L’home que mira

19 Comments

1. A França als periodistes i intelectuals pregunten sobre filosofia als polítics i alguns d’aquests responen, Encertadament o equivocadament. Els votants ho llegeixen i se n’interessen.
   Aquí simplement no hi ha espai per encertar-la o equivocar-se, per opinar. Els periodistes no pregunten, els polítics no opinen i em temo que ni als electors els interessa saber el pensament filosòfic dels seus representants.
   Així ens va (encara que a ells no els va gaire millor, però almenys s’entretenen i omplen papers)

   Comment by ef — May 14, 2007 @ 7:47 pm

2. Filosòficament parlant, diu Aristòtil que Plató estava equivocat (i suposo que sarko té més marge d’error que el diví Plató en temes tant elevats i trascendents). I políticament parlant, Plató només va tenir “collons” de conspirar a les esquenes dels tirans com si fos una doncella de la cort… i poca cosa més. De fet, políticament parlant Alcibíades (que volia crear una raça superior grega mesclant l’aristocràcia atenesa i l’espartana) li dóna trenta patades a Plató.
   Que segolene no tingui opinió filosòfica és normal; lo estrany seria que en tingués. I és que, des de quan les dones estan interessades en la filosofia, és a dir, en la ciència i l’impersonal rigor de la lògica? Les dones els hi agrada discutir, principalment sobre sentiments i injustícies del món, però els hi fastigueja reflexionar. De fet, són massa vanitoses per la solitud filosòfica… en fi, tenen altres interessos. Personalment, he trobat molts homes amb els quals he tingut llargues i tenses xerrades i reflexions… amb les dones, en canvi, és passar el rato, divagar, fer el graciós. Que hi han excepcions… suposo.

   Comment by RDC — May 15, 2007 @ 1:14 am

3. Mira, aquesta vegada coincideixo amb tu. Bon post. També em carrega enormement l’ús i abús político-ideològico-periodístic de Darwin.

   Per cert, RDC, i doncs, això de les dones creus que és genètic?

   Lola

   Comment by lola — May 15, 2007 @ 6:44 am

4. No sé si és genètic, però sí que és quelcom estrictament fisiològic

   Comment by RDC — May 15, 2007 @ 9:38 am

5. Un altre dubte interessadament polèmic: per què un filòsof, suposament intel·ligent, quan parla de política parlant de filosofia?

   Comment by Montserrat — May 15, 2007 @ 3:04 pm

6. Un altre dubte interessadament polèmic: per què un filòsof, suposament intel·ligent, quan parla de política s’assembla a una dona parlant de filosofia?

   Comment by Montserrat — May 15, 2007 @ 3:05 pm

7. Estaria d’acord amb tot el que dieu si en lloc de dir “filosofia” en diguéssiu “filosofia fàl·lica”.

   Comment by Marcel — May 15, 2007 @ 6:11 pm

8. Podries explicar-me millor, RDC, quina és la característica essencialment fisiològica que fa que amb les dones, en l’àmbit intel·lectual, només es pugui aspirar a passar l’estona, mentre que els varons tinguin, amb inusitada facilesa, “llargues i tenses xerrades i reflexions?”

   Em sembla increible que (si no és un pseudònim) hagin respost algunes dones darrera del teu comentari i no t’hagin engengat els gossos.

   Sr. Alcoberro, l’altre dia ens feia vostè coneixedors d’aquest projecte, “cuida la blogosfera”, es diu? que té per objectiu no caure en la censura, em va semblar llegir: Però per no caure en la censura, ¿s’ha de poder dir tot? s’ha de poder dir que les dones, intel·lectualment, no han de voler res més (perquè no poden) que “passar l’estona”? s’ha de poder dir que els varons, fisiològicament son els únics que poden aspirar al rigor en el pensament? I quan dic si cal, no ho dic perquè això siguin obvietats, òbviament!! la pregunta seria: Cal que el dret a opinar es mantingui, sabent que no s’opinen sinó barbaritats?

