Més sobre Paris (Hilton)
S’agafa una nina. Se la fa créixer. La destrueixen. Es guanya pasta quan creix. Se’n torna guanyar quan minva. Fa pocs anys va ser Winona Ryder. ¿Ara toca el torn de Paris Hilton? Algun dia –sempre dic que quan em jubili– m’agradaria entendre els mecanismes que serveixen per crear fascinació i per destruir persones. Una cosa és òbvia: la màquina de la fascinació menja carn trinxada.
És llastimós que persones cultes i suposadament assenyades es dediquin a parlar d’algú com la Paris Hilton. Em pregunto si també en parlarien si fos un jove lleig i no pas una nena rossa amb bon tipet.
En el fons la dita sembla que té raó: “tots els homes són iguals”.
Comment by Dona — June 7, 2007 @ 12:58 pm
No exactament: n’hi ha de pitjors!
Comment by ralco — June 7, 2007 @ 1:01 pm
Sí, d’homes n’hi ha de pitjors. Hi estic totalment d’acord. Però tots pateixen del mateix, a part dels que es reprimeixen perquè no poden fer res més. Freud no anava gaire errat.
Comment by Dona — June 7, 2007 @ 4:20 pm