No acabo de copsar on és el problema de que a algú (en aquest cas concret en Ramón) li agradi El Fary. O és que potser insinueu que tots hem de ser iguals, fins i tot en els gustos musicals?.
Si us plau, no et moris mai, Ronaldinho (pel cas, poseu en el lloc de l’astre brasiler qualsevol personatge del vostre agrat).
El món és trist quan qui se’n va era l’alegría de la casa. Efectivament, tens tota la raó, Ramón.
Jo encara no trobo al text el lloc on diu que al Ramon li agradi el Fari, malgrat sigui cert que tampoc diu que no li agradi; més que res que no corrissim… Ara bé, pensant-hi bé, el benvolgut Ramón sen’s va confessar addicte a la música de les gasolineres, i aquí el Fari és un dels reis, però d’aquí no se segueix tampoc que li agradi el Fari. Tornaré a obrir la finestra a veure si veig aquesta tristor…
Uf què poc sabeu sobre cultura popular, quina incapacitat per entendre el que significa la cultura obrera madrilenya (i la dels gitanos de Sants). A València els pseudocultes del Bloc s’acaben de fotre l’hòstia de la seva vida perquè al seu moment (obsessionats amb fer carrera a la Universitat) no van entendre una cosa tan senzilla com l’esperit faller. Ara ja no hi són a temps. A Catalunya el diari Avui se’n va anar a prende vent perquè va confondre el país amb l’Example i amb Sarrià (que era l’únic que els importava). Ara tampoc no hi ha res a fer. Gent que menyspreeu la cultura obrera perquè us penseu que estan “alienats” (alienat ho està un lector de Foucault, no un tipus que es diverteix honestament amb el Torrente), el món és molt més gran que la punta del vostre nas. I no s’ha de confondre la vista amb les ulleres.
coincideixo amb l’opinió del Ramon sobre la cultura (jo preferiria dir-ne “popular” a “obrera”, concepte ja fora d’ús i de context)… i sinó que li diguin al Justo Molinero i a la FECAC i de passada al Celestino Corbacho o al Pepe Montilla… ells si que han sabut a quin poble s’adreçaven…
Agustí: Si ho tornes a llegir, veuràs que en el meu comentari em faig una pregunta: “on és el problema de que a algú (en aquest cas concret en Ramón) li agradi El Fary”. Només vull sapiguer on és el problema, referint-me, és clar, als comentaris anteriors. Amb això vull dir, evidentment, que de “problema”, cap ni un. No treiem conclussions. I qui coneix de veres el mestre Ramón, sap de què parlo. No afirmo ni nego res. Deixo el condicionant en l’aire, i qui el reculli qui vulgui i pugui.
Jo sóc de l’opinió que no té sentit parlar de cultura popular en termes classistes. I la prova és que l’art d’un paio com el Fari ha desbordat qualsevol barrera social.
Feia broma amb el comentari d’abans! la veritat és que no tinc cap mena de predilecció per la música del Fari, però suposo que perquè no la conec prou. O gens. Ara bé, la barrera que fa que no el conegui pot ser moltes coses (generacional, de gustos…) menys clasista.
Ramon, a tu t’agradava el Fari? Me’n faig creus!!
Comment by Anònim — June 19, 2007 @ 3:51 pm
per què és més trist? per què ha mort un ésser humà o bé per què ha mort el Fari?
Comment by ef — June 19, 2007 @ 7:37 pm
Per què? Jo el veig exactament igual…
Comment by Dav — June 19, 2007 @ 9:01 pm
No acabo de copsar on és el problema de que a algú (en aquest cas concret en Ramón) li agradi El Fary. O és que potser insinueu que tots hem de ser iguals, fins i tot en els gustos musicals?.
Si us plau, no et moris mai, Ronaldinho (pel cas, poseu en el lloc de l’astre brasiler qualsevol personatge del vostre agrat).
