Cultura, una
Hi ha dues possibilitats a l’hora d’argumentar que la cultura és una: la liberal i la tecnològica. Per a la primera, només és cultura el que ens porta a una societat oberta -i la resta seria barbàrie. Però el liberalisme és una teoria bàsicament negativa (procura no fer mal, més que no pas fer el ‘bé’, un concepte que resulta quasi impossible de definir) i, per tant, es decanta per la tolerància més que per la unicitat cultural.
L’altra tesi diu que només la tecnologia és avui capaç de crear models culturals universals (la tecnologia és mundial, senzillament). Però Jacques Ellul ja va explicar en quin sentit la tecnologia ‘no és cultura’, sinó que viu precisament de trencar la tradició cultural.
Cap de les dues possibilitats d’argumentar la unicitat cultural no em sembla que puguin oferir bons arguments contra el pluralisme i tampoc no em sembla que els liberals (a diferència dels ‘neos’) puguin ser altra cosa que pluralistes.
No entenc què voleu dir, si és que voleu dir res. Sense anar gaire lluny tot pluralisme conté la idea d’una o més similituds dins d’un conjunt que es re-coneix plural en els seus elements -que alhora poden ser d’altres conjunts-, però unitari com a conjunt. El “problema” potser se li dissiparia si en Ramoneda hagués parlat de l’existència d’una única cultura, la humana (existeix llavors una única realitat humana? i etc), que es manifesta de manera plural. Però no està reconeixent vostè mateix algun sentit unitari al mot “cultura” en els dos comentaris ? Amb tot, trobaria més plausible la seva crítica si digués més clarament cap on vol anar a parar, així, és com parlar del sexe dels àngels.
Comment by Marcel — September 12, 2007 @ 5:01 pm
Ens vols portar a l’epojé Ramon? Visca l’escepticisme… o el nihilisme, diguis com es vulgui! Em fa gràcia llegir-te
En qualsevol cas hi ha una idea que no comparteixo “només la tecnologia és avui capaç de crear models culturals universals (la tecnologia és mundial, senzillament).” A mi em sembla que aquí s’estan jugant amb els conceptes a la torera (això fa molt d’intel·lectual…). Què és a tecnologia senyors? Per dir-ho ràpid, a mi em sembla que podem fer-nos una idea més o menys clara del concepte considerant-ho com la facultat per crear instruments, artilugis, estris, és a dir, la capacitat de manipular i humanitzar a la brutal realitat: la virtut d’estipular utilitats, finalitats i rendiments a les coses! Entenguis, doncs, que quan parlem de tecnologia estem parlant d’una facultat, una virtut (en sentit clàssic), una potència, una capacitat, una força i no pas d’una cosa immaculada que pot ser compartida equitativament per tothom, és a dir, universalment. La tecnologia no és res en sí. A veure si ens oblidem de l’absorditat mental que comporta l’idealisme; o ens acabarem afogant en un vas d’aigua!
Reflexionant sobre tot això, doncs, quan se’m diu que la tecnologia és capaç de crear models universals, penso -Però si ja tenim problemes perquè els mòbils, per exemple, tinguin, tots, un mateix tipus de cargador! Cada mòbil té el seu cargador, la seva tecnologia, el seu rollo. En fi, hi han batalles tecnològiques perquè la tecnologia, simplement, no és universal. Em sembla que ha quedat prou clar. A partir d’aquí…
Comment by RDC — September 12, 2007 @ 11:55 pm