empipa quan veig que hi ha gent que el venera: Fer cas a W és apendre a viure en l’absurd… és a dir, anar a la ruïna.
En quant a lo de B. Russell, potser m’he passat amb lo de calçaces, millor si hagués dit directament púrria intel·lectual! Certament tinc en major valoració a W. que a Russell; el primer és digne de ser estudiat com a enfermetat mental, el segon… és filosofia popular i empirisme per ximpancès (aquells que només creuen amb allò que toquen amb les mans). En quant a Russell, potser sí que me l’he llegit molt per sobre, però és que el trobo tant pastós, tant previsible, tant simple… només haig de recordar el dia que el tio havia de donar el “callo” -el debat televisat de l’any 47 o 48 contra Copleston sobre l’existència de Déu-; Russell va fracassà completament. En el fons, tant Russell com W. no són pas ateus, sinó deistes… com volen refutar allò que els seus propis raonaments afirmen? Diguen que no hi creuen potser? Però la fe ni demostra ni refuta! En fi, tots aquests són gent petita.
Comment by RDC — May 5, 2007 @ 1:35 am
Caram! veig que tornes amb força, RDC! saps què deia el malalt de Wittgenstein? que del que no es pot parlar, millor guardar-ne silenci. Això després es modifica amb el segon W., que ja accepta que es parli de tot. Pq? perquè hi ha innombrables jocs de llenguatge des dels quals interpretar la realitat, i no compta només el que es diu, sinó com, quan, on, i més important encara, el que es MOSTRA dient allò. A tú t’ha passat això. Has usat un joc de llenguatge baix i pedestre, i això ha fet que, a més de dir el que volies dir, que és molt pobre, la veritat, s’hagi mostrat a la llum de tots el que potser no et convenia que es mostrés: que els anys passen i que no només no n’aprens, sinó que la teva prepotència creix més ràpid que el preu de la rajola a Catalunya, que no és dir poc…
Per cert, t’han donat una imatge preciosa, i molt Wittgensteniana, que espero et faci reflexionar:
NO N’HI HA PROU AMB SEGUIR LES LLETRES AMB ELS DITS!!
Comment by UdG — May 6, 2007 @ 10:50 pm
Merci per alliçonar-me UDG; menys mal que hi ha gent humil i superior que ensenya i il·lustra amb coneixement de causa. De totes maneres ja he dit que W. és interessant d’estudiar com a ment malalta (no té res a veure en si està encertat o s’enganya amb el que diu, parlo d’una evidència que ell mateix reconeix). D’altra banda, em sembla molt b aquesta frase “NO N’HI HA PROU EN SEGUIR LES LLETRES AMB ELS DITS”, llàstima que no te l’apliques a tu mateix quan em llegeixes UDG. Salut.
Comment by RDC — May 7, 2007 @ 10:40 am
… i de fet en el pròleg ja diu que “…potser només l’entendrà el que, alguna vegada, ja hi hagi pensat pel seu compte els pensaments que s’hi expressen”
per això l’RCD no l’entén; però no només no l’entén sinó que vol discutir-ho, es un “cas”, de 248 paraules un 10% són insults o dequalificacions, així es MOSTRA el nivell intel·lectual , alt nivell per la filosofia. Si Wittgenstein aixequés el cap i veies que l’ha llegit més d’un!
Comment by Trasímac — May 7, 2007 @ 10:45 am
Des de quant l’alta cultura està excempte d’insults i improperis Trasímac? Veig que has llegit pocs autors clàssics. Sàpigues que el nivell intel·lectual d’un individu es mostra per la coherència de l’estructura interna de les idees que presenta. W2 reconeix que en W1 l’ha cagat… però la veritat és que hagués faltat un W3 per adonar-se’n que W2 era més W1. De vegades ja passa (sobretot quan un perd el control de les seves capacitats espirituals o emocionals; cosa que succeeix amb els autistes) quan intentes arreglar una pifia, la pífies 2 vegades. De totes maneres, em reafirmo per més que uns quants em volgueu “educar” amb el tema: El pensament de W és sustenta en l’absurd i, en raó, fomenta un pensament ruinós.
En quant a la mania que teniu uns quants sobre si entenc o no entenc a W o bé, si hi ha algú que l’entengui amb propietat o no, si us hi fixeu una mica veureu que són tonteries. Reconec que tinc la meva interpretació sobre l’autor, una interpretació que m’he fet a la meva mida, segons una sèrie de peculiaritats i criteris. Aquestes ànsies idealistes de reclamar una interpretació de per sí de W (o qualsevol altre autor) són fútils. Així també, cadascú m’interpreta a la seva manera i es fa una imatge de mi segons les seves idiosincràcies. Salut.
Comment by RDC — May 7, 2007 @ 1:06 pm
Permeteu que em dilati amb el tema; vull fer un apunt a UDG, que ha estat el que m’ha fet la crítica més “traïdora” de les tres que s’ha presentat. Em dius UDG “que del que no es pot parlar, millor guardar-ne silenci. Això després es modifica amb el segon W., que ja accepta que es parli de tot. Pq? perquè hi ha innombrables jocs de llenguatge des dels quals interpretar la realitat, i no compta només el que es diu, sinó com, quan, on, i més important encara, el que es MOSTRA dient allò”. Al cap i a la fi ve a confirmar el que he dit en el primer comentari de tots: W. és, en el fons, un operari del llenguatge. Però veig que el meu llenguatge ha ferit la vostre sensibilitat -És culpa meva?- En qualsevol cas, a diferència de vosaltres, que consti que en cap moment he dit que sou vosaltres els qui estan equivocats… a mi això no m’importa. Si comences a entendre pq dic això, potser compendràs el pq dic el que dic i com ho dic. Apa, bona tarda.
