Gola profunda
Ja és mala pata, coi! Escric un post animant a llegir un llibre de teoria històrica i de reflexió política important però sionista (pecat greu!) i al cap de poques hores em truca una de les goles profundes més clàssiques de Barna per rallar (a mi que estic fora del món com un anacoreta), del cas de la banda de gansters jueus que segons pretén s’està explicant en veu baixa a tots els jutjats barcelonins. No sé com dir-li que el tema m’agafa de molt lluny i a més jo també he llegit la plana 27 de El Mundo (Catalunya) aquest dissabte.
Tinc una profunda admiració pels intoxicadors en política. Tots els que he conegut eren persones d’una bondat extrema, disposats a suportar amb estoïcisme situacions molt dures per fer triomfar els que ells consideren la veritat de la vida. Els intoxicadors polítics del país (excepte els qui treballen als diaris i es fan un sobresou a la delegación del gobierno o al revés) estan en aquest submón informatiu per pura afecció -em consta que no hi guanyen ni cinc!- i es mouen per un curiós sentit del deure cívic i per pures ganes de xafar la guitarra a les forces del mal. Després quan els qui els han fet servir els jubilen (generalment sense agrair-los els serveis), les goles profundes escriuen llibres sobre Berga i resulta que s’han gastat l’herència en una col·lecció de llibres sobre les carlinades o en ajudar una onagé improbable. O pitjor, s’han enamorat d’una alumna del master i no s’entenen ni ells mateixos. No parlo de ningú, naturalment. O potser si.
Mentre passo el cap de setmana veient el mar blau i llegint el totxo de l’exposició Praxiteles del Louvre no sé com dir-li al meu intoxicador que efectivament sembla que aquí hi ha un cas, Colombo; però jo no sóc novel·lista, ni tinc tanta fantasia política. Sembla que hi ha marro en la història dels dos germans Noy, soldats de l’exercit d’Israel que van atracar la joieria Unión Suiza de la Diagonal de Barcelona l’any 2000 i han desaparegut perquè, per error judicial, se’ls va deixar en llibertat al gener passat. La Audiencia de Barcelona -diu El Mundo- se encontró con la desagradable sorpresa de que Eitan Neftalí y Oz Sholomo se habían volatilizado. De la resta tot el que m’explica la gola profunda em sembla insegur, però no impossible. Viure és no saber res segur, naturalment. Però la curiositat si que me l’han oberta.