Amb els Mossos
Fa gairebé 40 anys el gran Pier Paolo Pasolini va escandalitzar els progres del seu temps recordant una cosa òbvia: eren infinitament més proletaris els polis mal pagats que dissolien les manis de pseudoesquerranosos al dopo 68 que no pas els nens de papà universitaris disfressats de comunistes i que jugaven a revolucionaris amb la mamma al costadet i l’advocat “de pago” disposat a justificar-los qualsevol bestiesa. Doncs jo estic a favor de Pasolini. Entre un treballador que es juga la vida defensant els ciutadans al cos dels Mossos d’Esquadra i un pijo universatari radicalitzadet i fill de papi que fot d’okupa, no hi ha color! Un poli es pot equivocar, un okupa viu en l’error conceptual. Perquè si algú es creu que els pisos es regalen i que les birres han de ser gratis pel poble, pateix un error conceptual, això és obvi.
Paradoxalment en la societat democràtica el poli és feble (el que sempre s’ha d’autojustificar, el que sempre ha de demanar perdó per existir és feble, aquí i arreu) i en canvi qualsevol lladregot de carteres al metro és el fort (si no et poden enxironar mai encara que robis àvies indefenses vol dir que ets fort i molt xulo, òbviament!). Això, es miri com es miri, constitueix un problema mal resolt de la democràcia, sobretot si un sistema garantista es degrada i dóna sensació d’impunitat als qui estan en el bàndol de l’error -i que per això mateix mereixen una temporadeta a la presó per recapacitar.
Tan malament està el judici moral -vulgarment anomenat senderi o “sensori comú” pels escolàstics- per tal que la policia catalana mal anomenada “autonòmica” per alguna gent que simplement la voldrien inexistent) hagi de ser sospitosa sistemàticament de qualsevol excés? Qui s’ha begut l’enteniment? Serà que a mi em va torturar durant cinc dies (amb cinc nits) la policia espanyola l’any 1975 però ho tinc clar: policia la justa i necessària – ni més ni menys. I puix que parla català, Déu li doni glòria.
A veure si ho entenem. Vol dir, Sr. Ramon, que darrerament uns odiosos nens rics -uns pijos- juguen a fer-se l’okupa revolucionari i que una suposada policia proletària i catalana, que segueix estrictes reglaments es veu obligada a apallissar-los amb porres i punxons, i que seguidament tots els qui critiquen l’actuació de la policia catalana i proletària (o proletària i catalana) ho fan només per desgastar l’autogovern català suposadament no-autonòmico-estatal? Es així realment com ho veu i ens ho descriu o deliro jo?
Comment by Marcel — May 22, 2007 @ 7:43 pm
Efectivament; ara veuràs El País (avui mateix) i La razón aplaudint amb el cul els okupes i lamentant la “violència” de la policia autonòmica que és –però com d’aquí a Roma– molt més democràtica que cap altra policia a Espanya -i que és “policia”, naturalment. Un Mosso és un treballador que està defensant un dret civil (la lliure circulació pel carrer) i un okupa no és un treballador i, a més pretén aconseguir un privilegi (un habitatge “pel morro”). Potser al món celestial no calgui policia, però com que visc al món terrenal vull una policia que no sigui de joguina: que no reparteixi pets de monja, sinó hòsties per dir-ho clar. Poca broma amb el pseudoesquerranisme que després acaben com el Toni Negri: enviant a la presó els tontos, vivint de puta mare a París (protegit pel Miterrand) i escrivint un llibre que es diu Imperio i que l’hi edita una multinacional. A mi no em trobaràs pas criant corbs, ni donant peixet a nens tontos que quan madurin seran d’aquí a 30 anys els ideòlegs del Sarkozy de torn.
Comment by ralco — May 22, 2007 @ 8:14 pm
Això passa com el tema dels toros (i no ho dic per defensar els toros): molta gent creu que una societat és més civilitzada quan menys violenta és; hi ha qui es pensa que la violència és sinònom de barbàrie. Suposo que podríem estudiar d’on provenen les arrels d’aquesta creença indemostrable (potser de Sant agustí i el platonisme… o del budisme?). En qualsevol cas, sembla ser que, en veritat, la violència, l’agressió inclús l’abús són requisits sine qua non de tota civilització amb cara i ulls (això ho saben molt bé els anarquistes i en raó estan contra tota forma civil). Però, indubtablement, sempre hi ha gent que s’esforça imperiosament a voler tancar els ulls a la realitat i creuen que existeixen societats o civilitzacions més justes que d’altres. El que en veritat existeixen són diferents civilizacions amb diferents justícies.
