El carrer d’un tot sol
A la medina de Fez hi ha un carrer tan estret que en diuen el carrer d’un tot sol. Ara Tahar Ben Jelloun acaba de posar aquest títol a una de les seves novel.les, que encara no he llegit. El títol, però, és una premonició del destí humà. Per cert, si us perdeu per Fez a part de la mesquita que és un dels llocs més angoixants que conec, no deixeu de visitar el Cementiri andalusí. Després de l’angoixa, la calma.
Justa la fusta, Mestre!
“El carrer d’un tot sol” també podria ser el títol a posar a una imaginària tesi doctoral de Sociología sobre el món d’avui dia i “el seu destí”, com vostè diu. Un carrer estret, molt estret i am un cartellet angoixant que diu “one way”, on només hi cap el “Jo”. L’altri no hi té lloc.
Quina llàstima!
Comment by plleixa — June 29, 2007 @ 6:22 pm