A propòsit del ‘Mauricio’
Quan se’m va acudir comentar en una tertulieta aproximadament literària i molt barcelonina que el Mauricio o las elecciones primarias de Mendoza era un autèntic pestiño, una fan del gran escriptor va anar de poc que no se’m mengés cru. Per sort al Le Monde d’avui (5 d’octubre) Martine Silber diu en la crítica de la traducció francesa d’aquest llibre (Seuil): la vacuité des protagonistes -même si elle est volue- et la relation minutieuse de leus faits, gestes, déclarations, et pensées sont un peu fastidieuses. Doncs això, què carai, els lectors ja ho sabíem abans. La pregunta és per què no ho sabia la crítica literària local.
No només la crítica local. Aquí a l’Eduardo Mendoza se li perdona tot. Fa varis llibres que només produeix textos mediocres, previssibles, sense cap interés. Però aquí ningú s’atreveix a dir-ho públicament. Potser ens caldria una mica més de sinceritat a tots plegats.
Comment by ef — October 6, 2007 @ 9:23 pm
El problema no em sembla que sigui si un escriptor fa millors o pitjors obres. Un escriptor ‘dura’ 30 ó 40 anys i en aquest temps pot fer coses bones, dolentes i passa-que-no-t’-he-vist. El problema, efectivament, és la crítica i el criteri crític.
Comment by ralco — October 6, 2007 @ 9:32 pm
Es un llibre horrible, que demostra allò que deia la iaia: “Cria fama i posa’t a jeure”
Comment by B. Lucas i Olivé — October 7, 2007 @ 7:46 pm