L’home que mira

Generalment dormo poc. Avui, a més, tenia revisió d’exàmens a Girona; així que a dos quarts de vuit he arribat a l’estació de Sants amb la curiosa intenció d’agafar una cosa tan normal com un tren de la reputada línia Catalunya Exprès i allí ha començat la meva aventureta del dia. Que si un euromed ha descarrillat a la línia de Gavà, que si no hi ha vies lliures, que s’han suprimit dos trens a Girona i que no sabem quan podrà sortir. Tot ho ha explicat ràdio macuto, això si. Res oficial, ni res confirmat.

Toquen les vuit i les nou i metafòricament ens toquen allò que no sona. Algú diu per megafonia l’avaria no se solucionarà i ens quedem glaçats.L’estació es va omplint perillosament d’una gernació cada cop més exaltada, massavament disposada a recordar el finíssim detall que l’Espanya que ens roba cada dia 42 milions d’euros no és ni capaç de donar informació creïble per megafonia. A canvi d’un espoli fiscal inaudit hem de menjar merda i trobar-la apetitosa. I el gironí que dirigeix la cosa de les obres pñubliques de la Generalitat tocant el violí.

Tot d’una comuniquen que el tren a Girona sortirà de… L’Hospitalet de Llobregat. Lògicament sembla impossible però és que Espanya és un país impossible, per tant una mica de lògica ja té la cosa. Invasió de la via i tira pel dret. Arriba l’expedició a L’Hospitalet i el cap d’estació quan ens veu baixar amb cara de mala hòstia es posa nerviosíssim i s’atrinxera  al despatx. Al cap de deu minuts surt, posant-se l’americana vermella i quasi tremolant. Ens prega que tornem a Barcelona. Tres minuts abans de les deu (l’hora en què havia convocat els alumnes a revisió d’exàmens) arribem a Barcelona. Mentre tant l’estació s’havia anat buidant. Marxo a protestar o al menys a demanar un certificat que demostri als meus alumnes que si arribo tard no és per culpa meva i perdo la resta del grup gironí. Quan passen cinc minuts justos de les deu comuniquen -només un cop- la sortida immediata d’un tren cap a Girona. Corro com un espiritat. El tren és pràcticament buit. Arribar jo i sortir el comboi és el mateix. A Sant Celoni retrobo la gent -i això si: a Maçanet ha passat el revisor no fos cas que haguésim pujat sense bitllet.