Carl Gustav Jüng, la peli…
Carl Gustav Jüng és una curiosa pel·lícula que podria passar tranquil·lament per la ràdio. Com a cinema no té el més mínim interès: la càmera és pràcticament fixa i el material, en blanc i negre. Consisteix en dues entrevistes fins ara inèdites realitzades a Huston l’any 1957 al primer gran heretge de la psicoanàlisi, però la restauració del material (quasi descolorit) i el muntatge sense la més mínima gràcia desmereixen força el producte. L’interessant és que Jüng explica detingudament durant una hora i mitja les seves diferències amb Freud –i amb Adler–, alhora que introdueix els conceptes bàsics de la seva teoria dels arquetips. L’explicació de la seva diferència bàsica respecte al pare Freud no pot ser més clara: l’inconscient freudià és el regne del reprimit, el jünguià, en canvi, està sempre a punt d’esclatar i manifestar-se.
La forma com critica la tesi de l’Èdip freudià (per a ell només un arquetip entre molts d’altres) i l’estripada al suposat trauma del naixement és brillant. I el mateix es pot dir sobre la forma com argumenta contra el pansexualisme freudiAltres referències a la doctrina de la transferència, per exemple, deixen molt a desitjar i per al meu gust faltaria aprofondir la relació entre mitologia i arquetipus. Però plantejar aquests temes a Huston l’any 1957 potser hauria resultat excessiu.
En definitiva, sense ser allò que es diu cinema, i passant per alt el penós estat del material fílmic malgrat la restauració, la peli es pot veure com un magnífic resum d’algunes tesis jünguianes. Segurament no compleix els mínims que es demanen a un film, però val per una bona classe d’introducció a la psicoanàlisi.