L’home que mira

Com que la distingida clientela de l’Ateneu Barcelonès no en passa ni mitja, ahir després de la presentació del llibre Cons & Neocons, un lector d’aquestes planes em va preguntar per què havia relacionat el noconservadurisme amb el carlisme integrista en un post anterior. És molt senzill o molt complicat. Cosa de llibres i de les conseqüències dels llibres. Mentre els de Bloom, com ara Presagios del milenio o El cierre de la mente humana són d’una intel·ligència enlluernadora i els de Fukuyama plantegen sempre preguntes significatives, el triomf polític del personal neocon ha anat en relació directa a la decadència de la seva capacitat teòrica. No es deu poder tenir de tot en aquesta vida.   

Aquest setembre, entre la pila de coses per llegir que m’esperaven a la tornada de vacances, un llibre m’ha produït l’emprenyadora sensació que la font de les idees està força eixuta ara com ara en l’àmbit neocon. Em refereixo a l’obra de l’informàtic David Gelernter: Americanism: the Fourth Great Western Religion (Random House- Doubleday). Tot té un límit. Una cosa és considerar la política com a religió civil (el punt més complicat de justificar del republicanisme) i una altra derrapar amb la directa posada. Mentir i manipular sobre la relació entre els Pares Fundadors dels Estats units i la ideologia sionista és més del que es pot aguantar.

Suposar ni que sigui com a hipòtesi interpretativa que l’Americanisme és una versió secular del Sionisme demana molta barra, simplement. És una mentida amb un rerafons tan transparent que ni com a mentida no val. I té un antecedent claríssim: l’Espanya de Trento també es considerava especialment beneïda i terra de Maria, ni més ni menys. Així van acabar. Deixo un parell de links i que cadascú en pensi el que vulgui. Però si Gelernter és l’astre ascendent de l’univers neocon -i no un pelacanyes- el trobo tan passat de rosca com insostenible conceptualment. I políticament té un perill terrible.

Però tot s’ha de dir, cada cop que he proposat a alguns amics del camp catòlic que reflexionéssim sobre el tema neocon i les teologies polítiques que defensen m’he trobat un silenci incòmode com si no sabessin com plantejar la qüestió. Serà que a Roma no saben què fer-ne?
http://www.aei.org/publications/pubID.23883,filter.all/pub_detail.asp
http://theroadtoemmaus.org/RdLb/21PbAr/Hst/US/AmericanismGelernter.htm