Ouròboros
Ahir vaig plantar un ouròboros al bloc amb el títol Espanya. L’ouròboros, en qüestió -la serp que es menja la cua- és el símbol gnòstic de l’univers que mai no canvia, del temps que no progressa sinó que es repeteix, de l’ensopiment que ho devora tot, perfectament esperable i inútil. Espanya, en definitiva. O el mes de setembre.
Ramon, veig que les vacances no t’han canviat… prou: confons el concepte (el temps que no progressa sinó que es repeteix) amb els sentiments (L’ensopiment que ho devora, perfectament esperable i inútil). Què te a veure la repetició amb l’ensopiment? Això és només el teu punt de vista… un sentiment en definitiva. I la veritat és que aixó ho fas, conscient o incosncientment, en tots els teus plantejmanets, sobretot quan defenses l’utilitarisme (per cert, Ramon, sabies que l’utilitarisme és un sistema teològic?). Que usis els teus sentiments per donar sentit i color als teus raonaments és cosa teva, no m’hi poso inclús em fa gràcia, però no té res a veure amb un pensament il·lustrat, rigurós i intel·lectualment respectable. O no? En fi, ja ens veurem.
Comment by RDC — September 9, 2007 @ 1:25 am