Mismatch
Que el nostre cervell no està preparat per a la vida moderna -i que en conseqüència necessitem la cultura per tal de suplir les deficiències de la biologia- és una tesi dura i necessitaria molt paper per justificar-la. Però no és una tesi nova: ja els psicòlegs de la Gestalt es van dedicar a jugar amb tota mena d’il·lusions òptiques. I Escher va convertir les paradoxes perceptives en obres d’art.
Als defensors de la teoria evopsy els agrada, però, l’exemple del sucre perquè mostra com un element evolutiu s’ha convertit al cap dels anys en una rèmora. Als inicis de l’evolució segurament era difícil aconseguir sucre (imprescindible per a les connexions neuronals) i això feia que el sucre anés buscat. De fet som els hereus genètics dels qui van trobar-ne. Els altres senzillament es van extingir. Buscar sucre es va convertir en una orientació de l’activitat mental molt poderosa. Però avui de sucre en sobra a tot arreu i allò que maximititzava la supervivència ara ens produeix diabetis. Som obesos perquè el nostre cervell prehistòric continua buscant sucre i no ha copsat els canvis ambientals. I si us interessa la política, les teories evopsy són absolutament terribles. El mamífer territorial, agressiu i necessitat de lideratge el portem, ens agradi o no, a les neurones i al paleocòrtex. Per això és tan perillós per política amb arguments que surten massa ràpids i poc calculats.