Tornem-hi a dir parides
Thinking today about the unheroic, ordinary heroes, potser millor no parlar encara de política espessa i esperar que la coherència triomfi sobre el desànim i la lucidesa sobre el pessimisme estèril. Coses de l’endemà de les eleccions, quan de res no se n’ha de fer un gra massa ni tampoc no es pot relativitzar tot. Com a hipòtesi diria primer que els problemes del republicanisme tampoc no em semblen tan greus, vist que al final s’ha crescrut en presència al territori i que els regidors perduts no ho són en forma de debacle. I segon que l’origen del problema està sobretot en una manca de concrecció ideològica del projecte. S’ha volgut creixer arreu i d’una manera poc matisada. El futur és encara de lluita ideològica i no passa tant per la gestió com per establir uns principis conceptualment clars, lluny de la pura pallassada del profeta Carretero i de l’oportunisme dels Ciutadans pel Càrrec conversos al republicanisme. Ara, però, per acabar-ho d’adobar, surt l’Oriol Amorós i explica que a ERC s’ha de reflexionar una mica. Què deu voler dir “reflexionar una mica”? S’ha de reflexionar, senzillament.
Mai, ningú, enlloc, no ha pogut reflexionar “una mica”. O es reflexiona políticament i (en aquest cas) es fa política republicana, o no es reflexiona i es posa l’Asha Miró (el somriure del Si a l’Estatut) i una Ciutadana pel Càrrec de número dos en una llista electoral republica per Barcelona. Resulta metafísicament impossible ser una mica verge, o una mica puta o estar una mica embarassada. Tampoc ningú no reflexiona una mica. Em consta que a l’Oriol Amorós el seu profe de filo al batxillerat li ho va explicar, això. Però la capacitat d’oblit del personal és sorprenent. No passa res per perdre unes eleccions; però passen coses rares si es perd el nord.
Per si no s’entén: com em va explicar fa molts anys un que era del POUM i de Sant Andreu del Palomar: en política l’ideal és ser puta i no quedar embarassada. Més clar, aiguia. Gràcies Casablancas. Com tu deies: “aquest jovent cal que sàpiga la veritat de la vida”.
Comment by ralco — May 31, 2007 @ 8:29 am
Admetent d’antuvi que tots venim del mateix i que som ens propicis a cometre errades i a dir parides, estarem d’acord en que per ser precisament “res pública”, la clase política nostrada és un viver de les millors “perles”.
Dit això, el que serà alcalde del poble pel PSOE (si la democràcia no me’n té alguna d’amagada) va deixar anar aquesta “boutade” en un petit míting de la setmana passada, abans de les eleccions municipals: “La gent gran ha d’optar al dret a la vivenda”. No se li va moure ni un bri cap pèl de la barba!.
Companys seus dels darrers 4 anys de legislatura al govern tripartit, però, tindran (ai las!) 4 anys ben macos per endavant per “reflexionar” una mica. Només una mica, eh?. No fos cas que de reflexionar massa arribéssin a la lluna…
Salutacions cordials.
Comment by plleixa — May 31, 2007 @ 9:34 am
Metafísicament és possible. Potser estàs “conceptualment situat en l’error” ?
Comment by sdinger — May 31, 2007 @ 9:53 am
A mi em sembla, al contrari del que dius Ramon, que la majoria de polítics sempre es passen el dia reflexionant sobre el que passa pq la Realitat els hi va gran. Crec que passes per alt el fet de que reflexionar no implica, condicionalment, arribar a ser raonable, ni tampoc arribar a cap certesa i benefici, ni encara menys acabar sabent fer les coses ben fetes. De fet, les millors coses que fem són aquelles que realitzem instintivament. Haver d’estar reflexionant un tema indica que aquest ens aborda per totes bandes. La veritat és que reflexionar massa les coses no és gaire bon senyal; més aviat és un mal presagi.
En fi, la gent que es passa el dia reflexionant són gent incapaça… o amb una mica de sort, funcionaris i acadèmics.
Comment by RDC — May 31, 2007 @ 8:36 pm
Perquè no parlem del problema seriós que se’ls hi ve a Esquerra a sobre en el proper Congrés? El suport al montillisme, albiro, serà el principi de la fi.
Comment by Dav — June 2, 2007 @ 11:37 am