Comment by RDC — May 7, 2007 @ 1:51 pm
RDC: Noi, com més et llegeixo, més flipo. Argumentes molt bé, ho haig de reconèixer, llàstima que el teu criteri d’argumentació es basi en “l’escola del PP”, que del no res en treu allò que més li interessa. De la premissa que més t’interessa saltes màgicament a la solució que m’es t’abelleix, obviant, com no podria ser d’altra forma, tot el que hi ha al mig, perquè, ben mirat, si és al mig, no ocupa un lloc central, i si no ocupa un lloc central, és que no deu ser important!! oi? argumento bé? Hauries estat un Sofista difícil per Sòcrates, però no per la qualitat dels teus arguments, sinó per la impossibilitat congenita de ser coherent i respectuòs amb la que vens equipat “de sèrie”. Em queda una curiositat: perquè consideres que la meva crítica és la més traïdora? perquè és la que t’ha punxat més potser?? la meva primera crítica ve a dir que tu mateix t’has posat de peus a la galleda, i ara no la segueixo mantenint, però només per una qüestió tècnica: no es poden posar els peus a la mateixa galleda doos cops. Està bé aquesta imatge també, oi?
Comment by UdG — May 7, 2007 @ 5:40 pm
Benvolguts,
assisteixo sorprès, com no podria ser d’una altra manera, al monòleg circular de l’RDC. Un monòleg que, i sento contradir a l’UdG, no està gaire ben argumentat. Això sí, sempre té un començament: Wittgenstein, i un final, aquest varia una mica anant des del pensament ruinós a persona petita, passant per malalties mentals, misèries intel·lectuals, i altres belles paraules amb que ens premia l’amic. Però el que ho ha de sostenir: els arguments, que ell reclama a tothom sota pena d’insult, canvien a cada post.
Estimat amic, les raons es poden intercanviar amb aquells que estan disposats a argumentar, a debatre, a discutir amb una ment oberta i amb la convicció que el debat els pot enriquir. Aquells, en canvi, que ja disposen de LA veritat, no necessiten de raons sinó tan sols necessiten feligresos que acríticament segueixin i responguin a la cantarella: Paraula d’RDC… AMÉN!
Comment by Un que es sorprèn — May 7, 2007 @ 10:13 pm
És obvi que ens trobem davant de diferents punts de vista; cadascú ja ha presentat les seves al·legacions i raonaments: no cal discutir més. Que cadascú es quedi amb el que més li plagui. La veritat és que no tinc perquè convèncer a ningú… digui el que digui aquest que es sorprèn “Aquells, en canvi, que ja disposen de LA veritat, no necessiten de raons sinó tan sols necessiten feligresos que acríticament segueixin i responguin a la cantarella: Paraula d’RDC… AMÉN!” (si aquesta és la teva manera de rebatre’m i de considerar-me, què vols que et digui, ho trobo trist).
En quant a lo de la crítica “traidora” UdG és perquè m’has vingut a atacar personalment i jo no sé qui ets; i punt. Però tampoc em molesta.
De totes maneres, m’ha agradat que hagiu participat en el blog. salut. Ah, per cert, continueu estudiant devòtament a W. que arribareu lluny!
Comment by RDC — May 7, 2007 @ 11:05 pm
Amic “sorprès”: No voldria ser malinterpretat amb l’única cosa que m’atreviré a afirmar per sobre de tot!! Que quedi clar que quan dic que l’RDC argumenta bé ho dic amb la més gran de les ironies!!! Si Wittgenstein era un operari del llenguatge, un davanter centre del Barça d’en Cruyff, o el cosí de Deu nostre Senyor, això segur que ja ens ho dirà l’RDC, però jo, elogiar la seva argumentació MAI!! Almenys, si continua argumentant així…
I ara, seriosament, quan el llegeixo em recorda molt als arguments i les formes que usa el PP, quan fa sortir conills del barret; conills que surten d’allà només perquè prèviament algú ja els hi ha posat, és clar. Jo voldria llegir un comentari de l’RDC que fos seriós, respectuós, coherent, ben argumentat semànticament i rigoró en el contingut. ho veuré?
Estic d’acord amb “Trasímac” i amb “l’amic sorprès” sobretot en una cosa. He llegit varies coses de l’RDC arreu, i sempre m’ha donat la sensació d’estar en un programa d’aquests de la tarda, on allò que es busca és cridar més que l’altre per tal que es fixin amb tu i puguis anar saltant de programa en programa… a mi tant em fot que pensi que Wittgenstein era o no un operari del llenguatge. Crec que és un filòsof monumental, però repeteixo, això ho crec jo. Estic disposat a discutir el que sigui, sempre i quan la forma i la predisposició sigui la d’enriquir-nos mútuament, i això encara és hora que ho trobi en tu, RDC. Segurament el més cert és assumir que després de tu, només queda fer el que l’amic sorprès proposa: Repetir plegats AMÉN. Per cert, ¿No deus pas ser familiar de Hegel, tu? és que aquell tampoc tenia àvia el pobre…
Comment by UdG — May 7, 2007 @ 11:12 pm
Està tot dit, suposo?
Comment by Alcoberro — May 8, 2007 @ 8:40 am
Com podem tenir present el que dius, si ho fas amb unes paraules que ni tant sols estan ben escrites. Abans d’opinar, aprèn la llengua amb la qual opines, crec que li deus un respecte. Ara bé, no tinc gens clar si entens l’ús del concepte. Malgrat tot, tothom té dret a una altra oportunitat. Fins i tot que se situa al límit, no del llenguatge, sinó de l’odi i l’estupidesa.
Comment by Toni — May 11, 2007 @ 2:23 pm