L’home que mira

Renovar-se o morir també és un principi de saviesa. Avui a la tarda era divendres i feia sol; així que m’ha semblat un bon moment per l’egoboo i per declarar inaugurades les compres per a la temporada filosòfica d’estiu. Practicar als Cursos d’Estiu el sagrat principi de Instruir deleitando que és marca de la casa, demana innovar en una determinada estètica, tipus BiciBigí [Bon Chic, Bon Genre] i estilosa.

Posats a triomfar he decidit que enguany reciclaré les samarretes que em vaig firar per Setmana Santa a Atenes; m’he comprat un rellotge superguai amb la cara de Nietzsche al web dels Unemployed Philosophers http://www.philosophersguild.com (imprescindibles per a ser un pensador cool de la tendència gironina) i m’he fet regalar el disc Lent de Fibla (no debades  representarà la modernor nostrada a la Fira de Frankfurt). El trobareu a http://sparkreleases.com -quan el compreu digueu-li a la Sílvia que aneu de part de l’Alcoberro i que sou usuaris de http://www.alcoberro.info (és exalumna).

També he pensat que si aprofitant la segona pasqua marxo a Londres m’he de fer retratar per en Pau Ros (un altre exalumne que està triomfant a cor què vols; el trobareu a http://www.pautheatre.co.uk) Per sort no tots els meus exalumnes foten el patètic al Polònia amb acudits tronats i fàcils per a catalans emprenyats.

  
Ha estat un curs de molts llibres i molta feina i hem de mirar d’acabar-lo en santa pau, donant Eines per a la lectura de John Stuart Mill i la tradició utilitarista. I si fos possible que siguin eines disteses com la roba estiuenca, molt millor. A més en l’adreça http://www.editorialuoc.com/index.ysi?Lang=cat&c_ext ja es pot comprar un llibre molt didàctic  de cinc miserables euros que es diu L’Utilitarisme. L’he escrit jo. Amb això com a bibliografia i una mica de ganes de ser feliç farem un curs d’Estiu al Col·legi de Llicenciats sobre Stuart Mill que valdrà la pena.  

Addenda: no estan triomfant gens els del KRTU. Porten un trist representant de la Shoah Business (els que fan negoci amb la memòria de l’Holocaust) el mateix dia que a l’Ateneu hi haurà el conseller Tresserras. Ara que manem ni que sigui una miqueta -és a dir, que s’està fent un canvi generacional important d’una punyetera vegada en la política i en la cultura-, la memòria ens hauria de servir per mirar endavant i no pel ploricó estèril, què caram! Que l’Ateneu sigui cool i el KRTU passi de moda, ja indica com canvia la vida…  O com l’hem fet canviar en un parell d’anys. Immodestament i amb tota l’autoestima.