   Comment by agustí — May 16, 2007 @ 1:00 pm

9. No sé si el que he dit és una barbaritat o no, Agustí. Això depèn de què s’entengui per civilització. De totes maneres, més enllà de la sofística de la qüestió, simplement dic que, en el fons, a les dones els hi avorreix la lògica, la crítica conceptual, la ciència en estat pur, la ciència com l’art de la formulació, la simplificació i l’abstracció d’allò particular en quelcom general i absolut, és a dir, tot allò que està per sobre dels sentiments; i no només hi està per sobre sinó que ho menysprea. Que consti que no dic que les dones no siguin intel·ligens (de fet un bon filòsof o científic no té perquè ser molt intel·ligen); en realitat, possiblement les dones ens superin en aquest aspecte; simplement dic que els hi entusiasmen altres coses. I quan les dones s’interessen per la ciència i per tant, per la filosofia (entenent que tota ciència parteix d’un raonament filosòfic sobre la realitat), ho fant de forma molt superficial: presten atenció de com allò repercuteix en les seves vides, com allò els hi afecta emocionalment, en definitiva, de com allò les sedueix.
   En qualsevol cas, no entenc perquè, Agustí, pretens muntar una “revolta” a costa meva: pretens fer veure que jo he escrit quelcom en perjudici de les dones; quan no és cert; quan jo he escrit allò que visc a diari. S’ha d’entendre que no interessar-se per la filosofia -la recerca de la veritat- no és cap mal, sinó, simplement, una simptomatologia (un fa el que és). De fet, homes i dones som, a grans traces, diferents: les dones tendeixen a ser compasives, patidores i comprensives mentre els homes som més despreocupats i esbogerrats. I això és una qüestió fisiològica (certament l’educació també és molt important, ja que el primer principi d’educació és potenciar un tipus o un altre de fisiologia). Un home ben fet té més fe i confiança amb el seu cos que una dona ben feta. A més, que una dona s’assembli a un home no vol dir que sigui millor dona, potser tot el contrari.

   Comment by RDC — May 16, 2007 @ 4:31 pm

10. RCD això teu no te nom, sembles un troll encovert, no tens l’eficàcia d’un virus; en algun moment de la teva vida et deus haver cregut algún elògi o una nota d’exàmen que et va trastocar, i entenc que et devien pendre el pèl. La teva “vivència” contrastada i plena de prepotència ja no fa riure, perquè si que al principi feia riure de pocasolta que resultaves, eres com una mena de freaky expert en Nietsche, ai quanta misèria.
    Agustí no t’hi matis… li falta un cromosoma

    Comment by ai — May 16, 2007 @ 5:32 pm

11. Senzillament, parlar de “les dones”, així en general, per després analitzar-les amb tanta precisió, no em sembla un bon exercici científic.

    D’altra banda no crec tampoc que dir que “els hi fastigueja reflexionar” sigui una afirmació que faci referència a la seva fisiologia, sinó que (al menys per mi) va més enllà.

    Per últim, no és la meva intenció muntar cap revolta, ni molt menys, però em sorprèn sovint la teva impetuositat argumental; fins ara no he volgut entrar al drap, però és que això d’avui amb les dones m’ha semblat que no es podia acceptar ni com un argument, ni tampoc en sentit col·loquial, perquè l’únic que fa és tirar foc a tot un conjunt d’estereotips que caldria anar eliminant…

    Comment by agustí — May 16, 2007 @ 6:58 pm

12. M’agrada aquesta violència: que em titllis de subnormal (faltar un cromosoma), que em diguis que sóc una misèria i potser també un desgraciat que s’ha trastocat. Et penses, Ai, que ets moralment superior a mi pq penses coses defierents a les que jo escric? I jo sóc el prepotent? Deixa’m que t’aplaudeixi. I perdona que vegi les coses diferents de com les veus tu (suposo que, per tu, tothom hauria de pensar igual).

    Comment by RDC — May 16, 2007 @ 9:51 pm

13. M’ha agradat aquesta crítica que m’has fet Agusti, molt diferent a la de l’Ai, que despotrica molt però no diu res. Has tocat un punt interessant que va molt lligat al tema en qüestió: els estereotips. És evident que des de fa dos segles tot occident experimenta una tendència a implantar com a estereotip antropològic la igualtat de totes les persones: Totes les persones són iguals, almenys, tenen els mateixos drets (drets bàsics). Suposo que a tu et preocupa que amb les meves paraules pugui estar violant aquesta aspiració que tantes generacions han estat lluitant per implantar en tots els nivells socials; segurament tu també hi has lluitat per aquest nou esteorotip il·lustrat. En certa manera, no em qüestiones pas si tinc raó o no tinc raó, sinó que ataqui a certa creença, cert desig, en fi, certs esteorotips: els de la igualtat de les persones. I suposo que consideres, que el meu atac està dirigit a defensar una altra sèrie d’estereotips contraris als que actualment es volen promocionar. Però si t’hi fixes, jo no he vulgut defensar cap esteorotip, simplement he dit que, a titol pròpi, les dones tendeixen a avorrir-se de la filosofia, de la ciència (teòrica especialment) i del rigor lògic o bé, que tendeixen a pèndre-s’ho de forma passiva. També he dit que pot ser que hi hagin excepcions, però jo no m’hi he trobat. En fi, el que he dit és que el més important d’una dona no és si és filòsofa o científica; en el cas dels homes, potser sí perquè som éssers més imperfectes i necessitem parir… fòrmules, idees i pijades d’aquestes bohemies.