De totes maneres, és curiós això de la policia; en el fons és una espècie d’exèrcit per mentanir “l’imperium” de l’estat. La veritat és que qui pugui crear un organ actiu contra la policia es carrega immediatament l’estat; així de clar; creant una situació de caos ràpidament. La gent no entén que la pau i el benestar sempre són fruit, no d’una bona ètica, sinó d’un poder que és capaç d’establir (sempre a través de certa violència és clar) un ordre i una organització a través de lleis i les seves respectives justícies.
De totes maneres, els okupes catalans tenen sort, a EE.UU (paradigma de la democràcia mundial) la poli els haurien enllestit ràpid.; aquí se’ls hi ha donat massa corda.
Comment by RDC — May 22, 2007 @ 11:44 pm
RDC: no sé si estem parlant del mateix. Una policia no és mai equiparable a un exèrcit perquè l’exèrcit és “contra els de fora” i una policia és per “mantenir odre a dintre”; d’aquí que una guerra civil és terible perquè significa considerar “de fora” a gent de casa. Per cert: “policia” ve de “neteja” (com “polit”); d’aquí al s.XVII - XVIII va passar a significar “ordre”.
Comment by ralco — May 23, 2007 @ 12:14 pm
Està bé això de definir l’exercit com aquells que lluiten “contra els de fora”, mentre que la policia és per “mantenir ordre a dintre”. Però em sembla que totes les coses es poden definir de diferents maneres. També es pot considerar la policia com els que lluiten contra els que estan “fora de la llei” (i la veritat és que no s’escatimaran recursos per fer-ho); mentre que l’exercit, sobretot els exercits més ben disciplinats, són per establir ordres (Inclús et diria que aquesta és una difinició més actual de ambdós termes). En qualsevol cas, com que no crec que existeixin coses de per sí (és indemostrable com ja observà Kant), no em crec la mentalitat jesuítica que considera possible trobar les definicions correctes de les coses (d’aquí neix la idea d’enciclopèdia).
Lo de les guerres civils… la majoria de les guerres civils són el reflex de la manca d’enemics externs després de períodes de grans tensions i ambicions.
Comment by RDC — May 23, 2007 @ 1:30 pm
Benvolgut Sr. Ramon, segurament molts estem en un “error conceptual” . Crec que s’equivoca amb l’apreciació que fa d’aquest moviment i que hauria d’aportar dades en lloc de fer paral·lelismes amb la gauche divine o amb els intelectual·lismes revolucionaris de Negri (que contràriament al què insinua sap què és la presó). Suposant que hi ha alguns burgesos que es diverteixin jugant a ser herois proletaris no justifica pas que hàgim de defensar els proletaris facin el que facin, i menys si persegueixen, torturen o apallissen a d’altres proletaris.
És sabut que l’estalinisme i el feixisme italià, alemany i espanyol també es nutrien de bases socials proletàries… Massa vegades constatem com les víctimes reprodueixen la violència rebuda sobre elles (per exemple, de la França ocupada per Hitler a la França torturadora i asassina d’Algèria). Els “excessos” cal denunciar-los per simple imperatiu moral i també per evitar que esdevinguin una normalitat cancerígena com ja passa a Israel, als EUA, a Rússia, etc, i aquí a l’Estat espanyol a l’empara de les lleis anomenades antiterroristes.
Jo també vull una policia catalana (i un exèrcit popular i català), però com molts jueus d’Israel no vull que la meva policia esdevingui una nova SS o una nova Guardia Civil. I com aquells jueus, em fa vergonya i em resulta escandalós que alguns compatriotes titllin d’antipatriotes els qui denuncien i combaten els abusos de les forces de l’ordre, per més que això sigui utilitzat pels enemics de sempre. Oi que vostè li resulta del tot indefensable la tortura la practiqui qui la practiqui? Doncs no ens torturem més defensant l’indefensable i anem per feina. Tortura i pallisses no, policia catalana i dret a manifestar-se (d’okupes i policia) sí.
