L’home que mira

Dimecres dia 16 a 2/4 de 8, a l’Ateneu Barcelonès tindrem ocasió d’enraonar amb Antoni Marí al voltant del seu darrer llibre: La vida de los sentidos (Tusquets), un recull dels seus articles dispersos que dóna moltes pistes significatives sobre una estètica que no és només una pura teoria de l’art i que convindria no passar per alt.

Fa molts anys que Marí reflexiona sobre un tema que es podria resumir en un vers de les Rimes del Dant: Onde venite voi così pensose?, ¿d’on surt l’estranya necessitat que fa l’home pensarós (d’on és amic que véns tan pensarós?, traduïa el clàssic) i que, a l’hora de gaudir, ens produeix també un desassossegament íntim i terrible? “Entusiasme” i “quietud” eren els mots contradictoris que intentava conciliar l’ànima romàntica, tal com ell ens la va explicar en una antologia memorable, i en aquesta necessitat de trobar un espai entre el sublim i el necessari s’ha desenvolupat, em sembla, bona part de la seva obra.

Al final de El preludi, Marí ens parlava de la profunda saviesa d’haver vist la quietud/ -escomesa impossible en un món deturat. Em sembla que aquesta ambigüitat de la quietud, la seva mateixa necessitat i alhora la impossibilitat d’assolir-la en un món de soroll, dóna molta pista sobre la misèria de la modernitat. Molta més, certament, que l’absurda crítica antiil·lustrada al progrés.