    Comment by RDC — May 16, 2007 @ 10:11 pm

14. Em dius: “Tu també hi has lluitat per aquest nou esteorotip il·lustrat. En certa manera, no em qüestiones pas si tinc raó o no tinc raó, sinó que ataqui a certa creença, cert desig, en fi, certs esteorotips”, però si em llegeixes bé, no et faig AQUESTA crítica. Et dic:
    1) Que generalitzes sense cap raó per fer-ho. No existeix una cosa tal com “les dones”, sinó moltes persones de gènere femení d’entre les quals n’hi ha moltes que t’asseguro que ens podrien prestar neurones a tu i a mi, i no se’ls notaria gens.

    2) El fet d’intentar establir si els és essencial o no el gust per la reflexió, i les possibilitats de ser intel·lectualment fèrtils em sembla lluny de ser un aspecte que es pugui relacionar (i justificar) sota criteris fisiològics.

    Jo en cap moment he afirmat ni negat res de ningú. Només he dit que el teu argument no s’aguanta perquè et bases en essencialismes i estereotips que la realitat demostra inexistents.

    Comment by agustí — May 16, 2007 @ 11:08 pm

15. Sé per altres comentaris que no t’agrada Wittgenstein, peròva ser una ment brillant, i hi ha una cosa que ell va aprendre i va ser honest per rectificar-la: Si les coses son massa rígides (llegeix essencialismes) tenen moltes més possibilitats de:
    1) No encaixar allà on les volem posar, i més si el lloc on les volem posar és un mon ric, canviant i dinamic com el nostre, i
    2) De trencar-se al més mínim moviment.

    Comment by agustí — May 16, 2007 @ 11:17 pm

16. Principi de la jerarquia dels marcs: “Els pensaments o activitats que són en sí intel.ligents poden resultar estúpids si el marc en què es mouen és estúpid.” (La intel.ligència fracassada, J.A. Marina, capítol 1 La intel.ligència malaguanyada, pàg. 27. Ara Llibres).

    Robert, del teu primer comentari t’agafo aquestes paraules:

    “I és que, des de quan les dones estan interessades en la filosofia, és a dir, en la ciència i l’impersonal rigor de la lògica? Les dones els hi agrada discutir, principalment sobre sentiments i injustícies del món, però els hi fastigueja reflexionar. De fet, són massa vanitoses per la solitud filosòfica… en fi, tenen altres interessos.”

    Crec que fins i tot tú te n’has adonat de que l’error en el teu pensament està en l’haver generalitzat una vivència personal. Perquè (i tú ho saps!) oitant que n’hi ha de dones interessades en la filosofía, oitant que n’hi ha d’homes que els fastigueja reflexionar, oitant que n’hi ha d’homes que se’n vanten de ser homes i d’anorrejar les companyes filosòfiques!.

    He de reconèixer que de vegades tens unes argumentacions i raonaments encertats i lògics (compte, sempre des de la vessant del meu humil i ignorant parer d’afeccionat en axiò del pensament!), però aquesta vegada crec que, com diu en Marina, t’has equivocat en el marc.

    Salutacions cordials.

    Comment by plleixa — May 17, 2007 @ 8:13 am

17. En part estic d’acord amb la teva crítica Agustí: tota generalització no deixa de ser més que una ficció nostra. Certament, posar a totes les dones en un mateix sac (o tots els homes) té molt d’absurd. Reconec que, per la meva part, ha estat una simplificació en l’exposició. De totes maneres no he negat en cap moment que les dones no siguin intel·ligents, que no tinguin neurones i que no puguin fer-me pensar coses o fer-me adonar de coses que a mi -o a qualsevol home- se’m passen per alt (inclús et diré que són expertes en aquest temes); simplement dic, pel que a mi em sembla, que solen mostrar-se passivament davant de la conducta filosòfica. I no considero negatiu una actitud passiva d’aquesta mena.
    De totes maneres, arrel de que la Segolene passa de la filosofia, reconec que ha estat agoserat i provocador, per la meva part, relacionar-ho amb quelcom sexual (igual ella va passar per altres qüestions). Consideris els meus comentaris, en fi, com una anècdota.

