Diferències entre ètica i política
Agnès A., em demana que l’hi expliqui alguna diferència entre ètica i política ( a part que l’ètica es pot permetre la innocència i la política mai no és innocent ). El tema seria llarg i donaria per molts llibres plens de matisos; però de bones a primeres, sóc dels qui consideren que l’ètica i la política s’assemblen com els cosins i no com els germans. Per respondre aquesta qüestió amb la cura que mereix (sempre les preguntes més difícils tenen les respostes més boniques, oi?) caldria explicar:
1.- Que l’ètica no exigeix estratègia però, en canvi, sense estratègia no hi ha política (cal tenir present la dimensió temporal en tota decisió política; coses que avui potser no són possibles es podran fer demà o d’aquí a un parell de mesos…)
2.- Que l’ètica és radicalment personal (m’implica a mi; sóc jo qui ha de respondre) i la política és col.lectiva (implica un nosaltres, de vegades tribal)
3.- Que l’eina d’avaluació moral –per així dir-ho- és la consciència, mentre l’avaluació política es gestiona en formes no sempre plenament conscients, en política les decisions són per majoria (criteri purament estadístic) o per manipulació de sentiments (emotivismes i cabdillismes diversos)
4.- Que l’ètica es pot moure per principis o per càlcul de conseqüències mentre si la política que es fa només per principis -i sense càlcul de conseqüències- està sempre abocada al desastre.
5.- Que la política només és possible des de la força, mentre que l’ètica és possible fins i tot quan estem abocats al no res.
Valgui això com a primer esborrany, però el tema resulta molt més llarg. En resum, Agnès, el cocktail de la filosofia política es fa amb molt Weber, forca Aristòtil, una mica de Maquiavel, tocs de Ciceró i poc -o gens- de Kant. Tot amanit amb Mill i Bentham. Però hi ha altres receptes, que ni l’edat ni l’estòmac ja no em permeten. Cosa que no significa que les hagi oblidat.
Trobo força encertat el comentari que l’ètica i la política s’assemblen com els cosins, i no com els germans. A la vegada, aquesta consideració ontològica, no deixa de ser una certa renúncia a fonamentar moralment la política. No descubreixo res; és l’eterna discussió entre el que “és” i el que “hauria de ser”. Jo sóc dels qui afegirien força rajolins més de Kant dels que la recepta d’una mica més amunt prescriu (encara que només exercís de colorant), tal i com diu el professor Alcoberro hi ha d’altres receptes, i cal recordar que l’optimisme de l’estómac no anul·la el pessimisme del cap, és a dir que potser caldria donar una oportunitat a la memòria…més que res perquè el perill de caure en el cinisme polític dels mitjans com a fins ens interpel·la a tots sense excepció. Dic això perquè trobo que al punt 4 el moviment de cintura és limitadíssim, ja sé que el tema requereix moltes més línies, pàgines o llibres, però crec que la frase “la política que es fa només per principis -i sense càlcul de conseqüències- està sempre abocada al desastre” exclou una característica fonamental dels principis: que l’ètica és, en gran mesura, càlcul de conseqüències, però no només de conseqüències políticament institucionalitzades, sinó també de les altres, on les concomitàncies amb l’ètica són imprescindibles.
De tota manera, he d’assenyalar que l’exercici de síntesi del professor Alcoberro, al marge de titànic, és admirable, primer per la capacitat de preparar un cocktail tan complicat i en segon lloc perquè és tota una troballa avui en dia, en els moments actuals l’ètica és, respecte de la política, no la cosina ni la germana, sinó la filla secreta.
Felicitats bel bloc!!
Comment by PLS — June 11, 2007 @ 4:56 pm
Quan podem deixar de ser col·lectivitat (filiació, gènere, edat, llengua, etc) sense adquirir una altra col·lectivitat? Quan podem deixar de ser efectivament individus ? Ni quan ens morim deixem la col·lectivitat dels morts, ni la individualitat de la mort. Col·lectivitat/política i ètica/individu no veig que siguin antinòmies reals (la colectivitat pot ser de col·lectivitats o d’individus, i els individus entre altres col·lectivitats formen la col·lectivitat dels individus). També em sorprèn la visió apolítica, asocial i ahistòrica que pressuposa la concepció esbossada per Alcoberro. Quina ètica podeu anomenar al marge de la societat (vull dir de la política i la història en que es troba sempre immers qualsevol individu)? Fins i tot les ètiques més individualistes de les nostres societats es fonamenten en una aliança col·lectiva entre alguns individus d’aquestes. I al revés, molts gestos d’heroïcitat ètica són precisament manifestacions profundes d’un sentit de col·lectivitat.
Molt suggerent el post, però massa inconsistent. Tots els cinc punts són més que discutibles tal com estan plantejats malgrat les cauteles que ha pres per a no fer afirmacions bidireccionals.
Comment by Marcel — June 14, 2007 @ 1:00 am
Caram; ara us heu fet comunitaristes! Una cosa és que els drets siguin col.lectius (si un dret fos només meu o només individual constituïria un privilegi -ergo la monarquia és un règim de privilegi) i una altra que l’ètica sigui identificable amb la política. En política el més important és la responsabilitat i en ètica el decisiu són els principis (Weber)
Comment by ralco — June 14, 2007 @ 2:18 pm
Jo no he esmentat la paraula ni el concepte de “dret”, però em sembla molt oportú. La política i el dret són formes d’ètica, com l’economia. I viceversa amb tots els quatre conceptes acabats d’esmentar. Una altra qüestió és d’on sorgeixen les diferents ètiques i on posem l’ou i on la gallina (en aquest punt sóc un seguidor de Marx).
Jo no negava qualsevol diferència, simplement subratllava una unitat constituent i motora entre ètica i política, entre individu i societat (ara hi pot afegir a més l’economia i el dret). Negava una diferència excloent de natura. Parlem amb exemples a veure si ens entenem millor. Fins fa poc els mals tractes a les dones i a les criatures eren considerats un assumpte privat, un assumpte no polític. Èticament era més reprovable que algú es fiqués en la “vida privada” recriminant l’agressor que l’agressor. I així uns i altres van seguir molts segles i encara dura.
Comment by Marcel — June 15, 2007 @ 4:53 am
i fins a quin punt l’ética no és també manipulació de sentiments?
i fins a quin punt l’ética és radicalment personal?? o no és una actitud del jo davant els “altres”
Comment by c'est la vie — June 20, 2007 @ 9:19 pm
www.DarcNetworkz.com
Warez: Movies, Games, Music, Software, Porn
We have it all free to download!
Also take a look at our great VIP subscriptions. http://www.darcnetworkz.com
Comment by Frizell — November 3, 2009 @ 4:11 pm