L’home que mira

Com que sóc més home d’encàrrecs que de càrrecs, això de presentar-me a unes eleccions m’agafa una mica desprevingut. D’encàrrecs, suposo que com tothom, n’he tingut més dels que voldria. De càrrecs pocs, perquè els despatxos no m’agraden. Però aquests dies em presento a les eleccions de l’Ateneu Barcelonès en la candidatura d’Oriol Bohigas i Ferran Mascarell. Ho faig per tres raons. La primera, i òbvia, per fidelitat a en Lluís Alegret. L’admiració d’en Lluís per la personalitat de l’Oriol Bohigas era absoluta i continuar fent conferències i debats filosòfics a la casa és una manera de sentir-lo viu. Presentant-me no faig res més que un simple acte de continuïtat. 

La segona raó d’estar a la candidatura és perquè crec que la feina que ha fet la Junta de l’Oriol Bohigas, d’una manera absolutament desinteressada, és un dels exemples de civilitat republicana més autènticament ‘transversals’ que s’han vist a Barcelona des de fa anys. Hem programat actes de debat filosòfics a l’Ateneu amb tothom qui ha volgut parlar. Amb Montserrat Nebreda, amb deixebles de Sacristan i amb un munt d’independentistes catalans, amb catedràtics, amb profes d’insti i gent d’arreu. A ningú no li he demanat mai cap carnet, ni he fet mai cap observació sobre la llengua. Hem tingut professors de València, de Toulouse, o de Madrid i he obert les portes de la casa a tothom -per cert: tothom ha cobrat el mateix. Amb l’Oriol Bohigas això continuarà essent possible. Amb una altra candidatura -honestament- no ho sé. 

La tercera raó està a la vista: en els darrers quatre anys a l’Ateneu s’han fet obres per valor de més de tres milions d’euros sense que costessin ni cinc cèntims al soci, amb subvencions treballades durament des d’una administració professional i això bàsicament gràcies al prestigi personal de l’Oriol Bohigas que no ha dubtat a fer tota la pressió i a estar a tot arreu. La junta de l’Oriol Bohigas ha treballat a desdir en benefici d’una entitat centenària però que provenia d’un estil de gestió purament anacrònic. Els èxits de la Junta d’Oriol Bohigas estàn aquí. N’hi ha prou amb esmentar l’any Ateneu, la publicació de la història de l’entitat, la medalla d’Or de la ciutat al mèrit cultural, l’edició (per impuls d’en Lluís Alegret) de dos llibres amb els cicles de conferències de filosofia, la renovació de la biblioteca (ara a més a punt de ser digitalitzada a Google), l’èxit de l’Escola d’Escriptura, l’entrada de quasi un miler de nous socis i el fet començar a portar a la casa filòsofs de primer nivell mundial (Viroli ha estat el primer però no serà l’últim). Difícil presentar uns resultats més brillants.

I en conseqüència, aquí estic. Amb l’única candidatura que ha demostrat que sap fer coses i que té ganes de continuar-fent-ne.