Comment by Marcel — May 23, 2007 @ 11:48 pm
Hi ha un llibre (a mi m’avorreix per cert) que pot ser que t’il·lumini. És el “Càndid” de Voltaire.
Comment by RDC — May 24, 2007 @ 12:12 am
Amic RDC ves per on, aquest món està ple d’ingenus i càndids ja que tothom el vol canviar, uns cap aquí i els altres cap allà. Encara que s’armin amb milers de canons i matin milions de persones els podem titllar d’ingenus i fins i tot de càndids, oi?, donat que no aconsegueixen obtenir el resultat que preveien.
Hitler, com s’ho va poder creure que el seu imperi faria res de bo i que perduraria? I Stalin? I Bush a l’Iraq, què es pensava? Certament hi ha candideses i ingenuïtats molt perilloses perquè es pensen que la força radica prioritàriament en la força repressiva. M’explico RDC?
Comment by Marcel — May 24, 2007 @ 3:24 am
Tens tota la raó Marcel. Hitler va perdre l’imperi per càndid; va pensar que la llei darwiniana del més fort era certa; pobre il·lús! No va tenir en compte el factor tràgic de l’existència: els més forts, els superiors, pereixen en mans dels més necessitats i simples. De totes maneres, marcel, has d’entendre que no hi ha res que perduri sempre, sinó que tot es corromp i que per arribar a cert èxit, abans són necessaris molts fracassos; i no és això terrible!
En quant al teu judici sobre la força repressiva és una tonteria hipòcrita -perdona aquesta confiança-. Hi han moltes formes repressives i l’ética n’és una: la que usen els impotents. Tampoc tens en compte el fet que la perillositat pot implicar una utilitat vital: allò més perillós pot ser allò més beneficiós i útil. En fi, dubto de les teves creences. En aquest sentit, si tu vols un món sense violència ni repressió és el teu problema però no ets ningú per exigir-ho dels demés, i encara menys de la societat. De fet, la teva exigència ètica ja és una força de repressió i un despotisme.
Comment by RDC — May 24, 2007 @ 2:49 pm
Amic RDC, Hitler es va pensar que era el més fort i perdurable i es va equivocar. Si tornes a llegir el meu comentari veuràs que deia “càndid” a Hitler de manera relativa: en tant que aconseguí el contrari dels seus objectius. Tampoc va contradir cap llei darwiniana si t’hi fixes bé, a banda que em sembla equivocat aplicar regularitats o principis d’uns àmbits o d’uns nivells a uns altres de distints (i més si som conscients que aquests nivells tenen complexitats irreductibles).
Quan parlava del perill em referia a les concepcions policíaques i militars de l’ordre i de l’Estat. Del segle passat sembla que n’hauríem haver après una miqueta no només dels monstres que crea la raó, sinó de la feblesa d’aquests ordres malgrat les aparences tan blindades. Tan malament m’he explicat?
Sobre les qüestions morals que tu apuntes aquí sóc jo que no te les entenc.
Comment by Marcel — May 24, 2007 @ 6:50 pm
l’RCd és una il·luminat…
Comment by ai — May 26, 2007 @ 3:27 am
La policia és policia i prou, per considerar algù proletari,primer preguntem si en tè consciència, a partir d’aqui,mirem si tè un discurs de clase…
Son eficients en defensar uns interesos i prou, a mi m’escandalitza molt mès els beneficis dels bancs i les inmobiliaries, que no les pintoresques manis de quatre caps calents que no accepten per on bufen els vents.Però al meu parer i en un sentir utilitariste… (faltaria mès!! )fan mès mal a la societat els bancs i els demès amiguets, que no pas els quare melenuts que poden trencar el mobiliari urbà,o que quaranta anys lligat a un banc lligat per l’ hipoteca ja no escandalitzi a gairebè ningù, potser per els superhomes això de pagar sigui fins i tot acceptable però per a mi no és res mès que reflexa de malaltia social.Pregunta… els superhomes ho teniu tot pagat?
Comment by DIV10.30 — May 29, 2007 @ 11:46 pm