Divendres gironí
A Girona no s’acaba d’aixecar el dia. Recullo les meves coses en un parell de capses i les poso al cotxe. Quan sortim autopista avall em consolo pensant que quan hi ha un naufragi només resten dues possibilitats, maleir els déus perquè ens tenen tírria o pensar que hauria d’haver après a nedar millor. L’home que mira és de la segona mena. A la nit sopo amb Maurizio Viroli.
Deixes la UdG?
Comment by Dav — September 14, 2007 @ 8:01 pm
Només una mica
Comment by Ramon — September 14, 2007 @ 11:35 pm
Potser ha naufragat… Però per poder aprendre a nedar millor cal tenir el coratge de llançar-se a la mar. En tot cas, ponderi la pèrdua: potser no val la pena ser dalt de la pastera (aquesta, si, condemnada al naufragi).
Comment by Sloterdijk — September 16, 2007 @ 10:54 pm
Que tinguis sort en la teva nova etapa, Ramón!
Comment by plleixa — September 17, 2007 @ 1:12 pm