El nivell C
El diari explica que de 1.008 examinats de català (nivell C) a Barcelona aquest estiu, només han aprovat l’examen 349 persones. És a dir, som 348 més un servidor de vostès que amb gran goig d’amics i família després d’haver escrit i publicat en catalana llengua més d’una vintena de llibres (individuals, en col.laboració o traduccions) i després de fer sempre classes en català, des del 15 de setembre de 1980, ha estat finalment ‘normalitzat’ a tots els efectes (jo ja estava ‘normalitzat’ d’abans, que consti, mitjançant un paper signat els anys vuitanta pel director general de la cosa que es deia Arenas -i no era del GRAPO precisament-; però resulta que ara aquell paper ja no val). Total; que he superat l’examen de nivell C i ara puc, dir, a més que formo part d’una minoria selecta.
La cosa sembla una broma pesada però senzillament no és cap broma. Un dia d’aquests igual m’animo i explico en detall els detalls de l’examen. I és clar que a tot arreu els examens s’aproven i es suspenen, però no està de més demanar que tinguin cara i ulls. Amicus Plato, sed magis amica veritas es diu en aquests casos.