El món és trist quan qui se’n va era l’alegría de la casa. Efectivament, tens tota la raó, Ramón.
Salutacions cordials.
Comment by plleixa — June 19, 2007 @ 9:42 pm
Jo encara no trobo al text el lloc on diu que al Ramon li agradi el Fari, malgrat sigui cert que tampoc diu que no li agradi; més que res que no corrissim… Ara bé, pensant-hi bé, el benvolgut Ramón sen’s va confessar addicte a la música de les gasolineres, i aquí el Fari és un dels reis, però d’aquí no se segueix tampoc que li agradi el Fari. Tornaré a obrir la finestra a veure si veig aquesta tristor…
Comment by agustí — June 20, 2007 @ 7:50 pm
Sens dubte, el Fari és clarament un referent per dues coses:
- Mostra de la cançó purament popular.
- Esperit de superació de la classe treballadora, tot conservant la humiltat i l’amor per treball originari.
Geni i figura. Però més geni, la figura, no era res més que la seva persona.
Comment by Silvio Falcón — June 20, 2007 @ 9:48 pm
Uf què poc sabeu sobre cultura popular, quina incapacitat per entendre el que significa la cultura obrera madrilenya (i la dels gitanos de Sants). A València els pseudocultes del Bloc s’acaben de fotre l’hòstia de la seva vida perquè al seu moment (obsessionats amb fer carrera a la Universitat) no van entendre una cosa tan senzilla com l’esperit faller. Ara ja no hi són a temps. A Catalunya el diari Avui se’n va anar a prende vent perquè va confondre el país amb l’Example i amb Sarrià (que era l’únic que els importava). Ara tampoc no hi ha res a fer. Gent que menyspreeu la cultura obrera perquè us penseu que estan “alienats” (alienat ho està un lector de Foucault, no un tipus que es diverteix honestament amb el Torrente), el món és molt més gran que la punta del vostre nas. I no s’ha de confondre la vista amb les ulleres.
Comment by ralco — June 20, 2007 @ 10:31 pm
El Fari ha mort, visca el Fari!!!
Tres hurres pel Fari!
Hips, hips, hurrah!!
Plataforma d’Orgull Freakie
“Només el freakisme ens pot alliberar de la mediocritat”
Comment by c'est la vie — June 20, 2007 @ 10:36 pm
coincideixo amb l’opinió del Ramon sobre la cultura (jo preferiria dir-ne “popular” a “obrera”, concepte ja fora d’ús i de context)… i sinó que li diguin al Justo Molinero i a la FECAC i de passada al Celestino Corbacho o al Pepe Montilla… ells si que han sabut a quin poble s’adreçaven…
Comment by c'est la vie — June 20, 2007 @ 10:40 pm
Agustí: Si ho tornes a llegir, veuràs que en el meu comentari em faig una pregunta: “on és el problema de que a algú (en aquest cas concret en Ramón) li agradi El Fary”. Només vull sapiguer on és el problema, referint-me, és clar, als comentaris anteriors. Amb això vull dir, evidentment, que de “problema”, cap ni un. No treiem conclussions. I qui coneix de veres el mestre Ramón, sap de què parlo. No afirmo ni nego res. Deixo el condicionant en l’aire, i qui el reculli qui vulgui i pugui.
Salut.
Comment by plleixa — June 20, 2007 @ 11:32 pm
Jo sóc de l’opinió que no té sentit parlar de cultura popular en termes classistes. I la prova és que l’art d’un paio com el Fari ha desbordat qualsevol barrera social.
Comment by Ulcus Putre — June 21, 2007 @ 6:22 pm
Feia broma amb el comentari d’abans! la veritat és que no tinc cap mena de predilecció per la música del Fari, però suposo que perquè no la conec prou. O gens. Ara bé, la barrera que fa que no el conegui pot ser moltes coses (generacional, de gustos…) menys clasista.
Comment by agustí — June 24, 2007 @ 12:27 pm