L’home que mira

En Miquel Verdaguer, que acaba de publicar un llibre molt interessant sobre Serra Hunter, em fa arribar aquest article, sobre un tema prou viu: per què la filosofia té tan poca presència pública quan, en canvi, està creixen la demanda social?

FILOSOFIA I MITJANS DE COMUNICACIÓ
 
 
L’any 1995 va sortir publicada El món de Sofia. Era una novel·la que, tenint com a base una historieta d’intriga, tractava sobre la història de la filosofia. Només començar l’autor, en Jostein Gaarder, diu això : qui no pot aprofitar-se de tres mil anys d’història, viurà a les fosques la resta de la seva vida. Potser això ja era una espècie de predicció de la utilitat que pot tenir la filosofia en les nostres vides. D’aleshores fins ara, en el nostre pais, la filosofia ha anat perdent pistonada, i quasi ha quedat relagada, en els plans d’estudis, a una espècie de ventafocs. Els diferents governs que s’han anat succeint amb el pas del temps, ja siguin governs de progrés com governs més aviat conservadors, han anat deixant la filosofia reduida a la mínima expressió.
 
El cert, és que l’educació, avui en dia i, des de ja fa un cert temps, semble un calaix de sastre on tot hi té cabuda. Cada curs ens introdueixen canvis nous, que fan anar malament a tothom. Els que manen volen una educació “d’excel·lència”, com recordo que va dir l’actual Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, però el cert és que cada dia que pasa s’esforcen per fer-ho més malament. Potser si fessin un tomb per les aules de Catalunya, potser si demanessin el parer a la gent que cada dia s’esforça per fer la seva feina ben feta a les aules, veurien que amb la seva política de marejar la perdiu any darrera any, no aconseguirem una educació d’excel·lència. I centran-me en la filosofia, vull dir que sembla que la filosofia sigui la dolenta de la pel·licula. Ara volen introduir una assignatura anomenada “Educació per a la ciutadania” com a mesura per intentar paliar la violència i els mals comportaments que s’observen en determinats alumnes. Mirin, Srs polítics, una assignatura com la filosofia també pot servir, a través dels textos dels diferents autors, per veure quins són els comportaments desitjables i quins són els comportaments que cal rebutjar en la nostra societat. Filòsofs com Plató, com Aristòtil, com Kant, com qualsevol dels tants i tants que ens ha donat la història, ens poden ajudar a fer una reflexió amb els nostres alumnes, sobre els temes que més els i ens poden preocupar en relació amb la manera de ser i de comportar-se dels nostres alumnes.
 
Però sembla que, com gairebé sempre, la política va per un costat i la societat per un altre. Mentre els polítics s’esforcen en fer desaparèixer la filosofia del nostres plans d’estudis, la societat sembla que demanda més filosofia. Al cap i a la fi, en el fons de tot el que fem i de com ho fem, o en el fons de tot el que decidim no fer, hi ha una bona part de reflexió. I la reflexió és filosofia. Ara sembla que en el si de la societat es van produint una sèrie de fets que fan que es parli de la filosofia. Per exemple: a la sèrie de TV3 El cor de la ciutat, hi ha dues alumnes de l’institut que estan parlant sobre els seus estudis després de la selectivitat. Elles volen estudiar Traducció i Interpretació com a primera opció; però en el cas que no tinguin prou nota, la seva segona opció esta entre la història i la filosofia. A la fi trien filosofia perquè segons deia una d’elles “ la filosofia mola més”.
 
Un altre exemple és un llibre, del que ara no recordo el títol, que ha sortit fa poc, i que ens emplaça a trobar la felicitat pels camins de la filosofia i dels texts  dels seus autors, com Aristòtil i d’altres. També vull citar, a tall d’exemple, els espais que dins del programa El mati de Catalunya ràdio del periodista Antoni Bassas, estan dedicats a la filosofia i a l’ètica. Així, per exemple, “El sentit de la vida” on es plantegen dilemes ètics quotidians, o “Grans preguntes, grans respostes”, on filòsofs de la talla de Raimon Panikkar, Xavier Rubert de Ventós, Ramon Alcoberro i Abel Cutillas, parlen de les incerteses del nostre temps. Són petits espais radiofònics que pretenen incentivar el pensament i la reflexió. Potser seria bo que d’altres mitjans de comunicació també treballessin una mica aquest tema i aprofundissin, i el que és més important, ajudessin a aprofundir a la gent, en el món del pensament i de la reflexió. També el programa La Solució de Catalunya ràdio va tractar l’altre dia del tema de la filosofia.
 
I un darrer punt que vull tractar és el terreny dels anomenats “Consultors filosòfics”. Són personatges que, a través de la filosofia i dels seus autors, volen ajudar a la gent a parlar dels seus problemes i, com no fer servir la filosofia com a mitjà de reflexió per a la solució dels problemes. Algú preguntarà que és això. Doncs és un camí més d’ajut a persones que ho necessiten. Ah, i no només existeix a Amèrica això. També a Barcelona podem trobar aquest tipus d’ajut, i penso que amb el temps serà una altre manera molt fiable de trobar ajut davant les dificultats que ens planteja la vida.
 
Així que, Srs polítics i d’altre gent responsable dels plans d’estudis del nostre pais: potser la filosofia no és tant dolenta com la pinten. Si el que volen es aconseguir que la gent acabi per no saber pensar, van per bon camí. Però crec que la nostra societat, el nostre pais, necessita gent amb una molt bona capacitat de pensar i de reflexionar entorn dels problemes que afecten a les persones i a la societat sencera. I fins i tot vostès necessiten també eines per pensar i reflexionar perquè la gent cada vegada va menys a votar i els té menys confiança. Potser vostès també necessiten la filosofia.

Miquel Verdaguer; Girona