L’home que mira

Quan aquest estiu va morir Antonioni, tots els diaris recollien algunes de les seves frases campanudes a manera d’epitafi. Una de les més repetides era: tot milionari necessita un intel·lectual. Reviso l’agenda per als propers dies i la frase em sembla d’una obvietat total. La gent de pasta torna a la cultura. Fins i tot s’acaba de publicar una biografia massa tocada d’hagiografia (hagiografia vol dir ‘vida de sant’) del pecador, però no màrtir Tio Alberto, un personatge serratià tan interessant com ignorat pels que tenen menys de trenta o quaranta anys. Pels projectes que m’expliquen aquests dies de començament de curs, sembla que una Barcelona que ara ja no és sarrianenca, comença a invertir en cultura i especialment en el sector de les petites editorials i galeries d’art. Es mouen iniciatives des del sector privat en l’àmbit cultural com no s’havia vist des de feia molts anys (segur que més de quinze, potser vint).  Veurem en què acaba tot plegat, però com a mínim sembla que la rentrée ve farcida de projectes.