Lluís Alegret ha mort
Lamento comunicar-vos que avui dimecres ha mort l’amic atenista i professor de filosofia Lluís Alegret i Biosca (1934-2007) com a conseqüència d’una malaltia hepàtica que li havia estat diagnosticada recentment. Des de la seva feina com a catedràtic de batxillerat, des de l’Ateneu Barcelonès i des del Liceu Joan Maragall, en Lluís ha estat un exemple civil de generositat, bonhomia i desinteressat ‘amor a la saviesa’. Els qui hem col·laborat en les seves aventures, hem participat als llibres que va impulsar o hem après amb ell en conferències i tertúlies sabem que ens deixa un home que feu del servei a la comunitat, de la dedicació als seus alumnes i de l’amistat, el sentit de la seva vida.
L’enterrament és aquest dijous al tanatori de Sant Gervasi, a les 3,30 de la tarda i tan aviat com sigui possible li retrem un homenatge a l’Ateneu Barcelonès.
Vaja…
Tu vas ser el meu profe de filo a 3r.
Ell el de COU.
A tots dos us he anat seguint, des de la distància, i sempre amb admiració.
No és una bona notícia. És com si em quedés coixa
Comment by gemma — September 25, 2007 @ 4:31 pm
hola, el sr. Alegret va ser professor meu al institut Joan Maragall.
m’he enterat recentment de la trista notícia i quan hi penso m’entren ganes de plorar. Va ser el millor professor que mai havia tingut i tindré.
Una gran persona, molt culte i amb una plena dedicació als seus alumnes.
És per a mi la meva referència d’urbanitat, ética i respecte.
En Pau Descansi, sempre estarà en el nostre record.
Comment by gabriel — September 28, 2007 @ 2:41 pm
desde el primer dia de clase, solia acercarle a la estación de renfe después de clase,
continuabamos hablando, de camino a la estación, sobre filosofia hasta el último instante
antes de que tomara el metro.
Fue el único profesor de la uned que se ofreció y realizó clases extraordinarias sin
ánimo de lucro y lo mejor de todo se podia ver en su rostro como disfrutaba con ello.
Nos habiamos reido juntos, aprendí de el, una experiencia muy satisfactoria.
Hombre generoso, muy culto, atento, admirable!. Siento su fallecimiento, espero que no
haya sufrido en su enfermedad.
LLuís Alegret te mereces lo mejor allí donde estés.
Hasta siempre,
Jesús Diaz ( jesusnt@hotmail.com)
Comment by Jesús — October 5, 2007 @ 7:39 am
Renoi, just ahir me’n vaig assabentar que en Lluis havia mort, i avui he volgut buscar per la web a veure què en trobava.
Tot i que per a mi la filosofia no resultava la més atractiva de les assgnatures, vaig provar d’absorvir allò que en Lluis tractava de fer-nos entendre (o copsar, com ell sempre deia). No només va ser un bon professor per a mi, sinó també un magnífic company de viatges -ell sempre disposat a unir-se a l’aventura d’acompanyar 60 alumnes de viatge- tant a Alemania com a Italia.
Sempre un esperit jove, tot i la diferència d’edat amb els seus alumnes, ens ensenyava molt més que filosofia.
Em sap greu rebre la notícia amb tant de retard.
Lluis, una abraçada i fins sempre.
Marta
Comment by Marta Poyatos — October 23, 2007 @ 9:11 pm