Què és cultura ?
Entre els papers que tenia pendents de llegir de les vacances i que aquests dies de pont he pogut mirar, en destaco un perquè no l’entenc. Diu Josep Ramoneda -persona que habitualment sap el que diu- a El Periódico (17 d’agost del 2007): des del CCB partim de la idea que cultura n’hi ha una, que aquesta és universal i ens pertany a tots. O no ho entenc o si ho entenc no hi estic d’acord. Tal com jo ho veig de cultures n’hi ha moltes (és una dada empírica), totes són particulars en les seves valoracions (excepte pel que fa a la reivindicació dels drets humans que té més d’imperatiu o d’esperança que de fet constatable) i estan originades en un context concret (cosa que no vol dir que els seus valors no puguin ser compartits). Tampoc no tinc la sensació que la cultura ‘pertanyi’ a ningú en especial (no més que l’aire, per exemple) -i menys que a ningú pertany als intel·lectuals (que en l’època pop van fer crac). Però potser m’equivoco o no ho he entès bé o la urgència de l’entrevista mata el concepte.
A mi em sembla, doncs, que de cultures n’hi ha, a grans traces, de dos tipus: les cultures que tendeixen a una universalitat (la cultura greco-llatina; que si recordem, és el fonament de la ciència moderna) i les cultures que tendeixen al sectarisme (el cristinaisme o l’islam o l’idealisme). Quina és la diferència entre unes i altres? El grau de fidelitat i contacte amb la realitat sensual que manifesten unes i altres. Quanta major és el grau d’arbitrarietat -i abstracció- que expressen els símbols, els conceptes, en fi, les explifcacions “científiques” sobre la vida que usa cada “cultura” major és el seu sectarisme, el seu regionalisme, la seva ofuscació, en fi, el seu dogmatisme. Per això, la ciència moderna tendeix a fomentar una cultura universal, doncs no atén a religions, ni a nacionalitats ni a races, sinó experiències; tots els conceptes i idees de la ciència moderna busquen una fidelitat amb allò viscut: allò que no es pot reproduir sempre sota certes condicions estipulades no és cert. En d’altres paraules: hi ha cultures de vigorització i cultures de degeneració. De fet, la cultura és una manifestació psicològica; o no? Un drogoadicte quin tipus de cultura és capaç de fomentar i potenciar? De fet, qui sigui una mica bon psicòleg se’n adona que la idea de cultura de Ramoneda és simplement idealista (considera la cultura una cosa en sí), és a dir, aquest tio simplement genera cultura (un conjunt de idees, conceptes i símbols per explicar la realitat) degenerativa. De fet, aquesta frase que has transcrit de’n Ramoneda, Ramon, a nivell lògic no té cap sentit; amb això te’ns tota la raó! Tanmateix no comparteixo la interpretació que n’has extret d’aquest fet. De totes maneres, em sorprèn que un tio intel·lectualment tant incapaç se li dongui coba pels mitjans de comunicació. Sembla clar que els periodistes són els primer que no saben quina pared toquen; tot els hi sembla coherent i acceptable mentre no faci mal a ningú. Molt bé, però no tenen raó. Però amb aquesta actitud simplement fomenten l’absurd i la incoherència mental entre la gent.
Comment by RDC — September 11, 2007 @ 2:21 am
Diria que el que és universal i únic és el fet de la cultura. La cultura no es pot deslligar de l’ambient en que es desenvolupa. De fet és constituïda per les respostes específiques que en aquest ambient concret es dona a unes preguntes força semblants, si no iguals. I cada grup o persona té el seu ambient condicionador i la seva resposta pròpia. El nombre de cultures és, doncs, una qüestió de límits, d’on posar el llistó de l’uniformitat. Anant fins al final del raonament hi ha tantes cultures com individus.
Altra cosa és el saber, la ciència acumulada, que no és resposta, sinó constatació (o a vegades, ni que sigui temporalment, fe)
L’altre dia vaig escoltar Francisco Mora parlar del concepte de ambioma per similaritat al de genoma, indicant que aquest és en bona part un producte d’aquell; igual que Richard Dawkins es va inventar el meme –unitat mínima de transmissió cultural- com contraposició (o complement) al gen (gene anglès).
Comment by Xavier Losantos — September 11, 2007 @ 12:32 pm
A Losantos: No t’enganyis, tota cultura és científica, és a dir, manifesta cert coneixement sobre el món. En d’altres paraules, tota cultura dóna voltes sobre certa idea sobre la vida. així doncs, podem afirmar que la cultura és un muntatge humà condicionat no tant per l’ambient pròpiament dit, sinó per la disposició davant l’ambient, és a dir, per la capacitat d’assimilació i metabolització que mostra un individu (sigui un home o una societat o una civilització) davant de les seves experiències. I com ja he dit, hi han cultures o formes de vida absurds (sectaris i que tendeixen a viure en el somni i en l’arbitrarietat dogmàtica) i d’altres més naturals, és a dir, més físiques per dir-ho en grec.
En quant a lo de les unitats mínimes de transmissió cultural, cal saber que afirmar l’existència d’unitats mínimes en la Natura (siguin aquestes de la naturalesa que siguin) resulta indemostrable… tanmateix és útil creure-ho! Tota unitat mínima és una ficció o una artificialitat humana. Inclús Einstein, màxim promotor de la idea que la natura pot ser representada a través d’un comportament discret (quantums ja d’energia ja de matèria en quant a unitats elementals de la natura) va acabar afirmant, en la seva Tº general de la relativitat, que la discreció (unitats essencials en la Natura) és pura ficció humana i que, en realitat, la natura és perfectament contínua i, en raó, s’ha d’expressar a través de camps de forces. Però suposo que arribats en aquest punt entrem en un terreny intel·lectual massa exigent.
De totes maneres, crec que hi ha una cosa que a mi em sorprèn de la gran majoria de filòsofs, intel·lectuals i pensadors ja actuals ja antics: Generalment s’ha cregut que el nostre pensament o la nostra consciència és un mirall perfectíssim que reflecteix la Natura per sí mateixa, quan només podem demostrar que el nostre estat conscient és sempre una brutal simplificació d’allò que vivim. I no només una simplificació, sinó una manipulació! En raó, tota cultura humana, tal i com precisament el mot “culte” té sentit en llatí, no sembla ser res més que una màscara, un maquillatge, un muntatge i una artificialitat humana. A través de la cultura l’home pretén crear-se un món artificial per tal de convertir la immoral, indiferent i salvatge Natura en quelcom benestant, just, moral, confortable, legislat, útil, etc…
Comment by RDC — September 11, 2007 @ 1:37 pm
GOTaIA buwfoityllby, [url=http://dtncbclyvhlk.com/]dtncbclyvhlk[/url], [link=http://ekduxcarjozd.com/]ekduxcarjozd[/link], http://snrhkllvoass.com/
Comment by nogcextshc — June 12, 2010 @ 9:17 am