    Comment by RDC — May 17, 2007 @ 12:06 pm

18. El que acabo de dir també va per confirmar el que em dius, plleixa (t’he llegit quan ja havia penjat el comentari).
    De totes maneres, seria força il·lús si no reconeixés que certament hi han dones que llegeixen a Plató, Kant o Nietzsche (jo en conec), inclús n’hi han moltes que són professores de filosofia (o més ben dit, senyoretes). I certament elles n’extreuen les seves conclusions i opinions al respecte! La qüestió és el com ho fant tot això, la manera, l’impetus amb què aborden els dilemes filosòfics; i això em sembla a mi que és una qüestió de caràcter i per tant, estrictament fisiològica. I és que, em pregunto, que potser existeix res fora de la physis? Be, precisament aquí comenceríem a penetrar en l’escabrós món de la filosofia: Què és la física? Com representar i descriure la física? De què depèn la física? etc. Salut senyors.

    Comment by RDC — May 17, 2007 @ 12:23 pm

19. Reflexió sobre la generalització i la coherència:
    Ell llenguatge es basa en una generalització. M’explico, tot llenguatge es constitueix a través de certa simplificació i superficialitat d’allò viscut. No existeix la “dona” com a terme general, com tampoc existeixo jo, en quant a terme general -mai sóc el mateix, estic constantment canviant i variant-. Dir que una generalització o simplificació -el llenguatge i el pensament- no existeix o no es correspon amb la realitat experimentada, ja se’n va adonar Kant (tot i així volia establir un mètode per aconseguir-ho). En aquest sentit, Agustí, jutjar una generalització qualsevol en termes de veritat o falsedat, tal i com ho entenia W1 o qualsevol analista, és fútil i desafortunat. Llavors ens trobem davant d’un gran dilema: com seleccionar i discernir les diferents propostes de coneixement, és a dir, les diferents opinions sobre les coses? A través de la coherència, per exemple. Però què és la coherència?
    Més d’un cop ha sortit aquesta qüestió de la coherència en aquest mateix blog de l’home que mira i sempre m’ha semblat que, ordinàriament, es considera la coherència d’una opinió quan aquesta respecta el sentit comú: quelcom és coherent sí té sentit comú -es creu-. Jo no participo d’aquesta idea; el sentit comú em sona a mite (són els prejudicis d’una majoria en tot cas). Com considero que s’ha d’entendre la coherència, doncs? Una opinió és coherent si no desemboca en un absurd, és a dir, en una negació pròpia, i en aquest sentit, en una impossibilitat. Per exemple, una successió d’infinits elements és un absurd, o la idea de Déu així com també la idea de No Res són paradigmes de l’absurd i la incoherència: el pensament es precipita en una assímptote lògica immenjable. De fet, això és el que li passa descaradament al W1 i que llavors intenta arreglar en el W2, però ni de conya ho soluciona.
    Per què el meu raonament sobre les dones i la filosofia és fals, és a dir, simplificat i generalitzat, però no incoherent? He generalitzat, com molt bé diu plleixa, una situació que és summament complexa i ignota, però sempre he deixat oberta la porta a l’excepció (excepció a allò que jo he viscut és clar), és a dir, en cap moment he fomentat la meva opinió sobre una pretesa autoritat absoluta, és a dir, no he considerat que a través d’una simplificació i generalització meva aquesta sigui llei absoluta i universal. Aquest plantejament, tant típic de les ciències naturals, comporta que qualsevol opinió o coneixement al respecte desemboqui, d’una forma o una altra, en l’absurd.
    No obstant, i ho dic per tots aquells que considerin que sí que he plantejar un pensament que s’aferra a l’Absolut, cal adonar-se que l’absurd o la incoherència d’una opnió o un raonament, no implica una falsedat, sinó una visió escamotejada, superficial i insuficient de les coses… i prou. Per tant, un plantejament que deriva en l’absurd es pot considerar, tranquilament, fruit d’un plantejament vulgar, rudimentari, precipitat, inferior, no sé, una opinió fluixa per dir-ho d’alguna manera. Per tant, si algú creu que la meva opinió sobre el tema que ens ha ocupat al llarg d’aquest post tendeix a l’absurd tot pretenent passar d’una generalització a un absolut, que pensi que la meva opinió ha estat una opinió d’estar per casa… en fi,una opnió de blog.

    Comment by RDC — May 18, 2007 @ 12:34 pm

RSS feed for comments on this post.

Sorry, the comment form is closed at this time.