L’abstenció
El salari mínim a Espanya és de 575 euros mensuals i un diputat o un polític amb càrrec en qualsevol gran ciutat cobra al voltant de 6000 euros. A més a Espanya et pots quedar a l’atur legalment amb un preavís de només dues setmanes ( a Europa cal avisar amb dos mesos de promig ). No sé a algú se l’hi ha acudit vincular aquestes dates amb l’abstenció electoral, però convindria fer-ho. Per tal que algú que pretén cobrar sis mil euros pugui trobar arguments que mobilitzin algú que no arriba ni als sis-cents, cal ser un geni de la sofística. Ni Calícatres sapientíssim amb tota la seva llàvia no se n’hagués sortit.
Avui estem absolutament d’acord. Jo a més hi afegiria un problema directament relacionat amb els que vostè apunta, el del preu de l’habitatge, i molt especialment el de lloguer (comprar ja és cosa de comprar -al revés dels antics lliberts- una esclavitud fins i tot generacional).
Al marge (no gaire) d’aquestes consideracions ERC sembla que s’ha quedat sense justificació política sobre la seva actual estratègia. No ho justificaven per la penetració en territori PSC tot menjant-se’l? Sembla que ha passat al revés…
Comment by Marcel — May 30, 2007 @ 12:35 pm
Si, potser hauríem de fer com a Roma, que els senadors no cobraven, no obstant, o eren de classe noble o bé, tenien un patrimoni multimillonari per poder entrar a discutir sobre la res pública. A excepció dels tribuns de la plebs, la funció de la qual era fer de contrapès contra aquesta oligarquia. De fet, com explica molt bé Maquiavel, fou la tensió i el conflicte constant entre la oligarquia i el poble l’essència de la grandesa de Roma.
En qualsevol cas, jo posaria forces més restriccions a l’hora de configurar el cens electoral; seria una bona forma de sanajar una mica la nostra infectada política. Però ja sé que dient això em poso en contra dels socialistes i comunistes, és a dir, de tots els progressistes que aspiren portar el paradís a la terra i només aconsegueixen merdejar-ho tot.
De fet, una civilització és cultural i socialment superior quan gaudeix d’una major capacitat per seleccionar i diferenciar; i per gaudir d’aquesta potència és necessari poder possar restriccions, és a dir, criteris de selecció. Tot el demés, és barbàrie i massificació, miri com es miri.
Comment by RDC — May 30, 2007 @ 1:46 pm
La lectura econòmica de l’abstenció podria estar bé. En Montilla en va fer un altre ben diferent: el ciutadans viuen bé i, per tant, no s’esforcen. Fantàstic! Només que entre una i l’altra hi ha un abisme. No crec que es puguin fer lectures tan lineals. A més, ambdues lectures es podrien aplicar a França i allà ha passat ben bé al revés.
I Marcel, pel que fa a ERC, sembla que Portabella ha fet una lectura dels resultats una mica més acurada perquè si mires el mapa de Catalunya, resulta que ERC ha crescut precisament on no hi havia tripartits. Com és que només ho veu ell?
Comment by Montserrat — May 30, 2007 @ 2:59 pm
Amb la de problemes que té un munt de gent per arribar a fi de mes i moltes altres amb l’habitatge (pisos “capsa”, especuladors, etc.) és una vergonya que tot un senyor president del país ens digui que “la gent no ha anat a votar perquè vivim molt bé”. I callo perquè la diria ben grossa. Si en volen pendre nota, que es passin per un poblet de 15.000 habitants anomenat Sant Celoni, on aprendran (sobretot ERC i ICV) com les gasta el poble quan li toques els dellonsis.
Salutacions cordials.
Comment by plleixa — May 30, 2007 @ 6:28 pm
La política és un ‘modus vivendi’, efectivament, però dubto que tot plegat serveixi per tal que aquests senyors i senyores reflexionin sobre el tema, mentre visquin de la moma.
Comment by júlia — May 31, 2007 @ 5:11 am
Jo també hi estic d’acord. Crec que aquest és el primer graó de l’espai (sideral) que separa l’estament polític del poble per qui, en teoria, treballa. Crec que els polítics, en general, es prenen massa a la lleugera el seu comportament demagògic, el fet de dir “parides” pels descosits i pensar que d’aqui a unes setmanes ningú se’n recordarà (volia posar exemples, però en recorava tants que m’he bloquejat!). No em sembla que facin massa res més. Penso que les nostres administracions estan gestionades (des de dalt de tot) per gent poc seriosa i poc competent, hàbil però, en jugar amb cortines de fum. El més desencoratjador és veure que ni tan sols es molesten en dissimular-ho.
Això sí, en arribar les eleccions, tots treuen les garlandes, els somriures postissos i la cara de xaiet i ens tracten de vendre la moto.
La nostra democràcia ha de créixer molt. Podem fer-ho? Jo crec que el llast és insuperable, però jo sóc pessimista… i de poble.
Una salultació a tothom.
Comment by KURTZ — May 31, 2007 @ 10:32 am
ni tan sols es podria dir més fort… per desgràcia no hi fa res que alguns ho vegem clar, perquè ells encara ho han de seguir pensant i pensant… hi ha coses que si no es veuen, fan de mal explicar…
Comment by agustí — June 1, 2007 @ 8:43 pm