Tres apuntacions
1.- Als savis en la cosa de la política no els agraden les eleccions municipals perquè diuen que hi prima el factor personal. Als periodistes, en canvi, els encanten les eleccions municipals precisament perquè hi prima el factor personal. Més aviat sembla que el factor personal prima, però també aprima les ganes de votar, sobretot si no te’n refies gaire -o si et deprima la companyia del candidat (per exemple: votar Portabella és votar Asha Miró. Quina decadència del bon gust!).
2.- Fa anys que dic que l’abstenció, lluny de ser un símptoma de crisi de la democràcia, és una mostra del seu èxit. Com que el sistema funciona sol un munt de gent considera que no cal ni preocupar-se per votar. És com els rellotges que funcionen amb suc de canell i no cal donar-los corda. Ara imagineu-vos que gent que no saben de què parlen ni per què opinen el que opinen es posessin a votar en massa. Francament el resultat seria horrible És quan les coses van fatal que la gent vota…
3.- Xerrant amb l’A., em diu que no li agrada Barcelona perquè hi ha massa immigrants. Li responc que si per ventura queda un lloc al món on no hi hagi immigrants -on no hi vulguin anar ni els negres, ni els moros, ni…- segurament deu ser un lloc sinistre i francament infecte.