L’home que mira

A França en deien gauche caviar, a Anglaterra la Champagne Left, a Alemanya eren la Toskaner Fraktion (perquè els agrada passar les vacances prop de la sagrada ciutat de Florència) i als States van ser els 5 th Avenue Liberals, el nom del carrer que envolta Central Park. Què se n’ha fet de la nostra gauche divine, ai las! Estan molt vellets però encara s’enyoren. 

Ells, els darrers voltaireans, elles, les hereves de Mme du Deffand o de Mme Tencin. Ells, els Bloomsbury sarrianencs, els Gordon Fry i els E.M. Forter nostrats. Elles, sobretot, les Virginies Woolf i les Lydia Lopokova de les nits adolescents. I ara ja no els coneix ningú. És cruel la vida.  Tal com s’estan posant les coses al capitalisme global acabarem enyorant aquells rics que es disfressaven de pobres i tenien (encara) mala consciència. Detestats i envejats, anys enrera. Simples desconeguts ara.