L’home que mira

Preparant aquests dies l’estada d’Ernst Tugendhat a Girona, he recuperat els meus apunts de la sessió d’Antropologia filosòfica com a filosofia primera que ell va fer a l’Institut d’Estudis Catalans (7 set. 06), en què hi ha algunes de les tesis que suposo que podrem debatre a Girona  (28 de maig- 1 de juny). Us les passo a tall d’elements per plantejar el debat:

1.- L’antropologia filosòfica no és una disciplina filosòfica entre altres, sinó que s’ha d’entendre com a filosofia primera (de fet, això implica recollir la primacia kantiana de la pregunta què és l’home?, sobre totes les altres qüestions).

2.- La fonamentació de l’antropologia no és la pertenença a l’espècie, sinó la comprensió de l’enteniment. És la capacitat de comprendre -i no l’espècie- el que ens fa humans. Per tant, la pregunta bàsica per la filosofia és la pregunta per la comprensió, per l’enteniment humà.

3.- L’antropologia filosòfica és fa en primera persona; l’antropologia empírica es fa en tercera persona. L’antropologia filosòfica comença amb el coneixement del que és nostre; l’antropologia cultural ens interessa com a curiositat, com a “ells”. Quan les cultures alienes contenen afirmacions que no em semblen racionals les puc acceptar en tercera persona; però les rebutjo en primera persona.

4.- El fet que ens trobem compartint una certa tradició no és suficient per reflexionar sobre com hem de viure. Que alguna cosa pertanyi a la nostra tradició no és en absolut un argument justificatiu. La pregunta millor és: si els avantpassats vivien així: ¿per què ho feien? Per tant, l’antropologia no ha de ser vista només contrastant amb la metafísica, sinó en contrast amb les tradicions.

5.- Cal rebutjar la idea en general d’un imperatiu categòric perquè una “necessitat absoluta” no existeix i perquè no hi ha absolut si no hi ha déus.

Tugendhat, il·lustrat i eurocèntric, bé mereix un debat. Quasi segur que les jornades gironines seran un luxe.